jueves, 10 de diciembre de 2009

Piénsalo bien...

viernes, 4 de diciembre de 2009

"Somos una cultura machista sobre las bases de un sistema patriarcal"





Entrevista a Roberta Alencar, investigadora sobre la violencia de género.

¿Cuál es su formación?

Soy licenciada en Psicología. También realicé un Máster en Psicología obteniendo el título luego de defender la tesis titulada “Las relaciones de género y el proceso de aculturación de estudiantes extranjeros/as latinoamericanos/as”.

¿Cuál es su trabajo en la UAB?

Curso el Doctorado en Psicología Social a través del cual puedo realizar mi investigación y tesis doctoral. Soy becaria del Programa de Becas de Alto-Nivel de la Unión Europea para América Latina (Programa Alban) e integrante del grupo de investigación VIPAT (Violencia en la Pareja y Trabajo) coordinado por mi tutora la profesora Leonor Cantera.

Actualmente está trabajando en un proyecto de investigación sobre la violencia de género, ¿en qué consiste?

Trata de la violencia de género en la pareja contra la mujer inmigrante latinoamericana en Barcelona, España. Parte de la literatura que sostiene que condiciones del proceso migratorio (idioma, empleo, racismo, estatus ilegal, etc.) pueden aumentar la vulnerabilidad del abuso. Sin embargo, se reconoce que ellas tienen recursos personales y externos que utilizan para lograr salir de la violencia. Siguiendo este planteamiento, me interesa conocer la manera en que la mujer inmigrante sale de la relación abusiva. La relevancia de esta investigación se apoya en el creciente número de inmigrantes en España y en las estadísticas de violencia de género en la pareja contra la mujer inmigrante. Por ejemplo: La Red Estatal de Organizaciones contra la violencia de género revela que en 2008, fueron 75 las muertes ocasionadas por violencia de género propiciada por la pareja o ex pareja. De estas, 29 fueron mujeres inmigrantes asesinadas por sus compañeros varones, siendo el 38,6% de los casos. En 2008, la procedencia predominante en las cifras de las mujeres muertas por violencia de género a manos de su pareja o ex pareja ha sido Latinoamérica, representada con 19 de los 29 casos.

¿Desde cuándo está inmersa en esta investigación?

Desde octubre de 2007 cuando me fue concedida la beca para venir a España cursar el doctorado.

¿Qué le llevó a investigar sobre la violencia de género?

Mi interés de investigación en la temática de la violencia de género en la pareja surgió durante el Máster en Psicología Social en la Pontifícia Universidad Católica de Rio Grande de Sul, Porto Alegre, Brasil, a través de dos experiencias a nivel académico que coincidían en el tiempo en el año de 2006. Por un lado, mi participación en un grupo de investigación de Relaciones de Género, donde se debatía sobre los puntos de la ley Maria da Penha que modificaba el Código Penal Brasileño, al posibilitar que los agresores de mujeres en el ámbito doméstico fuesen de manera inmediata a prisión o pudiesen ingresar en prisión preventiva. Dicha ley es equivalente a la Ley Orgánica (1/2004) de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género en España. En segundo lugar, me encontraba realizando la investigación del máster sobre inmigración. A lo largo de esta experiencia, pude ver la relación estrecha entre la inmigración y la violencia como problemática dentro de las relaciones de género. La unión de estas dos experiencias me condujo al desarrollo de un proyecto para ser desarrollado a nivel doctoral que contemplase el problema de violencia de género en la pareja e inmigración en España.

¿Qué conclusiones generales ha sacado hasta la fecha sobre la violencia de género?

Que es un fenómeno complejo que exige una mirada interdisciplinaria para combatirlo. Las leyes ayudan mucho a concientizar sobre la violencia de género como algo no natural, sino como delito y una conducta socialmente aprendida que es reforzada ideologicamente. El cambio que el espíritu de la ley desea conseguir debe ir acompañado con un cambio de transformación histórica y social; por ejemplo al problematizar la socialización de niños y niñas a través de roles sexistas. Según las Organización Mundial de la Salud (OMS), ningún factor de modo exclusivo aclararía la conducta agresiva. Así que una explicación de la violencia basada sólo en la socialización no es suficiente. Es decir, Dutton y Golant son teóricos canadienses que han investigado los hombres agresores y dicen que muchos hombres han sido socializados en la misma cultura y no recurren a la violencia, por lo que la socialización tiene que combinarse con otros factores personales, psicológicos. Otra conclusión que extraigo de mi experiencia investigando a través de la participación en el grupo VIPAT es que el concepto de violencia de género en la pareja no contempla otras direcciones posibles de violencias (relaciones mujer-hombre; mujer-mujer; hombre-hombre) que pueden ser direcciones presentes en la violencia en la pareja. Las publicaciones de Leonor, mi tutora, han demostrado que pensar sobre la violencia en relaciones de pareja en términos exclusivo de género dificulta visibilizar la violencia que ocurre en parejas homosexuales, por ejemplo.

¿Cuál es el origen de la violencia de género?

Como he dicho anteriormente, ningún factor de modo exclusivo aclararía la conducta agresiva. Siguiendo lo planteamiento de la OMS, creo que resulta útil entender el origen de la violencia a través de la interrelación del nivel individual (historia personal, historia familiar, factores biológicos y psicológicos), relacional (relación vinculante), comunitario y social (factores culturales que promueven la desigualdad de género) propuesto por el Modelo Ecológico.

¿Qué soluciones sociales considera que serían más efectivas para el problema?

El cambio de creencias de las personas a través de educación basada en igualdad y empoderamiento de las mujeres. Se debe promover la educación basada en el respeto para erradicar la pedagogía de la violencia que la dicta como medio de resolver los conflictos.

Usted es brasileña, ¿qué diferencias encuentra entre su país y España en lo que a la violencia de género respecta? ¿hay puntos en común?

El punto en común es que somos una cultura machista sobre las bases de un sistema patriarcal. La diferencia es que en Brasil, aunque la violencia sea un fenómeno reconocido y presente en la vida de muchas mujeres, no hay estadísticas oficiales y sistemáticas que señalen la magnitud del fenómeno como se hace aquí en España. El II Plan Nacional Brasileño de Políticas para Mujeres referencia una investigación conducida por Fundação Perseu Abramo que indica que 20% de las mujeres brasileñas ya han sufrido algún tipo de violencia en el ámbito familiar. La aprobación de la ley María da Penha en 2006 ha estimulado más iniciativas para intervenir en situaciones de violencia de género.

¿Considera que las instituciones públicas españolas apoyan lo suficiente la lucha contra la violencia de género? ¿Le parece que son eficaces las propuestas públicas para luchar contra este problema?

En comparación a Brasil, me parece que España invierte muchos esfuerzos para luchar contra la violencia de género, y que estas medidas deben ser constantemente revaluadas pare medir la eficacia.

Entrevista realizada por CeliaDEX.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

viernes, 16 de octubre de 2009

"Tenim la xarxa per a comunicar-nos amb les dones de mig mon, i animar-les a que expressin les seves opinions"




Ana Bedmar és una de les blocaires més fructíferes de la bloquesfera de Dones en Xarxa. En té 4 blocs i sembla que no té ganes de relaxar-se ni una mica a la xarxa. Per això, l’hem entrevistada.

Quants blocs tens?

En tinc 4. El primer (i el més antic) s´anomena Arca Mineral, i neix arrel de la meva passió per les pedres i els minerals, per la seva bellesa i els seus secrets. El segon, va sorgir com a punt de reunió entre totes les dones que seguim el curs de Dansa Oriental, al casino de Terra Nostra. És como una espècie de diari on apuntem idees i esdeveniments, sortides, etc.. Per al pròxim curs havia pensat donar opció a les noies perquè puguin intervenir directament en el blog, aportant comentaris, fotos i vídeos nous; fer-les més participatives i fomentar més el treball en grup. El tercer és el bloc Arca de Recuerdos (abans Tastaolletes), i és amb el que m´assec més identificada. El seu tema principal és la cuina (la meva professió), però alhora inclou un altre tipus d´aficions, com les manualitats, la decoració, les labors..., de tot el que m´agrada i el que m´he atrevit a fer, perquè com comentava al principi, sempre he estat una mica tastaolletes. El quart bloc és un homenatge a totes les meves companyes blogueres. El vaig obrir per a guardar totes les cadenes d´amistat que circulen en blogger i que m´arribaven per tres vies diferents. És una manera d´organitzar-me, ja que no pretenc desmerèixer cap premi concedit per altres blocs amics, i així, d´aquesta manera, no interfereixen en el contingut dels seus blocs germans.

Des de quan ets blocaire?

Vaig començar aquesta aventura al nadal del 2009. Recordo que la meva neboda em va ajudar a obrir el bloc i a ensenyar-me com funcionava. Desprès he après molt amb els blocs de ajuda que hi han a la xarxa.

Els teus blocs ténen molts seguidors i molta difusió, com ho fas?

Una vegada has creat el bloc, has de presentar-te i conèixer blocs nous que coincideixin amb les teves aficions o amb temes que t´interessin. Al cap d´un temps, coneixes a molta gent. Amb alguns hi ha més feeling que d´altres, i i et visiten altres blocs que enllacen amb el teu, fins i tot vas traspassant fronteres, ja que tinc contactes a Argentina, Xile, França, etc...

Estàs connectada a alguna xarxa social? Quina?

Vaig conèixer "Dones en xarxa" a través de la Pilar, que treballa a La Veu de Montcada. Ella em va informar que buscaven blocs del municipi per unir-se a la xarxa.

Per què la fas servir?

Visito "Dones en xarxa" per informar-me de reunions, xerrades i altres esdeveniments referents al municipi. També per a conèixer altres blocs, encara que he de reconèixer que hi han molt poques que toquin el tema de les manualitats o la cuina. He conegut a la Glòria (el bloc de gatona), i a la Gemma (cuina de casa).

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Penso que la nostra feina a la xarxa resulta molt positiva, tant a nivell de grup com a individual. Aportem idees i enriquim la xarxa amb els nostres interessos diversos i peculiars.

Conèixes el projecte Femitic, què en penses?

Una proposta molt original. Pot ser m´animo a participar-hi!!

De quina manera podem animar a les dones de Montcada i Reixac per tal de que diguin la seva a Internet?

Igual que corre la bona fama d´una pel.licula o d’un llibre de boca en boca, tenim la xarxa per a comunicar-nos amb les dones de mig mon, i animar-les a que expressin les seves opinions i fomentin les seves tasques. La millor opció és predicar amb el exemple.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

viernes, 2 de octubre de 2009

"Les TICs tenen potencialitats a explorar i crec que poden ajudar a un treball a favor de la igualtat entre homes i dones"




Gemma és doctora en Ciència Política, treballa a la UAB i, a més, és blocaire a la bloquesfera de Dones en Xarxa, des de Castellar del Vallès. Per tot això, li hem fet una entrevista.

A què et dediques?

Sóc professora de ciència política a la UAB i investigadora a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la mateixa universitat. Treballo en temes relacionats amb les polítiques socials i els drets humans.

De què tracta el teu bloc?

Una mica de tot, però sobretot de política local. És, com el seu mateix nom indica, un calaix de sastre d’articles, convocatòries, impresions…

Des de quan ets blocaire?

Des de fa un any, quan vaig deixar de ser regidora de L’Altraveu. Em quedava una mica de temps lliure i em va vindre de gust obrir un bloc.

Com a politòloga, què en penses de les polítiques d’Igualtat d’aquest país? Trobes alguna cosa a faltar?

Els moviments feministes han estat molt importants al nostre país, i també a l’Estat espanyol. I això ha permès la permeabilitat de determinats discursos antipatriarcals a l’agenda pública i política. Ara bé, queden moltes coses per fer. La despenalització de l’avortament, sense anar més lluny, és una mesura que ja arriba tard. Altres exemples d’actuació en les polítiques públiques - sense ser exhaustiva i contemplant els diversos nivells territorials - podrien passar per una aposta decidida per polítiques socials basades en la persona i no en la família, per atendre les necessitats des d’un reconeixement de la diversitat de tipus de família i estils de vida; la creació de més recursos per a la cura de persones dependents (siguin infants, gent gran, persones malaltes o amb discapacitació); la intervenció educativa en adolescents i joves sobre afectivitats i sexualitats; les necessàries polítiques d’igualtat al mercat laboral... i aquí podríem afegir un llarg etcètera. En definitiva, tan simple i tan difícil: la lluita en favor de l’autonomia personal, el respecte mutu i la llibertat d’elecció real en la construcció de la pròpia vida.

Creus que té sentit polític i social l’existència d’un Ministeri d’Igualtat?

Sí, crec que té raó de ser pel fet que avui i aquí encara existeixen desigualtats de gènere. La lluita feminista encara és central perquè ens situem en un context conflictual de possessió desigual de recursos de tot tipus per raó de gènere: recursos materials, però també de temps, educatius, afectius… Ara bé, no serveix de gaire si aquesta intervenció de les administracions públiques es queda en actuacions en un terreny merament simbòlic i no material; o si no aposten per intervencions estructurals.

S’acompleix la llei en termes d’Igualtat?

Penso que la llei en termes d’igualtat es compleix bastant. Ara bé, el problema és que moltes coses no es poden legislar, o bé que amb una normativa sense un desenvolupament de polítiques públiques més complexes no n’hi ha prou. Ens podem remetre a aquell etern debat entre drets negatius i drets positius, o aquella clàssica divisió entre drets civils, polítics i socials. Una cosa és que les lleis no permetin la discriminació; i una altra és que s’hagi aconseguit una igualtat real. A més, cal dir que no n’hi ha prou amb la intervenció de l’administració. Ens cal una lluita quotidiana i constant, actuant des de l’esfera més pública fins a la més personal. El treball de les institucions públiques és necessari però ni molt menys l’únic, i fins i tot diria, ni el més important (això no vol dir, però, eximir-los de responsabilitats!). Els àmbits comunitari, familiar i personal són espais d’intervenció prioritaris. Moltes “igualtats” es construeixen en la quotidianitat. Estaríem parlant, doncs, d’un treball micropolític i permanent. Allò de “els petits canvis són poderosos” és molt aplicable a les lluites antipatriarcals. I és una tasca que esteu duent a terme, per exemple, des d’iniciatives socials com “Dones en Xarxa”.

Avui ha sortit la notícia de què el salari mig de les dones no arriba al 75% del dels homes, la llei no penalitza això? Tenen els empresaris dret a pagar menys a una dona per ser dona?

La llei no permet discriminació per raó de gènere, origen, orientació sexual… a igual feina, igual salari. Ara bé, la qüestió és més complexa. Aquí hi intervenen altres factors que el simple dret negatiu no pot acabar amb ells: el sostre de cristall, la doble jornada de moltes dones, les càrregues de la maternitat, les múltiples precarietats laborals…

He vist al teu bloc que ets Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, què es això?

La CPT reuneix més de quaranta organitzacions socials (universitàries, professionals i voluntàries) de drets humans de tot l’Estat espanyol amb un objectiu comú: l’eradicació de la tortura. L’Estat espanyol ostenta, i de bon tros, els index de tortura més elevats d’Europa, segons dades d’AI. Però no només això, a nivell qualitatiu succeeixen pràctiques d’una crueltat ja oblidada en països similars al nostre. Aquesta realitat ha estat abastament denunciada per organismes internacionals (de l’ONU, el Consell d’Europa, la UE…) i també associacions de drets humans intencionals i estatals. La CPT doncs, coordina el treball de totes aquestes entitats a nivell espanyol, alhora que realitza una important tasca de seguiment del nivell de compliment d’acords internacionals en matèria de drets fonamentals.

Creus que les TICs poden ajudar a l’eliminació de la desigualtat entre el home i la dona? De quina manera?

Les TICs tenen potencialitats a explorar i crec que poden ajudar a un treball a favor de la igualtat entre homes i dones. Entre altres, poden fomentar unes formes organitzatives més igualitàries, permetre la formació a distància, possibilitar l’accés a l’esfera pública a un major nombre de persones…

Què en penses del projecte de Dones en Xarxa?

Em sembla un projecte interessant. Ja el coneixia i m’ha agradat que es existís un node a Castellar. Trobava a faltar alguna iniciativa feminista-antisexista-antipatriarcala (com li volguem dir) al nostre poble.

Moltes gràcies per la teva col.laboració. Pots trobar el bloc de Gemma aquí:http://calaixdelagemma.blogspot.com/

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

viernes, 25 de septiembre de 2009

"Les noves tecnologies ens poden ajudar a fer sentir la nostra veu"



Eva Frade és advocada de Castellar del Vallès, té un bloc des de fa uns tres anys i és blocaire de la nostra bloquesfera. Per això, li hem fet una entrevista.

A què et dediques?

Sóc advocada, tot i que ara treballo en una multinacional com a analista de crèdits, en el departament de control de crèdit. Bàsicament la meva tasca és la del control i persecució dels crèdits no cobrats. Tot i que no és el primer que penses a fer quan et treus la carrera de dret, és molt entretinguda i amb responsabilitat.

Quants blocs tens?

De bloc només en tinc un, el que m’heu linkejat. La veritat és que no he tingut mai tentació de fer-ne d’altres. Per a mi, el meu bloc és com casa meva, i per tant, quan em cansi de com és, el renovaré.

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

El nom del meu bloc és "evafrade: diario de bitacora". Es tracta d’un resum de vida. En ell hi ha penjat, vídeos, fotos, música i contes -relats curts- poesia blanca, que va conformant part de la meva existència. Suposso que hi ha certa necessitat d’exposició i d’interacció en el fet de penjar-ho en xarxa, però sempre he cregut que el que m’ha servit a mi, li pot servir a un altre. Per tant, és millor no retindre pensaments.

Des de quan ets blocaire?

Podriem dir que fa uns 3 anys que sóc blocaire, tot i que no tinc un reconte del temps que ha passat. Sé que hi han més de 5.000 visites i més de 130 post.

Com vas començar a tenir bloc?

El bloc va nèixer com una manera per compartir les anèctodes i fotos del meu erasmus amb els meus amics. Per aquell any encara no hi havia massa entusiasme en el facebook i el que vaig decidir va ser penjar les millors fotos de cada setmana i explicar una mica el que havia passat a la gent de Catalunya. D’aquesta manera no feia falta ni esciure llargs mails ni enviar fotos pesadíssimes per correu. Poc a poc, el bloc va anar variant de contingut passant més a ser un lloc on poder exposar tot allò que trobo interessant, així com un recull (cada cop més extens) de contes i relats curts meus.

Estas conectada a alguna xarxa social? Quina?

Com casi tothom, tinc compte en el facebook i una en twitter.

Per què els fas servir?

Sobre tot per compartir fotos amb els amics, estar apuntada al events que s’organitzen i mantindre contacte amb companys antics d’escola, institut i universitat entre d’altres. Intent-ho no estar massa en aquestes xarxes socials, ja que crec que són adictives.

Què penses del treball de Dones en Xarxa (www.donesenxarxa.cat) ?

Crec que el treball que es fa desde Dones en Xarxa és molt interessant i que dona una font de riquesa no sols cultural, sinò educativa, a tota una generació de dones que ens introduïm en el entramat social dels adults. Estic molt emocionada pel fet que aquest col.lectiu s’hagi interessat pel meu bloc.

Creus que les TICs poden ajudar a l’eliminació de la desigualtat entre el home i la dona? De quina manera?

Sí, tot i que també pot fomentar actituds homòfobes, etc. Crec que l’ús de les TIC és important pel desenvolupament social, marcadament al fet que les TIC són tasques neutres, de nova generació i, per tant, no assignades expressament a un sexe. Pero aquest ús ha de ser sempre racional, pel fet de que les noves tecnologies ens poden aportar actituds de aïllament i soletat, etc.

De quina manera podem animar a les Dones de Castellar del Vallès per tal de que diguin la seva a Internet?

Crec que les dones han de veure internet com una utilitat global que pot unir a les dones de tot arreu a compartir experiències i emocions. Ens trobem en una era en la qual la dona está recuperant la igualtat davant l’home, pero sota el gran paraigües de les nostres diferències i, les noves tecnologies ens poden ajudar a fer sentir la nostra veu.

Moltes gràcies per la teva atenció!

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.


viernes, 4 de septiembre de 2009

"Aquestes iniciatives són molt necessàries per potenciar la presència femenina a Internet"


Gemma Clofent és blocaire de Sabadell i forma part de la bloquesfera de Dones en Xarxa. Demà farà 3 anys que va crear el seu primer bloc. Per celebrar-lo a Dones en Xarxa publiquem aquesta entrevista.

A què et dediques?

Sóc professora de matemàtiques d’un Institut d’Ensenyament Secundari de Sabadell.

Quants blocs tens?

Un parell. També col·laboro en un tercer blog que tenim tota una colla del Club Alpí de Sabadell.

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

Com que tinc dos blogs força diferents, t’els explico per separat: "La cuina de casa" és un blog de receptes de postres casolanes que elaboro jo mateixa per celebrar ocasions especials (aniversaris familiars, sopars d’amics, trobades, diades...). Hi ha receptes clàssiques com els panellets, la crema de sant Josep, la coca de Sant Joan, la Mona de Pàsqua... passant per receptes bàsques com el pa de pessic, els flams, la crema pastissera, galetes... fins a receptes més complicades com mousse, gelats, semifreds.... Però tot a un nivell casolà, amb ingredients i estris que tots tenim a la casa. "La roca vertical" és el segon blog que tinc i té una temàtica molt diferent: explico les excursions i escalades que fem amb la colla d’amics, ja que la muntanya és la meva gran passió. Bàsicament hi explico sortides d’escalada esportiva i excursions pel Pirineu o els Alps, realitzades durant les vacances o els caps de setmana.

Des de quan ets blocaire?

Des del setembre del 2006. Precisament el dia 1 de setmebre el blog "La cuina de casa" fa tres anys!

Com vas començar a tenir bloc?

Vaig descobrir els blogs buscant informació de rutes d’escalada, evidentment eren blogs de temàtica muntanyenca. I com que a mi m’agradava la cuina de postres, em vaig animar a fer-ne un de ben diferent, amb receptes de dolços i pastissos casolans.

El teu bloc té moltíssima difussió, com ho fas?

Sí que hi entra força gent i hi deixen comentaris. Suposo que el tema pastissos agrada a tothom, je je je... De fet, la majoria de la gent necessita alguna vegada una recepta de coca o de pastís d’aniversari i, buscant per Internet, és fàcil que et surti el meu blog.

Estas conectada a alguna xarxa social? Quina?

Tinc un compte al Facebook, com gairebé tothom avui en dia, però haig de confessar que no el faig servir gens i hi entro molt de tant en tant. No participo a cap xarxa social.

Per què els fas servir?

Per res.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Que és molt interessant, aquestes iniciatives són molt necessàries per potenciar la presència femenina a Internet, que tristament, encara és força minoritària.

De quina manera podem animar a les Dones de Sabadell per tal de que diguin la seva a Internet?

Ui, d’això no en sé gaire, però suposo que fent difusió del treball que feu a Dones en Xarxa és una bona manera.

Moltes gràcies per la teva col.laboració!

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

jueves, 20 de agosto de 2009

“Ben segur que totes tenim quelcom a dir”


Vanessa Barbens és blocaire de Castellar del Vallès i pertany a la bloquesfera de Dones en Xarxa. Entrevista.


Quin és el nom del teu bloc? Des de quan ets blocaire?

El meu blog s’anomena "Vanessa Barbens, escriu" i el tinc des de l’any passat.

Què escrius al bloc?

Ara per ara al blog hi estic escrivint "Ser dona sense estressar-se". És una novel·la d’humor (no publicada). La temàtica envolta a una dona de trenta anys, la Xènia; guapa, de família benestant i molt "glamourosa": com es sol dir vulgarment; " pija ", que veu estroncat tot el seu encant a partir del moment en el què el seu nuvi la deixa plantada per una de les seves millors amigues. En conseqüència, surt d’ella l’anaguet lleig i la seva vida es converteix en un entrebanc rere l’altre, plena de situacions absurdes. El cert és que em vaig divertir molt creant aquest personatge i el seu entorn.

Estàs connectada a alguna xarxa social? A quina?

Sí. Per descomptat, estic connectada al Facebook, com quasi tothom, je, je.. En principi i pels comentaris negatius que m’arribaven sobre aquesta xarxa, era reàcia a inscriure’m però un cop m’hi vaig introduir, influïda per una amiga, m’he tornat addicta. Crec que és una manera molt interessant de facilitar la comunicació i l’intercanvi d’opinions entre persones conegudes i desconegudes entre elles, de forma virtual. Un bon entreteniment.

Què penses del treball de ‘Dones en Xarxa’?

Penso que es tracta d’una iniciativa molt pròspera que uneix a tota dona, sense tenir en compte la seva condició social, permetent d’aquesta manera, que cadascuna pugui expressar lliurement les seves idees.

Conèixes el projecte Femitic? Què et sembla?

El projecte Femitic em resulta prou interessant; malgrat que jo sóc poc imaginativa en el camp audiovisual, penso que és una porta oberta des de la qual les dones podem donar a entendre la nostra visió particular del món que ens envolta, d’una forma més directe.

De quina manera podem animar a les dones de Castellar per tal de que diguin la seva a Internet?

A través de ‘Dones en Xarxa’ ja es convida a que les dones participin, aportant conceptes i parers (jo mateixa en sóc una!). Caldria, potser, divulgar fòrums per a dones, concursos literaris exclusius per a elles... seria un bon incentiu. Ben segur que totes tenim quelcom a dir.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa

martes, 21 de julio de 2009

"Penso que un concurs de vídeos fet per dones és un projecte interessant, atractiu i engrescador"



Maria Josep Molina és blocaire de Badia del Vallès i, des de que la vam trobar per la xarxa, forma part de la nostra bloquesfera.

Quants blocs tens?

De moment només un, ja em dona prou feina, i prefereixo un amb un mínim de qualitat, que molts i que siguin mediocres.

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

El bloc es diu "Desde la luna". Curiosament no hi té res a veure amb el seu contingut, sí amb la meva persona. Sempre m´han dit que sóc llunàtica, bé, doncs llavors possem que estic a la lluna i que escric des d’allà. El bloc és especialment de cuina. Per mí, cuinar no és una obligació de diari, és un hobbi, llavors intento fer receptes que siguin a l’abast de tothom cada dia i presentar-les de la millor manera possible perquè entrin per la vista; també he possat alguna coseta curiosa per celebracions especials (Sant Jordi, Pascua, etc).

Des de quan ets blocaire?

Fa un any aproximadament.

Com vas començar a tenir bloc?

Em va animar i ajudar una amiga, tota sola no sé si ho haguès pogut fer. Jo i la informática erem incompatibles abans, desprès li vaig anar agafant el gust.

El teu bloc té molts premis i molta difussió, com ho fas?

Els premis són mencions que em fan altres blocaires que ténen els mateixos interessos que jo. A vegades fas caure amb alguna forma de presentar un plat o una nova forma de cuinar-lo, o tu agafas la idea d´un altre i ho agraïm amb aquets premis. Aixo sí, tenim costum sempre, de que si agafen una idea d’algú, fer esmena, és com un codi de legalitad entre nosaltres. La difusió és Internet qui se encarrega, tenim visites als blocs d’arreu del món, també és veritat que el món blocaire fomenta la amistat.

Estas conectada a alguna xarxa social? Quina?

No sé si es pot dir així, estic a un parell de fòrums, un estrictament de cuina i un altre que a més de cuina, comentem el dia a dia i opinem sobre diferents temes.

Per què els fas servir?

Més que res per intercanviar idees. La majoria tenim blocs i alguns són molt interessants. També, a vegades, algú demana opinió sobre algún tema o consell i, fins i tot, la resta intentem ajudar-lo en la mida en que podem, o simplement li donem un altre punt de vista.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Doncs, penso que està bé que ens coneixem. Que se sàpiga que la dona també es mou per Internet i que pot dur endavant projectes i donar-los a conèixer, de fet, em va fer molta il.lusió que us fixèsiu en el meu bloc.

Conèixes el projecte Femitic, què en penses?

Penso que un concurs de vídeos fet per dones és un projecte interessant, atractiu i engrescador. Pot tenir resultats positius i, si més no, donar idees de situacions enfocades des del punt de vista de la dona.

De quina manera podem animar a les Dones de Badia per tal de que diguin la seva a Internet?

Penso que una manera seria ensenyar-les i animar-les a fer el seu pròpi bloc, no té perquè ser de cuina, hi han mil temes, tradicions populars, manualitats, excursions, literaris, etc. Això et fa perdre la por a Internet i conèixes gent i et dones a conèixer.

Moltes gràcies per les teves paraules!

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en Xarxa.


viernes, 17 de julio de 2009

"Internet, ben utilizat, és una eina molt pràctica i que t’obre una petita finestra al món sencer"


Carmen és blocaire de la nostra bloquesfera de Montcada i Reixac. Ha participat en els tallers de Dones en Xarxa i forma part del bloc de Dones de Montcada i Reixac en Xarxa.

Quants blocs tens (de manera individual)?

Només un.

Quin és el nom del teu bloc? I de què tracta?

Es diu Oasis. En ell hi ha una mica de tot, però, en general, penjo algunes de les coses que m’agradan i de las que no.

Des de quan ets blocaire?

No m’enrecordo bé de quan vaig fer el bloc, però sé que va ser unos messos abans de començar el taller deDones en Xarxa.

Com vas començar a tenir bloc?

Va ser un repte que em vaig possar a mi mateixa, volia veure si era capaç de fer-lo jo sola i, encara que després gràcies a vosaltres l’he pulit bastant, jo vaig poder fer-lo funcionar.

Formes part del bloc ’donesdemontcadaireixacenxarxa.blogspot.com’. Diga’m en què consisteix el projecte, i de quina manera ets part del mateix.

És un projecte bònic. La idea és que les dones de Montcada i Reixac compartim experiències, notícies i, sobre tot, aprenguem i ens integrem al món d’Internet. Sóc una col.laboradora més i, de veritat, que ho faig molt a gust.

Aquest bloc té molta difusió, quin creus que és el secret?

Això sí que no et sabria dir. M’imagino que desperta interès el que un grupet d’internautes madures i novates ens estem atrevint a manejar aquest repte.

Quan vas aprendre a fer servir Internet, què en vares pensar? Et va agradar?

Des del primer dia em va agradar. M’enrecordo que em vaig quedar al.lucinada perquè vaig veure de seguida un món increíble de bones posibilitats. Internet, ben utilizat, és una eina molt pràctica i que t’obre una petita finestra al món sencer.

Estàs connectada a alguna xarxa social? Quina?

Dones en Xarxa de Montcada i Reixach , Facebook i Hotmail msn no sé si són exactament unes xarxes socials.

Per què la fas servir?

Per comunicar-me amb els meus amics i familiars.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Em sembla molt bó, penso que les dones a partir dels 50 anys ho necessiten, necessiten involucar-se en nous projectes, aprendre coses noves i tenir la ment ocupada i activa.

Conèixes el projecte Femitic, què en penses?

Està molt bé, tot el que siguin activitats d’aquesta índole em semblen genial.

De quina manera podem animar a les dones de Montcada i Reixac per tal de que diguin la seva a Internet?

La veritat és que costa molt convèncer-las i estic segura de que, si es possaran, podrian contar moltíssimes coses interessants, però bueno, potser donant exemple s’animen.

Diga’m una cosa que t’agradaria fer a Internet i que encara no pots.

Fer una pàgina web. Ho veig difícil perquè hi ha moltíssims codis i és una mica embolic. Però bueno,… quan tingui temps de sobra ho intentaré. I espero trobar un bon tema per desenvolupar en la mateixa.

Moltes gràcies, Carmen!

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en Xarxa.

viernes, 10 de julio de 2009

’Femitic fa que les dones s’acostin a la cultura audiovisual amb continguts digitals d’interès per les dones’



Sabadell és un dels Ajuntaments amb els que Dones en Xarxa treballa des del passat any. Per tal de coordinar moltes de les activitats que la nostra Associació duu a terme al municipi, tenim constant contacte amb Laura Cañadell, la seva agent Local d’Igualtat.

Quina és la teva feina a l’Ajuntament de Sabadell?

Com a agent Local d’Igualtat desenvolupo varies tasques i ben variades.

o La tasca principal que desenvolupo és com a referent del seguiment, la implementació i l’avaluació del Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes que es va aprovar el passat dia 4 de novembre de 2008. Es tracta de sistematitzar el treball de la Comissió Interdepartamental per tal de treballar la transversalitat de gènere al municipi i desenvolupar les polítiques d’Igualtat que el document proposa. Es tracta també de donar suport i assessorament als departaments en la implementació i l’avaluació del Pla.

o Coordinadora del Projecte Ciutat i Escola. El programa d’Igualtat ofereix tres accions formatives als Centres Educatius de la Ciutat. Les accions tenen la finalitat de prevenir les relacions abusives entre la joventut; sensibilitzar en contra les situacions de violència vers les dones que es donen a diari i per educar el jovent en actituds no sexistes ni estereotipades de les dones, tot sent critiques amb el model patriarcal i buscant la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

o Referent del Projecte Dones de Sabadell en Xarxa. Dono suport a l’Entitat Dones en xarxa en la planificació i coordinació dels tallers i activitats. Gestiono la informació que des d’Igualtat volem penjar a la web de Dones de Sabadell en Xarxa, alhora que organitzo i gestiona els tallers.

o Diferents tasques que desenvolupem des del Programa d’Igualtat com redacció d’informes i memòries, convocatòries de Subvencions, suport en la planificació i l’execució de les diades Internacionals i altres tasques que es deriven.

o Desenvolupo activitats relacionades amb la Diputació de Barcelona, concretament des de l’Oficina de Promoció de polítiques d’Igualtat D-H; i del Departament de Treball, concretament de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats; com poden ser memòries, activitats formatives, etc.

o Xarxa d’agents Locals d’Igualtat de la província de Barcelona. Tenim una xarxa formal i informal de correus electrònics amb les companyes (60 agents d’Igualtat) que funciona molt bé. En ella podem fer aportacions i demandes de tot tipus, reflexions i aportacions per a la tasca que desenvolupem. Aquesta xarxa la gestiona la Coordinadora del Programa Agents Locals d’Igualtat de Barcelona.

Quina és la teva formació i com vas arribar aquí?

De formació sóc llicenciada en pedagogia per la Universitat Ramon Llull. Un cop finalitzada la llicenciatura vaig cursar un Postgrau de polítiques d’Igualtat de Gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona i després vaig cursar un Màster en estudis de la Llibertat Femenina del Centre de recerca de Dones Duoda de la Universitat de Barcelona.

He fet també dos cursos d’agent local d’Igualtat organitzats des de l’Oficina de Promoció de les Polítiques d’Igualtat Dona-Home, de l¡’àra d’Igualat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona .

He realitzat altres formacions com Coeducació, Llenguatge no sexita, monogràfics de Judith Butler; un curs virtual sobre “Igualdad de Oportunidades: aplicación práctica en la el ámbito de empleo del Ministeri d’Igualtat, i altres formacions relacionades o no amb la Igualtat de Gènere.

Arribo a Sabadell per un pla d’Ocupació l’any 2006. Es tractava d’incorporar la figura de l’agent d’Igualtat a 25 municipis de la província de Barcelona. Vaig estar a Sabadell un període de 9 mesos (octubre a juny) treballant a 25 hores. A finals de 2007 la Diputació de Barcelona va obrir una convocatòria, mitjançant nomenament interí, que necessitava proveir seixanta llocs d’agent local d’Igualtat. Em vaig presentar a la convocatòria, vaig superar les proves que es requerien i vaig tornar a treballar a Sabadell, aquesta vegada a jornada completa i essent personal interí de la Diputació de Barcelona. I des de llavors que sóc l’agent d’Igualtat de Sabadell.

Quina mena de tasques comporta el teu treball? T’agrada?

Actualment el meu treball comporta molta tasca de coordinació, gestió i planificació. Hem de coordinar-nos amb molts departaments i treballar la transversalitat de gènere.

M’agrada molt la meva feina, tot i que totes les que ens dediquem a temes d’igualtat entre Dones i Homes sabem les resistències i les dificultats que comporta desenvolupar aquesta tasca. Treballar les polítiques d’Igualtat Dona-Home implica treballar amb unes instruments i metodologies que sovint costen d’incorporar a la cultura de treball d’uns ens local.

Suposo que teniu contacte amb moltes dones de Sabadell? Quins interessos són els més comuns entre les dones?

A Sabadell tenim Constituït un Consell Municipal d’Igualtat Dona-Home que es va crear l’any 2001 i funciona com a òrgan de participació sectorial. Tres cops l’any com a mínim es convoca una reunió plenària i passem comptes amb les representats de les entitats de dones que composen el Consell.

La tasca de la participació socio-política de les dones és una tasca que desenvolupa una companya meva, i per tant és ella qui millor sap explicar els interessos més comuns de les dones...

Jo diria que aquestes dones el que els interessa és acabar amb les discriminacions que patim les dones pel sol fet d’haver nascut dones, alhora que reflexionar i eradicar la violència masclista que també és una xacra social que ara per ara no té una solució visible i efectiva.

Quins són els actes que us comporten més treball al llarg de l’any?

Els actes més costosos de planificar, organitzar, gestionar, executar i avaluar són el Dia 8 de març (Dia Internacional de les Dones) i 25 de novembre (Dia Internacional contra la violència i el maltractament a les Dones). Durant aquestes dues diades el Programa d’Igualtat Dona-Home programa actes durant tot un mes. La tipologia dels actes és ben variada: conferències, activitats lúdiques i culturals, formatives, exposicions, tallers. Els actes organitzats pel programa d’Igualtat sovint busquen la complicitat i la col·laboració d’altres departaments com poden ser cultura, Nova ciutadania, joventut... També col·laborem i donem suport a totes aquelles entitats de Dones que vulguin organitzar actes.

Elaborem un programa d’actes on surten totes les activitats que organitza l’Ajuntament i les entitats de dones. De les dues Diades en fem una gran difusió.

De totes les activitats en les que has participat...? Amb quina et quedes? Per què?

Em quedo amb el Pla d’Igualtat: he estat a la fase de disseny, discussió, aprovació i implementació del Pla. És un document molt ric i ambiciós, i les tasques que porta assignades són de gran complexitat pels temps i el nombre de Departaments que participen.

Ser la referent del Pla significa conèixer molt el document i treballar sota el paraigües de la transversalitat de gènere. És el projecte més transversal del Programa d’Igualtat, i la tendència és la de continuar treballant interàrees i amb tots els Departaments. Cal educar les persones treballadores, i l’organització en la importància de planificar, dissenyar i avaluar tots els projectes des de la perspectiva de gènere.

Coneixes Femitic, el concurs de vídeos de Dones en xarxa? Quina opinió et mereix? Hi penses participar?

CONEC el Projecte FEMITIC ja que els canals de difusió de Dones en Xarxa són molt potents.

El projecte em sembla molt interessant, no només perquè és un projecte que promou i fomenta la participació de les dones a internet, si no que fa que les dones s’acostin a la cultura audiovisual amb continguts digitals d’interès per les dones, i les fa creadores i protagonistes en espais que han estat masculinitatzats i dominats per homes.

Hi penses participar?

Aquest any no, no ho tinc planejat.

Com podem animar a les dones sabadellenques per tal de que participin?

Fent difusió del actes, trucant a les entitats més interessades, fent jornades informatives, aprofitar els canals municipals d’informació com la premsa escrita i oral, etc.

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en Xarxa.

viernes, 3 de julio de 2009

Blogueras de Montcada i Reixac, Sabadell, Badia y Castellar del Vallès


Como muchas sabéis, mis puntos de acción son algunos municipios del Vallès Occidental de Barcelona. Entre ellos: Montcada i Reixac, Sabadell, Badia del Vallès i Castellar del Vallès.

Actualmente, y desde hace ya mucho tiempo, estamos haciendo una búsqueda de mujeres de estos municipios que tengan su propio blog en Internet: MUJERES BLOGUERAS, vaya! Si es vuestro caso o si conocéis algún blog o a alguna mujer que cumpla los "requisitos", avisadme a mí o a ella directamente porque poniéndonos en contacto desde Dones en Xarxa podemos hacer MUCHA DIFUSIÓN de su blog. Incluyéndolo en nuestra blogosfera, un link a su blog actualizado estará de manera CONSTANTE en nuestra página web de su municipio. Teniéndo en cuenta que Dones en Xarxa es un proyecto en constante desarrollo, el número de personas que podrán ver la info será muy alto.

Por todo ello, he creado un grupo en Facebook llamado "Blogueras de Montcada i Reixac, Sabadell, Badia y Castellar del Vallès". Así que, animaos y enviadme los links, los mails,...

Ah! Y si sois de otro municipio pero queréis formar parte del proyecto, decidme también porque os pongo en contacto con mis compañeras encargadas de los demás puntos de Catalunya en los que tenemos página web.

FEMITIC: 1er Concurs de Vídeos per Dones

jueves, 25 de junio de 2009

Spot Femitic

martes, 16 de junio de 2009

FEMITIC: concurs de vídeos



Què és aquest concurs?
Dones en Xarxa organitza el primer concurs de vídeos creats exclusivament per dones amb l’eslògan Més dones a la xarxa!. El concurs pretén promocionar l’accés a Internet de les dones i visibilitzar els continguts digitals creats per dones.


Quins són els seus objectius?
Les Tecnologies de la Comunicació i la Informació (TIC) suposen una gran oportunitat per a les dones per a contactar amb altres persones, participar en grups d’interés, promocionar el seu treball, informar-se, buscar feina, etc.
L’accés de les dones a Internet permetrà la reducció de la fractura digital de gènere, l’eliminació del llenguatge sexista, l’extinció dels estereotips de gènere i la promoció de valors socials positius i d’igualtat.


Qui pot participar?
Qualsevol dona major de 16 anys de tot l’Estat Espanyol. Ho pot fer individualment o en grup, encara que la titular del vídeo haurà de ser només una persona.


Com ha de ser el vídeo?
Els vídeos presentats a concurs hauran de ser respectuosos amb la perspectiva de gènere. El tema serà indistintament les dones i les TICs, o les dones i Internet, reflectint tant la relació real com la desitjada. Es podran presentar tant en català com en castellà. La duració màxima serà de 5 minuts. S’accepten tots els formats de vídeo estàndard: .mpg, .mpeg, .avi, .wmv i .mov. El suport amb el qual s’enregistra el vídeo pot ser una vídeocamera, una webcam, un telèfon móvil, etc.


Cronologia del concurs
18 de juny de 2009: Es posa en marxa la pàgina web, www.femitic.cat
22 de juny de 2009: Es presenta a Barcelona el concurs
Del 18 de juny al 18 de setembre: S’obre el termini de presentació dels vídeos
Del 19 de setembre al 9 de novembre: S’obre el termini de votació dels vídeos
Novembre de 2009: Un jurat es reuneix i escull els dos vídeos premiats
Novembre de 2009: Acte de lliurament dels premis
www.femitic.cat


Tots els vídeos presentats al concurs que compleixin els requisits establerts a les bases s’aniran publicant a la pàgina web de FEMITIC. Des d’aquesta pàgina web, les dones interessades en participar en el concurs podran consultar les bases, inscriure’s i enviar-nos el seu vídeo.
Així mateix, els i les internautes podran entrar a la pàgina web per visualitzar els vídeos, comentar els vídeos i votar els vídeos. Els 10 vídeos més votats passaran a la final.
Un jurat especialitzat escollirà el primer i el segon premi. Dones en Xarxa podrà fer ús de qualsevol dels vídeos presentats per a promocionar els seus projectes.

Els premis
D’entre tots els vídeos presentats durant la primera setmana de concurs (del 22 al 28 de juny) es farà un sorteig i la guanyadora s’emportarà un mini-portàtil.
D’entre tots els vídeos presentats durant la segona setmana de concurs (del 29 de juny al 5 de juliol) es faran dos sorteigos més i les guanyadores s’emportaran un Ipod i un colgant de plata amb el logotip de Dones en Xarxa respectivament.
Al final del concurs, el jurat escollirà les dues premiades d’entre les 10 finalistes. El segon premi està dotat de 2000 euros. I el primer premi de 5000 euros.

jueves, 11 de junio de 2009

Berenar-Presentació de 'Femitic: Vídeo Festival per Dones'


Dones en Xarxa us convida a la presentació de 'Femitic: Vídeo Festival per Dones', el I concurs de vídeos fets excluisvament per dones, sobre el nostre gènere i Internet.

És una iniciativa pionera, que pretén que la xarxa compti amb més dones actives, creadores de continguts, i així, contribuir a superar la fractura digital de gènere.

Veniu el 22 de juny, i us convidarem a berenar.

A les 19 hores, al Restaurant Market, c/Comte Borrell, 68 L-2 Sant Antoni.

Es prega confirmació a través del mail donesenxarxa@donesenxarxa.cat


............................................................................


Dones en xarxa os invita a la presentación de 'Femitic: Video Festival per Dones', el I concurso de videos hechos exclusivamente por mujeres, sobre nuestro género e internet.´


Es una iniciativa pionera que pretende que la red cuente con más mujeres activas, creadoras de contenidos, y así, contribuir a superar la fractura digital de género.

Venid el 22 de junio y os invitaremos a merendar.

A las 19 horas, al Restaurant Market, c/ Comte Borrell, 68 L-2 Sant Antoni.



Se ruega confirmación a través del mail donesenxarxa@donesenxarxa.cat.




Para más información: http://www.donesenxarxa.cat/

miércoles, 3 de junio de 2009

"Les dones van a preparar-se i a treballar"


Dimarts passat vaig tenir el plaer d’entrevista a Maria Ventura, membre de l’Esplai per a la Dona de Montcada i Reixac. Tot i no ser la Presidenta de l’associació, sí que és la persona encarregada de fer les seves funcions.

Quina és la teva funció a Esplai per a la Dona?

Doncs, jo sóc la portaveu i la tressorera. Sóc també la segona presidenta i com que la presidenta està malalta, sóc la persona que mou tot una mica.

De què es financia l’Esplai per a la Dona?

Actualment a l’Esplai tenim ajuda de l’Ajuntament i, encara que abans també teniem ajuda de l’Institut Català de la Dona, ja fa gaire anys que no demanem les ajudes per manca de solvencia burocràtica. Ademés, les nostres sòcies paguen una quota de sis euros trimestrals.

Còm i quan va nèixer l’Esplai per a la Dona? Amb quins objectius?

L’Esplai va nèixer l’any 1986. L’objectiu era el de formar a la dona de Montcada i Reixac perquè tenia una procedència rural amb una mentalitat molt de dona de l’època. Les escoles aleshores no estaven massa adaptades als nous temps. La mentalitat que regia tot era la mentalitat d’home. La dona no surtia i així no aprenia. Se’ns va ocòrrer crear l’associacio per formar a les dones montcadenques perquè ja hi havia algunes que hi anaven a Barcelona a formar-se. Ens vam preguntar per què no fer la formació aquí mateix. Al començament vam tenir una miqueta d’ajuda de noies de Barcelona, després ja vam còrrer nosaltres soles. Vam començar fent moltes sortides a Barcelona, als museus, a diferents llocs per tal de que les dones conegueren Barcelona. Sempre amb una finalitat d’aprendre, de formar-nos. No sortiem per sortir.

Quina mena d’activitats feu a l’Esplai per a la Dona?

Som una mica de complement del treball de la Dona. Estem molt en contacte amb el Servei municipal de la Dona. Procurem complementar-nos una mica. Fem sortides constantment. Tots els dilluns fem tertúlia a l’Esplai per parlar de temes d’actualitat. A aquesta activitat assiteixen unes 25-30 dones. Jo em preparo el tema i en parlem. El dilluns també es fa un taller de flors i de cuadres moderns. Dimarts fem patchworks. Altre día a la setmana, punt de coixí. Els divendres, tall i confecció, punt de creu i artesania amb gerros. Ara mateix estem preparant una exposició de les nostres activitats. Tindrà lloc del 15 al 18 de juny a la Fundació Cultural de Montcada (al carrer Major) amb horari de 17 a 19 hores.

Quantes sòcies formeu l’Esplai?

Doncs, hem passat casi 500 dones en tots aquestos anys. Actualment, som unes 240 en actiu. Algunes de les dones fundadores se’n van perque en 1986 ja eren grans. Les dones que vam fundar l’Esplai erem gent coneguda, gent estable i més o menys situada. I la gent va confiar en això. Vam pujar molt ràpidament. Vam passar de 3 a 25 sòcies i des d’aleshores ja vam començar a crèixer. Això va ser possible gràcies a una direcció molt recta de la Pepita Masferrer (actual presidenta). Abans, erem dones preparades que ensenyaven a les altres. Amb la fundació, el professorat era totalment voluntariat. Ara, hem ampliat el professorat i aquest ja no ho és totalment. De fet, nomès hi ha 5 professors que no cobren res.

Quina edat ténen les postres sòcies?

Doncs, entre 55 i 85 anys. Moltes són del principi. Altres s’han anat incorporant. Normalment, ho fan quan ja no ténen fills, encara que aleshores han de tenir cura dels néts. Moltes senyores quan es queden vídues descobreixen l’Esplai.

On dueu les activitats a terme?

Al nostre espai, al carrer de Sant Antoni, 17-19. Tenim dos locals, un és de la nostra propietat, l’altre és de lloguer.

Teniu presència a la xarxa (pàgina web, bloc, forums…)?

Sí, estem a la pàgina esplaidona.montcada.cat. Es tracta d’una pàgina que ens va regalar l’Ajuntament ja fa temps. Aquest espai el porta Enriqueta Gómez que és secretària de l’Esplai. Entre els articles que publiquem hi són els meus que faig com a editorials de l’Esplai. En aquesta pàgina web, es poden veure les activitats que fem i l’agenda de les sortides. Ademés, cada trimestre, les nostres sòcies reben un butlletí amb aquesta informació.

Feu servir Internet per a alguna cosa?

De les senyores no hi ha gaires que facin servir Internet. La presidenta sí que ho feia servir durant molt de temps, ja que ho va aprendre perquè tenia una filla als Estats Units. La nostra secretària, Enriqueta Gómez, també. Nosaltres, per la nostra banda, tenim una petita biblioteca per donar a conèixer contingut cultural també. No és comparable, però ens feia goig tenir una biblioteca.

Què diries a les dones de Montcada i Reixac que es queden soletes a casa seva sense sortir al carrer a realitzar qualsevol activitat social?

Això ha canviat bastant, però encara hi queden. Les dones han de sortir, han de venir a l’Esplai per tal d’aprendre que la convivència és molt important. Això les obliga a arreglar-se per sortir. És molt interessant. A l’Esplai hem visitat televisions, radios, museus, molts pobles, fem tertúlia tots els dilluns. Fem activitats constantment que el que fan és formar a les dones i això és molt important.

Per què li vau dir Esplai per a la Dona?

Això és una cosa que mai m’ha agradat. Quan vam fundar l’associació vam cercar un nomb i un logotip. A mi, personalment, m’agradava més ESPAI que no pas ESPLAI. Aquest té una connotació que sembla que les dones vinguin a passar l’estona. I no és així. Les dones van a preparar-se i a treballar.

Teniu relació amb el teixit associatiu català?

No, no tenim relació amb altres associacions. Tenim una mica amb l’associació de Can Cuiàs perquè estem al mateix municipi, però el treball que fem és força diferent. Al començament sí que teniem relació amb l’Intitut Català de la Dona, ens ajudaven molt a trobar conferenciants. Avui dia, ja no en tenim.

Maria, moltes gràcies pel teu treball. Com tothom diu a Montcada i Reixac, “Maria és Esplai”.

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en xarxa.