miércoles, 27 de mayo de 2009

"Hem d’aconseguir que els homes també s’involucrin en tot aquest procés"





Mª Mercedes Bermúdez López és la nova Regidora d’Igualtat de Badia del Vallès. És llicenciada en Història Moderna i Contemporània i la major part de la seva carrera s’ha desenvolupat a l’Administració Pública Local, en àrees de Serveis a les Persones i Recursos Humans.

Còm has arribat a encarregar-te de la Regidoria d’Igualtat de Badia del Vallès?
La nova alcaldessa es va posar en contacte amb mi per tal de proposar-me formar part del projecte socialista que des de l’Ajuntament s’intenta portar a terme a la nostra ciutat. En concret em va oferir la possibilitat de fer-me càrrec d’aquesta regidoria. Tot i que fa temps que col·laboro en política també és cert que mai he tingut un lloc de responsabilitat similar a aquest i em va semblar que era un repte assumir un àmbit tan important com aquest avui dia, en el qual encara hi ha molta feina per fer, tot i anar aconseguint situacions d’igualtat entre homes i dones, dia a dia i pas a pas.

Quina perspèctiva de gènere tens?
Crec que la igualtat entre sexes s’ha de mirar sempre des d’una perspectiva de respecte mutu, tolerància i comprensió . Com en altres àmbits de la vida quotidiana, la convivència s’ha de basar en aquests aspectes bàsics. No ens poden enganyar, però, hi sabem que la igualtat entre sexes encara resta lluny del que hauria de ser una normalitat sense excepcions ni fisures. S’han de trecar estereotips i barreres preconcebudes, no només en els homes, sinó en ocasions també, entre les pròpies dones. Ens hem de reconèixer i valorar, primordialment com a dones però també com a persones i hem d’aconseguir que els homes també s’involucrin en tot aquest procés. Aquestes són fites essencials per aconseguir moltes altres.

Còm trobes l’existència d’una Regidoria exclusiva per la Igualtat?
Segurament l’ideal seria que no hi hagués d’existir perquè significaria que la normalitat en la convivència diària entre dones i homes fos el comú denominador en el nostre dia a dia. Com he dit, però, no és així, i encara s’han de tractar molts àmbits que influeixen per aconseguir una igualtat plena, neta i assumida per totes i tots.

Com a responsable de la mateixa, de quines eines administratives, ciutadanes i politiques et faràs servir per arribar a l’anomenada Igualtat?
La regidoria compta amb personal molt preparat i qualificat que a més de realitzar la seva feina de gestió aporta cada dia noves idees i propostes per desenvolupar, concretar i millorar, entre altres coses, el Pla Local d’Igualtat. Aquesta és potser l’eina més important amb què comptem i ens permet incidir, des de la col·laboració i la transversalitat amb la resta de departaments del nostre Ajuntament, d’una manera més precisa i eficient, en la política d’igualtat que volem desenvolupar en el nostre municipi. A través d’aquesta col·laboració, plasmada entre altres coses en la realització de tallers, activitats, campanyes i foment de politiques i accions d’igualtat, treballarem de manera conjunta per aconseguit la igualtat de gènere.

La participació ciutadana, amb les seves aportacions i la seva implicació tant a nivel personal com a nivel associatiu, és també, sens dubte, un dels elements més importants amb què podem comptar, no només des d’aquesta regidoria, sinó des de tot l’Ajuntament. Sortosament Badia és un municipi amb un moviment associatiu molt gran i estic segura que el diàleg i la col·laboració fluida que fins ara s’ha donat entre les associacions (en aquest cas de dones) i l’Ajuntament (en aquest cas la regidoria d’Igualtat Dona - Home) es mantindrà i continuarà donant bons resultats.
Finalment, la col·laboració i assessorament tant per part de la Diputació de Barcelona com de la pròpia Generalitat de Catalunya, fa que tinguem també aquí un suport imprescindible i de gran vàlua.

Tens idees concretes per dur a terme al municipi?
La tasca principal és treballar en la implementació total i satisfactòria del Pla Local i continuar fomentant tallers, xerrades i activitats que ens donin la possibilitat de donar a conèixer a les dones les seves possibilitats i alhora reconèixer quines són les tasques que s’han de reforçar o resten pendents de fer. Un àmbit especialment important per mi és el de l’Educació. Com en qualsevol altre aspecte, el foment d’actituds i valors com els que comentava abans (respecte i tolerància) és fonamental ja des de la infància. Considero doncs, que en aquest sentit hem de treballar dins del propi Ajuntament i de manera conjunta amb mares i pares així com amb les associacions, per aconseguir que aquests valors s’adquireixin i es reconeguin com a propis.
D’altra banda és fonamental continuar treballant en el suport i assessorament legal i psicològic d’aquelles dones que són o han estat víctimes de la violència masclista. En aquest sentit volem millorar els sistemes i canals d’acció per atendre aquests casos.

En aquest sentit, una tasca primordial és continuar treballant i avançar en la divulgació i foment de les polítiques de gènere i les concrecions que en fem, a través dels cursos i xerrades que comentava. El Servei de Informació i atenció a les dones, és una eina essencial per aconseguir-ho.

Al llarg de la teva trajectòria has tingut contacte directe amb desigualtats de gènere?
La major part de la meva trajectòria professional s’ha desenvolupat en l’Administració Pública, que en qüestions de gènere, potser és més conscient que l’administració privada.

Respecte a Internet, per quines coses el fas servir a la teva vida quotidiana (laboral i personal)?
El faig servir molt sovint. Tant a la feina, donada la meva tasca, com a la vida quotidiana, internet resultat una eina molt útil per buscar informació ràpida i alhora realitzar moltes gestions sense necessitat de desplaçar-te.

Dona’ls algun missatge a totes les dones de Badia que ara mateix estàn llegint aquesta entrevista per Internet, gràcies a que Dones en xarxa les ha ensenyades a fer ús de la xarxa.
Les animo a continuar participant d’aquesta eina tan eficaç i comuna avui dia, com és la xarxa. La vostra iniciativa de crear aquest portal ens dona una possibilitat immillorable per coneixe’ns a nosaltres mateixes i compartir les nostres inquietuds. I sobre tot fomentar els valors que comentava.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

miércoles, 13 de mayo de 2009

"Ens hem d’oblidar de l’Ordenació Romana que tants problemes ens ha portat a les dones"



L’advocada Ana M. Ruiz Tagle, va ser cofundadora, conjuntament amb Felipe González, entre d’altres, del primer despatx d’assessoria jurídica i laboral d’Andalusia. Membre del PSOE i de la UGT, va ser elegida Parlamentària i Senadora per la província de Sevilla i, entre molts altres treballs, va ser una de les impulsores de la Llei de Violència de Gènere. Ha estat premiada amb el Premio de la Ética y la Calidad de los Profesionales del Derecho.
Fa un parell de setmanes, Ana María Ruiz Tagle, va acudir a realitzar una conferència a la Casa de la Vila de Montcada i Reixac i avui, tenim una entrevista que l’hem fet des de Dones en xarxa per tal de que ens expliqui part del seu coneixement vers la Dona i el Dret.


De quina manera es pot arribar al final dels maltractaments a la dona pel fet de ser dona?
És una pregunta que no és tant difícil de contestar, com de complexa concreció, tota vegada que depèn de l’abast que vulguem donar-li la nova cultura jurídica. És bé sabut que durant més de dos segles, en les albors de l’Estat de Dret "la dona" ha estat ubicada al món privat, com a "gestora" de la dependència del ser humà, l’assistent per excel•lència, la qual no tenia possibilitat d’accés al món públic, el de la política, el de l’economia, cultura, etc., per raons de la seva pròpia naturalesa, de la seva "inferioritat natural". A partir d’aquesta formulació teòrica, l’ordenació jurídica va elevar a categoria jurídica aquesta "diferència" i "inferioritat" escribint-se tot un "tractat" de discriminacions, col•locant-la al lloc d’"objecte" i no de subjecte de dret amb plena capacitat jurídica i d’obrar com gaudia el "baró". Per això, parlo d’una "cultura jurídica" de nova elaboració, on el dret desplegui tota la seva capacitat creativa i innovadora i reformuli els principis jurídics que han de fonamentar una Democràcia Paritària, obrint pas a un nou concepte de Ciutadania. Aquest serà el principi del final de la violència contra les dones fins a la seva total eradicació.


Vas col•laborar en l’elaboració de la Llei de Violència de Gènere. Quins són els objectius de la llei? Per què és tan important? Em pots dir els seus pros i els seus contres?
Alguna cosa he col•laborat en l’elaboració de la Llei de Violència de Gènere i fonamentalment durant els meus temps de Legisladora. Recordo com un malson les dificultats que trobem als primers passos de la seva tipificació com "delicte". La Constitució Espanyola es va aprovar l’any 1978 i vam haver d’esperar res més i res menys que 11 anys perquè es considerés "el maltractament familiar" com una "conducta antijurídica". S’ha recorregut un llarg camí, massa llarg, però ja avui, amb aquesta Llei a la mà, tenim l’"instrument idoni" per combatre aquest "terrorisme" de gènere; ja que a la dona se li maltracta, humilia, assetja, assassina, pel només fet de ser dona, és la "desraó" d’aquesta Violència. Els objectius que s’especifiquen a l’art. 1r de la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre, jo prefereixo elevar-lo a la categoria de "mocions jurídiques" que en el supòsit de la seva vulneració, provoca un gran dèficit democràtic, ja que atempta contra "la llibertat" de les dones i afavoreix la persistència d’aquestes discriminacions de tipus jurídic que impedeixen les cotes d’Igualtat Real. Aquesta Llei, suposa una troballa en el que fa al control pel Parlament de la seva eficàcia, com és l’obligatorietat de presentar un Informe d’Avaluació sobre la seva aplicació.


Saps a què es deu la violència masclista?
Ja hem comentat anteriorment que aquesta és la història d’una "submissió" davant de la falta d’elaboració d’una "protecció" pel baró, que l’ordenació jurídic el consagrava amb plenitud de drets. Ja exercia jo com Advocada-Laboralista a Sevilla i a cada pas, a cada pàgina em trobava amb articles que o bé ens obligaven a "obeir" al baró, o no podíem disposar de el nostre patrimoni. Es pot dubtar del seu origen? Cap algun dubte al respecte a la discriminació històrica consagrada pel Dret?


Quina situació ténen la resta de països occidentals respecte a la violència masclista? Existeixen tants maltractaments i assassinats com a Espanya?
Està molt generalitzada la situació de "violència criminal" a tots els països de cultura occidental, les estadístiques s’utilitzen com una "guerra de xifres": mentre als països de cultura democràtica no es plantegi la "urgent necessitat" de la seva eradicació, realment no avançarem en la direcció adequada. Per això, parlo d’una nova cultura, "cultura jurídica" d’una altra fonamentació del ordenació jurídica on la llibertat: com bé jurídic individual i la igualtat com bé jurídic social, siguin els pilars fonamentals de la Igualtat d’Oportunitats on la igualtat de gènere és el primer esglaó a pujar perquè es pugui parlar de Justícia Social, que és l’única que legitima una Democràcia en ple segle XXI.


Quin paper té la religió en la desigualtat entre l’home i la dona?
Les religions com qualsevol poder exercit sense participació de la ciutadania, s’han caracteritzat per la seva dominació sobre "els febles" o grups més vulnerables, en aquest cas sobre "la dona" que en representa més de la meitat de la Humanitat. Una simple lectura dels texts bíblics, religiosos, resulta bastant il•lustrativa del que dic, es fa que se’l ressalta i es consagra com a mandat diví la inferioritat de les dones, fent, ressaltar la necessitat de "protecció" i control per part del baró.

La lluita pels drets de la dona ja s’ha instal•lat en Internet per quedar-se, què opines d’això?
Internet, em sembla un instrument revolucionari al servei de tots, quan que consagra "la llibertat personal" i la participació sense exclusió. La seva utilització i regulació està suposant un gran avenç per a la lluita dels drets de les dones, penso que ens és apropant cada dia més a la Democràcia Paritària, l’única Democràcia que avui legitima el Poder, sigui cual fora la seva naturalesa.

Què podem fer per lluitar pels drets de la dona en societats tradicionalment discriminatòries? Pot ser Internet la clau per arribar a elles?
Lògicament, Internet és un vehicle que propina la globalització, no només del coneixement d’altres situacions, sinó que propicia el nostre propi compromís i actuació. El moviment associatiu de dones ens hauríem de plantejar amb més intensitat xarxes d’actuació per combatre la situació de discriminació extrema que viuen dones en altres països.

Coneixes alguna societat en la qual hi hagi una igualtat real?
No, no existeix cap societat representativa d’aquesta Democràcia Paritària que propugne com l’única fórmula de legitimació del Poder Polític i econòmic. Ara bé, en el que sí hem avançat és en la idea que aquesta democràcia paritària ja no és una utopia sinó una necessitat una "exigència social" perquè puguem conviure pacificamente i en llibertat.

Com era la societat romana respecte a la igualtat entre l’home i la dona? Estava emparada o discriminada pel dret civil?
Ens hem d’oblidar de l’Ordenació Romana que tants problemes ens ha portat a les dones. Jo sempre dic que encara no s’ha expedit el "certificat de defunció" del Patriarcat, figura que li devem al Dret Romà, com per exemple la de la "Pàtria Potestat" que presideix el nostre Codi Civil.

Quan diem que la dona es passava el dia a casa i que no formava parteix de la vida pública, on ubiquem totes aquestes dones que des d’edat molt primerenca han estat treballant fora i dins de casa?
Una cosa és el món públic protagonitzat exclusivament pel "baró" i avui dia es resisteix a compartir i, una altra molt diferent les feines no suficientment remunerades per la seva escassa visibilitat social, o la seva remuneració que des dels primers temps de la Humanitat se li va assignar a les dones. Em sorprèn encara l’escassa penetració en la Comptabilitat Nacional de qualsevol país o en els Pressuposts Públics, els epígrafs que haguessin de respondre a aquests treballs que cada dia en jornades de fins a 14 hores realitzen les dones de tot el món, en doble jornada les dones de països de cultura occidental i de "sol a sol" dones de països no desenvolupats.

Moltes gràcies per les teves paraules.
Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en xarxa.

jueves, 7 de mayo de 2009

"Hi ha hagut homes, ja des del segle XIX, que recolçaren dones que s´atreviren a trepitjar espais no dissenyats per la dona"


Isabel Segura Soriano és historiadora, escriptora, professora i investigadora especialitzada en història de les dones. I el passat dimecres 29 d’abril ens va oferir una interessant xerrada vers la invisibilitat de la dona al llarg de la història a lanova Biblioteca Elisenda de Montcada del municipi. Aprofitant els seus coneixements, Dones en xarxa, ha volgut saber-ne més del paper de la dona al llarg de la nostra història.

Quines han estat les dones més importants al llarg de la Història des del teu coneixement, des d’un punt de vista polític?

Crec que totes les dones han fet la seva aportació a la història de Catalunya des d´un punt de vista polític i cultural, en primer lloc per què com a responsables de mantenir la vida quotidiana, han creat xarxes de suport, s´han relacionat i han posat en les agendes polítiques temes que abans eren considerats privats, entenent que, el personal és polític

I des d’un punt de vista cultural?

Doncs, gairebé repetiria el que he dit abans, per fer possible aquesta vida quotidiana han desenvolupat una cultura, transmesa de generació en generació de dones. En altres àmbits de la creació, només vull recordar que els primers noms en la història de l´art català són dones, Eude i Elisava, que en el segle XI i XII posaven en marxa la seva creació plasmada, entre d’altres en el Beatus de Girona i en l´estandard que va ser descobert a la capella de Sant Ot, a la Seu d´Urgell.

Per què la dona no hi es present a la Història?

La dona ha estat present a la Història, dia a dia. En canvi, la historiografia gairebé no ha donat valor a l´aportació de les dones a la història del pais.

Hi ha existit alguna vegada alguna reivindicació per la igualtat feta per homes?

Hi ha hagut homes, ja des del segle XIX, que recolçaren dones que s´atreviren a trepitjar espais no dissenyats per ella, com per exemple, l´espai universitari. Aquestes primeres universitàries van poder accedir gràcies al suport d´alguns catedràtics i, això, només és un exemple.

Ha sigut necessari un moviment feminista per tal de recuperar la història femenina?

I tant que sí, ha calgut donar valor a l´experiència femenina –i això ho ha fet el moviment feminista- per canviar la narrativa de la història.

De totes les dones que has estudiat, quina t’ha sorprès més?

Totes i cadascuna d´elles, per allò d´haver fet el que no estava previst i haver-se arriscat a obrir portes, portes que, les que hem arribat després, hem trobat si no del tot obertes, diguem-ne que mig obertes. Si en destaco alguna, com sempre passa, és la que en aquests moments estic investigant, Clotilde Cerdà i Bosch, filla de l´enginyer Ildefons Cerdà i de la pintora Clotilde Bosch. La filla, internacionalment reconeguda per la seva capacitat interpretativa amb l´arpa, va tenir un paper destacat en la creació d´espai de cultura per a dones.

Creus que a l’actualitat el treball de les dones a la cultura i a la ciència tampoc és justament reconegut?

No, només cal veure quantes exposicions monogràfiques es dediquen a creadores en els museus públics, i només parlo dels públics, aquells que es financien amb diners de dones i d´homes

Ara que ja coneixem el treball que moltes dones han fet a la nostra història (gràcies a treballs d’investigació com el teu), s’incorporen aquestos continguts als llibres de text de les escoles? Per què?

No amb la celeritat que ens agradaria, continua havent un “canon” en gairebé molts àmbits que no dóna valor a les aportacions i creacions de les dones. Només un exemple,Virgili que en una de les seves obres, Arts amatòria, afirma que a les dones els agrada de ser violada és abastament recomanat i llegit. En canvi, Christine de Pizan, autora del llibre La ciutat de les dames, que diu que a les dones no ens agrada de ser violades –i parla des de l´experiència de ser dona- gairebé ni se´n parla.

Creus que la creació d’un Ministeri per la Igualtat és una manera de reivindicar que la dona també hi existeix al món cultural, laboral i social amb els mateixos drets i obligacions que l’home? Què et sembla l’existència d’aquest Ministeri?

L´existència d´un ministeri d´igualtat, crec que és una eïna per a impulsar polítiques de dones en tots els altres ministeris, però el que seria desitjable és que en la política elaborada per cada ministeri es tingués molt present que les decisions polítiques no són neutres i que afecten de manera diferent els homes i les dones, ja que diferent és el paper que ocupen a la societat.

Moltes gràcies per les teves paraules.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

miércoles, 6 de mayo de 2009

"Malauradament, encara ens trobem amb situacions masclistes"



Eva Menor Cantador és advocada i té 36 anys. També està casada i és mare de dos fills, però el motiu pel qual és notícia és que Eva Menor és, des del passat mes de març, alcaldessa de Badia del Vallès.

Com et sents al ser la primera alcaldessa de Badia del Vallès?

Em sento molt orgullosa de poder representar a la meva ciutat i amb molta il·lusió. El fet de que les dones pugem tenir veu a les institucions suposa un canvi en la manera de fer política. Històricament hem patit la mancança de la nostra veu en la presa de decisions, és clar que és molt important la visió de dona en els òrgans de govern.

Creus que hi ha cap veí qui puga pensar que no seràs una bona alcaldessa pel fet de ser dona?

Segurament, però això no ens ha de parar, tot el contrari, a les dones se’ns ha de valorar com a persones ni més ni menys. Demano que la meva gestió sigui valorada per ella mateixa.

Ets advocada i, malgrat la teva joventut, tens una llarga trajectòria en la vida política, t’has sentit alguna vegada discriminada per ser dona?

Malauradament, encara ens trobem amb situacions masclistes i en la meva professió m’he trobat amb situacions molt injustes malgrat que és una professió molt feminitzada en quant a proporció. A la vida política la veritat és que ha estat molt diferent, ja que milito en un partit que creu de veritat en la igualtat i treballa de valent per aconseguir-la.

Com penses reconciliar les teves altes responsabilitats laborals i la teva vida personal?

Sempre he tingut una vida laboral i política intensa que he pogut dur a terme gràcies a la implicació activa de la meva família i, sobre tot, del meu marit amb el que comparteixo al cinquanta per cent de totes les responsabilitats familiars. Ara, malgrat que la responsabilitat del meu càrrec és major que ho era abans, el fet de deixar la meva professió farà que em pugui dedicar al cent per cent a treballar per el nostre municipi.

Què es pot fer a Badia en benefici de la dona?

A Badia se està treballant seriosament des de la regidoria de Igualtat per tal d’implementar el pla d’Igualtat que es va aprovar la darrera legislatura. El més important per aconseguir avançar en temes d’igualtat és treballar des de la transversalitat, es a dir, des de tots els departaments de l’ajuntament, ocupació, ensenyament, benestar social, infància, joventut, cultura, participació, etc.

Nosaltres sóm una associació que viu principalment a Internet, per què fas servir la xarxa a la teva vida personal i laboral?

La faig servir moltísim, per motius de feina és una eina fantàstica de comunicació, de recollida d’informació i per realitzar tràmits diversos amb les administracions, a nivell personal per gairebé tot des de llegir la premsa, fins comunicar-me amb amics, tràmits bancaris. Avui dia internet et facilita molt la vida.

Dones en xarxa ha apropat la xarxa a moltes dones de Badia, què penses del nostre projecte?

Sens dubtes qualsevol eina que serveixi per fer xarxa ja és molt positiva, i a més té el valor afegit d’obrir una porta al coneixement i al aprenentatge. Aprofito la oportunitat per felicitar-vos per aquest projecte.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

"Cada dia que em poso en internet em sorprenc"



Rosa Fornieles és una veïna de Montcada i Reixac que participa activament en temes relacionats amb els drets de la dona. Sempre que es realitza una activitat per la dona, ella hi és. Des de fa tres anys, forma part de la Xarxa Veïnal Solidària, associació que té com a objectiu ajudar a les veïnes i veïns montcadencs que ho necessiten. Rosa, ademés, ha participat en el taller Dona Connecta’t de Dones en xarxa.

- En què consisteix la teva tasca en la Xarxa Veïnal Solidària?

Convoco a les dones per a les reunions que fem mensualment per veure si tenen casos que hem atès, coordino activitats de formació per les integrants de la xarxa i faig recolzament a les activitats de l’Oficina d’Atenció a la Dona, OAD.

- Quin tipus de dones s’apropen a vosaltres?

De totes les procedències i edats que ho necessiten.

- Quin tipus d’ajuda els presteu?

No som professionals, simplement volem ser companyes i amigues i, si alguna necessita que els escoltis els seus problemes, que sàpiga que tenen una amiga en qui confiar. I també les orientem vers on dirigir-se o les acompanyem quan ho necessiten.

- Quan i com va néixer la Xarxa Veïnal Solidària?

Va ser en el 2006, estava fent pràctiques a l’Oficina de la Dona, Nuria Moner, l’anterior tècnica de l’Oficina, i em va proposar aquest projecte i ho vaig acceptar perquè vaig veure que podia ajudar a dones que, a primera vista, no vaig creure que pugueren necessitar ajuda.

- Teniu algun suport de l’Ajuntament de Montcada i Reixac?

Ens faciliten la sala per a les reunions i, si hem de difondre alguna propaganda, ens la fan o ens ajuden a enviar invitacions, també corren amb les despeses. I ens dónan suport amb les conferenciants d’algunes de les xerrades que fem.

- Quin tipus de relació tens amb Internet? Per a què l’utilitzes?

A les dones que tenen internet els enviem les invitacions pel correu electrònic. També cerco informació vers alguns temes que m’interessen.

- Quina opinió et mereix la iniciativa d’ensenyar Internet a dones del municipi de Dones en xarxa?

Em sembla molt interessant, et dóna la possibilitat de relacionar-te amb gent que sense internet no podries. És un mitjà de consulta molt ampli.

- Recentment, algunes dones de Montcada i Reixac heu creat un blog: donesdemontcadaireixacenxarxa.blogspot.com, què et sembla el projecte?

Em sembla important, perquè les dones donem la nostra opinió i parlem entre nosaltres.

- Què has trobat en Internet que no sabies que anava a estar?

En general tot, cada dia que em poso en internet em sorprenc.

- Encara hi ha moltes dones a Montcada i Reixac que no coneixen Intenet, en gaires casos, per por de trencar l’ordinador, què diries a aquestes dones perquè s’animessin a utilitzar Internet?

Que el mateix em passava al principi, però és bo fer el curset i així et van indicant com utilitzar-lo.

- I per finalitzar, com és la dona montcadenca?

És una dona decidida, capaç d’aconseguir el que es proposa i alhora noble i servicial.

Moltes gràcies pel teu treball i per les teves paraules, Rosa!

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

lunes, 4 de mayo de 2009

"Crec fermament en que cal incorporar les dones al ciberespai"


Marta Farrés és l’actual regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sabadell. Gràcies al seu treball i el de les seves col.laboradores, el Programa d’Igualtat Dona-Home està treballant per a aconseguir la igualtat reial.



Quines són les teves tasques a l’Ajuntament de Sabadell?
En aquest mandat he assumit la direcció política de tres regidories: Igualtat Dona-Home, Joventut i Relacions Ciutadanes, a més sóc Tinenta d’Alcalde de l’Àrea de Via Pública i Relacions Ciutadanes.


Això, en quin treball diari es tradueix?
Resulta difícil entendre el treball diari que significa ser regidor o regidora d’un Ajuntament fins que no es viu directament i es coneix el funcionament d’un consistori. La feina es recolza principalment en representar a l’ajuntament en tot aquells actes públics que esdevinguin i en les relacions amb altres administracions, amb les entitats i la ciutadania en general. També he de dirigir políticament els departaments que represento i la seva coordinació amb la resta d’àrees municipals, vetllar pel compliment dels objectius plantejats en el programa electoral i treballar amb els i les caps de cadascun dels departaments per planificar i realitzar seguiment de les diferents accions.


Com vas arribar a treballar per la Igualtat entre la Dona i l’Home?
L’any 99 , amb l’equip de govern del PSC, es va crear la Regidoria d’Igualtat. Jo, sempre he estat treballant en temes d’Igualtat i en aquest últim mandat em van oferir la possibilitat de portar aquesta Regidoria i em va semblar molt interessant assumir aquesta responsabilitat.


El Programa d’Igualtat Dona-Home porta 10 anys a Sabadell, quines metes heu aconsseguit?
La missió del Programa d’Igualtat Dona – Home és liderar i impulsar les accions a favor de la igualtat de gènere que cal desenvolupar des dels diferents àmbits de l’ajuntament, treballant coordinadament amb la resta d’administracions i entitats locals, amb la voluntat de promoure la millora de les condicions socials, laborals, econòmiques, sanitàries i de qualitat de vida de la dona a la nostra ciutat.
Per complir amb aquesta missió hem treballat en l’atenció a les dones que pateixen discriminacions a la nostra ciutat, hem establert relacions de col•laboració amb les entitats de la ciutat, hem elaborat un Pla Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes, col•laborem amb altres organismes i institucions i, sobretot, lluitem contra la violència de gènere que és una de les més grans discriminacions que patim les dones.
Les metes assolides han estat moltes: creació del Centre d’Atenció a la Dona, creació del Consell Municipal d’Igualtat, elaboració i posada en marxa del Pla i mantenir un calendari estable d’activitats que compten amb un nombre interessant de persones que ens segueixen.
Penso que comptar amb un espai clar i visible d’actuació i la interiorització dels valors de la igualtat en tota aquella ciutadania a la que arribem ja és una fita important. I no parlem del que ha significat la incorporació de la perspectiva de gènere a l’actuació municipal.


I de tot el treball fet, què destacaries dels darrers 10 anys del Programa?
Jo destacaria de tota aquesta feina la creació del Centre d’Atenció a la Dona com espai de referència a totes les dones de Sabadell. El Centre va néixer amb un caire assistencial però ha anat creixent i incorporant-se a les polítiques d’igualtat que es desenvolupen des de la Regidoria.
Estic molt orgullosa del treball que en fem i del nivell de satisfacció de les nostres usuàries. D’altra banda lluitem dia a dia per treure l’etiqueta de servei d’atenció a dones que pateixen violència, ja que no es tracta només d’això i oferim noves activitats amb l’objectiu d’avançar en el creixement personal de les dones i d’afavorir el seu protagonisme com a ciutadanes.


Gràcies a col.laboracions com la teva, Dones en xarxa ha pogut treballar a Sabadell, què vares pensar quan vas conèixer el projecte?
Jo ja coneixia el projecte a través d’algunes regidores del Baix Llobregat i m’havia semblat interessant, per aquest motiu no vaig dubtar en participar-hi. Crec fermament en que cal incorporar les dones al ciberespai, hem de fomentar la participació, la comunicació i la inclusió de l’opinió de les dones en els espais i les xarxes socials.


I ara que ja hem tingut contacte directe amb sabadellenques, quina és la teva valoració del treball fet al municipi?
Les dones que han participat estan molt contentes i ens han manifestat el seu interès per continuar participant en els tallers. Estem molt satisfetes per l’impacte que ha tingut entre les dones que segueixen les nostres activitats i per la incorporació d’altres dones que s’han vinculat des d’altres àmbits.


Tu fas servir Internet a la teva vida personal i professional? Per quines coses?
Sí, faig servir Internet a la meva vida personal i professional. La meva vida personal està vinculada a la professional amb la qual cosa Internet és una eina molt important, dintre de les noves tecnologies, per tal de rebre informació d’actes socials o bé polítics, i a la vida personal per tal de relacionar-me amb la família o amb els amics.


Creus que la xarxa pot servir per arribar a l’esmentada Igualtat entre la Dona i l’Home?
Crec que la xarxa és un bon instrument per continuar treballant el canvi social que busquem des de la nostra feina diària però no l’únic. Del que si estic segura és de que no podem prescindir d’ella ja que és un mitjà de comunicació que mou a moltes persones, cada dia més, i que cal que entre els seus continguts es trobin els que promouen la igualtat entre homes i dones.
També penso que és un mitjà que facilita la participació. Cada dia resulta més difícil que les persones, sobretot les dones, trobin temps per participar en entitats, activitats culturals, polítiques, formatives, etc... la xarxa ajuda en aquest sentit i és un agent socialitzador molt important.


Moltes vegades, les dones no s’atreveixen a fer servir la xarxa perquè pensen que poden trencar l’ordinador o que poden ser estafades i perdre diners per navegar, què diries a totes les dones que encara no s’han connecta’t a Intenet per por?
Les hi diria que no han de tenir més por que en utilitzar un altre aparell o de que les estafin en altres activitats presencials. Utilitzar un ordinador no deixa de ser una acció mecànica que s’aprén amb el seu ús i uns coneixements bàsics com els que doneu vosaltres en els tallers. És difícil trencar un ordinador, simplement no facis allò que et faci dubtar i sempre tens l’opció de “cancel•lar” quan no ho tinguis clar. Només utilitzem l’ordinador com a usuàries, no som tècniques informàtiques. És el mateix que tenir un cotxe, l’utilitzes i quan té algun problema el portes al taller.
Pel que fa les estafes, només has de tenir cura de les dades que dones. És important no donar aquelles que considerem confidencial si pensem que el lloc no és de la nostra confiança, si tenim cura no hem de tenir cap problema. Jo mateixa he realitzat compres per internet sense dubtes però sempre a webs de confiança.


Tu estàs en contacte amb noies joves de Sabadell, veus que hi ha més igualtat entre les noies i els nois joves que entre generacions anteriors?
Ens trobem amb una generació que ha viscut tota la seva vida en democràcia i llibertat. Evidentment, hem incorporat a la nostra vida els conceptes formals de la igualtat, ja que les lleis ens diuen que som iguals però penso que encara no sabem detectar les desigualtats que ens acompanyen i que pensem, en moltes ocasions, que això ja està superat.
En realitat els micromasclismes, les relacions no equitatives i, fins i tot, d’abús es continuen reproduint en les generacions més joves però també he de dir que hi ha un gran nombre de joves que viuen altre realitat encara que no sigui del tot igualitària.
Hem de ser conscients de que el canvi social no es pot produir d’una generació per l’altra i que la societat patriarcal ha deixat una empremta molt aguda que serà difícil de trencar però que, poc a poc, anem avançant cap una societat en la que les dones i els homes viuran en igualtat i, per tant, més feliços i felices.


Moltes gràcies per les teves paraules, Marta.


Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en Xarxa.