jueves, 14 de julio de 2011

Sandra Santanyes: "Per ser dona hi ha hagut problemes, no hi havia ni categoria femenina a les curses"


Sandra Santanyes és una ciclista sabadellenca amb molts premis a la seva carrera. Aquest 2011 ha guanyat l’Open d’Espanya XC, el Volcat "Ara Lleida" i ha estat 3ª al Titan Desert i a l’Andalucia Bike Race. Actualment és Campiona de Catalunya XC i, a falta de 2 proves, lider de la copa catalana internacional. Ha estat nou vegades campiona d’Espanya i 1ª al Tour de França Mtb l’any 2009, entre d’altres. A més a més, té un portal web amb informació de la seva trajectòria professional molt interessant.

Amb un palmarès com el teu, creus que és més difícil tenir èxit a l’esport sent dona? Has trobat discriminació?

La veritat és que per ser dona potser hi ha hagut més problemes al començament quan no hi havia ni categoria femenina a les curses. Més tard van posar la categoria però teníem que córrer amb les grans sent de categoria cadet, ara és diferent, evidentment que hi ha diferències, però crec que per ser dona o tenim més fàcil, som menys, i els equips necessiten les noies. A mi em tracten de luxe en el nou equip, el Bicis Esteve, em donen tot el que necessito, i els sponsors com Trangoworld, Adidas Eyewear, Sural o Powerbar no escatimen en res a l’hora d’oferir-me els seu recolzament,… encara que a l’equip de l’any passat em van dir que no comptaven amb mi per que l’espònsor no volia noies!!!!!!

La teva pàgina web és un lloc molt complet de la teva trajectòria esportiva, com va sortir la idea de fer-la i amb quins objectius?

Va ser una mica pel desencant amb els mitjans, la idea és que un esportista s’ha de vendre ell mateix ja que som molts i es complicat que es parli al 100% d’un. L’altra idea és que m’agrada explicar les curses tal i com han passat, a primera persona i amb un to desenfadat, tal com sóc. No m’agrada gens les pàgines que parlen a 3ª persona, és com una mica fals.

A la part central de la teva web tens un espai amb entrades actualitzades, et sents blocaire?

Sí, com he dit abans m´agrada explicar les coses tal com són. Una carrera sempre s’explica millor des de dintre!

A banda de la web, com gestiones la teva comunicació a la xarxa?

Doncs el meu marit és qui s’encarrega de tot això. Després de la carrera envia les cròniques al Diari de Sabadell on sortim cada setmana; això és important ja que Sabadell es la ciutat on visc.

Fas servir alguna xarxa social? Quina i amb quin objectiu?

Faig servir molt el Facebook, de fet m’han sortit coses bones a través d’ell: sponsors, invitacions a curses i amics… Twitter s’escapa una mica (rises).

Creus que incrementar la teva presència a la xarxa pot obrir-te portes de cara als patrocinadors?

Sí, sense cap dubte.

Quina importància creus que té conèixer la xarxa per a una persona amb un projecte com el teu, que en principi no està directament relacionat?

Es molt important ja que ara tothom et coneix i tot és immediat, tant pels resultats com per la comunicació i la publicitat que es fa des de qualsevol punt de la xarxa.

Què és el que més t’agrada i el que menys d’Internet?

Doncs el que més és que es infinit, jo sóc molt curiosa i puc trobar qualsevol cosa i en el moment que vulguis. ¡Lo pitjor és que crea addicció!

T’has trobat amb moltes noies sabadellenques a la xarxa?

Sí, em va sorprendre molt trobar-me a gent que no veia des de feia anys, gent d’on estudiava al col.legi Claret i al Estel o familiars.

Fas servir la xarxa com a punt de trobada amb amics, seguidors i familiars?

Sí, sobre tot quan estic fora per no gastar telèfon, parlo amb ells per l´Skype o parlem pel Facebook i posem fotos per veure’ns i saber on paro. Ara al agost estaré 3 setmanes per Europa, Eslovàquia, Rep. Checa i Itàlia, i espero poder connectar-me.

Què li diries a les dones i noies sabadellenques per animar-les a fer-se un perfil a una xarxa social o a escriure el seu propi bloc?

Doncs que s’animin que és molt divertit i en alguns casos serveix inclús de teràpia. I sobre tot que ¡no s’ho prenguin gaire en serio!

Per terminar, quins objectius esportius tens a curt i llarg termini?

El proper cap de setmana el campionat d´españa de relleus el divendres i l’individual diumenge, tinc moltes ganes i crec que arribo molt bé. A l’agost l’europeu, dues copes del món i el mundial, tot per aconseguir la plaça per les Olimpíades de Londres 2012, però això encara queda molt lluny.

Moltes gràcies.

Entrevista realitzada per Dones en xarxa.

jueves, 7 de julio de 2011

Núria Brugues: "Un ús adequat de la xarxa ens permet arribar a llocs on abans era impensable"



Llicenciada en Ciències de la Informació l’any 1995. Des d’abans de començar a la Universitat ja va començar a col.laborar en diferents mitjans a Sabadell, on es va centrar molt en televisió, als Informatius. Gràcies també al programa de cinema que feia va poder viure per dins els Festivals de Sitges i Donosti. L’any 2001 va arribar a Ràdio Sabadell 94.6. Ha estat Cap d’Informatius i Continguts i actualment és responsable de Web i Xarxes Socials i fa un programa d’agenda cultural.

Des de quan ets blocaire?

No fa gaire que em vaig decidir. Tenia la idea del bloc des de feia temps, però no sabia com materialitzar-la. A finals del 2010 m’ho vaig posar com els “deures” pel 2011. Realment, el bloc veu la llum a principis d’aquest 2011.

De què parles al teu bloc?

El bloc es diu LA INVASIÓ TWIN. A finals del 2008 vaig ser mare de bessones i realment vaig començar a adonar-me’n que veia bessons per tot arreu. Era com una invasió. El bloc pretén ser un relat irònic però també molt real i amb temes molt i massa seriosos sobre els que ens anem trobant sent pares de bessons. Intento sobretot, parlar de temes i curiositats que sembla que ningú t’expliqui, i són importants pel dia a dia. Tot i estar centrat en la experiencia amb les meves filles bessones, penso que són temes prou genèrics de maternitat i paternitat.

Fas servir alguna xarxa social? Quina i amb quin objectiu?

Per descomptat!. A nivell personal i també a nivell professional. Vaig entrar a Facebook fa molt temps, i primer era un compte purament personal. Amb el temps, m’he creat un altre perfil purament professional. A nivell periodístic, però, crec que ara mateix Twitter és la xarxa més útil per treballar. Tenint en compte però, que ens permet accedir a algunes informacions molt ràpidament, però sense oblidar de fer la nostra feina. És a dir, comprovar el que s’està dient abans de publicar res, ni donar les coses com a veritats sense parlar amb les fonts o contrastar les informacions. En aquest sentit, Twitter és molt interessant, però ens obliga a ser curosos.

Quina importància creus que té conèixer la xarxa per a una periodista com tu?

Crec que ara mateix és vital conèixer la xarxa i com bellugar-se en diferents llocs. A vegades fins i tot he arribat a pensar que és com un univers paral·lel i que hi ha gent que en fa un ús no-adequat. Però com tot, un ús adequat de la xarxa ens permet arribar a llocs on abans era impensable.

Què és el que més t’agrada i el que menys de la comunicació online?

El que més m’agrada és aquesta sensació que el món es mou constament i que no s’atura mai. Que amb un sol clic podem conèixer què passa a l’altre punta de món (i penso ara amb el dia del terratrèmol al Japó, el tsunami i l’accident de Fukushima… era apassionant seguir Twitter). I el que menys m’agrada – estrictament relacionat amb això- és una terrible sensació que no podem desconectar-nos.

T’has trobat amb moltes dones sabadellenques a la xarxa?

Bàsicament estic en contacte amb moltes dones que conec a través de la feina.

T’agradaria fer servir la xarxa com a punt de trobada amb dones de Sabadell?

La xarxa ens ofereix tantes oportunitats! És una bona manera de contactar amb dones amb interessos comuns i si són de Sabadell permetria fer un pas més i convertir les trobades virtuals… en reals.

Finalment, què li diries a les dones sabadellenques per animar-les a fer-se un perfil a una xarxa social o a escriure el seu propi bloc?

Els hi diria que s’animin a escriure les seves experiències. A mi em fa feliç escriure el bloc per recordar aquesta aventura única i impressionant. I també em fa molt feliç si la meva experiència o el que he viscut pot ajudar a alguna altre mare de bessons. Això és fer xarxa. I podem crear xarxes reals i virtuals, que en el fons, busquen el mateix. Ajudar-nos.

Entrevista realitzada per Dones en xarxa.