Una gran dona trobada pel camí

En record de Maribel Bellver.

Avui és 25 de Novembre

Avui és 25 de Novembre i tothom està dient la seva a la xarxa en contra de la violència masclista. T'hi apuntes?

Clica aquí!

"La legislació ens ajuda a moltes de nosaltres a realitzar la nostra llibertat i a viure amb igualtat i normalitat"

Entrevista a Núria Rovira, membre de l’associació Sabadell + Que Dones.

Dones en xarxa entrevista a Núria Rovira, com a membre de la nova associació Sabadell + Que Dones que s’ha creat al municipi.

Ets membre de la nova associació Sabadell + Que Dones, en què consisteix?

En la visibilitat del col.lectiu LGTB, l’assesorrament i l’ajuda a la dona lesbiana, bisexual i transexual. Es tracta d’ajudar-nos entre nosaltres, i fer activisme, activitats lúdiques i culturals, treballar perquè arribi un dia en que no hagem de reivindicar casos de lesbofobia i que arribi un dia en què no faci falta celebrar el dia de l’Orgull.

Quantes dones heu fundat aquesta associació?

Les membre fundadores varem ser 8.

Quant de temps portàveu pensant en crear-la?

Va ser tot molt ràpid, ja que ens varem conèixer al setembre de 2009 i carem ser associació legal al gener de 2010.

Teniu recolçament de les institucions públiques? De quines?

Sí, estem al Consell General LGBT i tenim molt recolçament i assessorament de l’ajuntament de Sabadell, amb el què estem molt agraïdes.

Quines activitats organitzeu que poden ser d’interès per altres dones que encara no conèixen Sabadell + Que Dones?

Estem preparant una exposició de cartells de la història LGBT des de la repressió fins avui, que serà la primera quincena de març. I els dos caps de setmana, farem conferènies perquè la població entengui la part humana del nostre col.lectiu, les conferències encara s’han de determinar.

En el vostre espai web parleu de legislació, quina importància té aquesta en el desenvolupament de la igualtat de la Dona?

Molta, ja que aquesta legislació ens ajuda a moltes de nosaltres a realitzar la nostra llibertat i a viure amb igualtat i normalitat. No deixa de ser una part més de la llibertat de les dones.

Creus que Sabadell és un lloc on la igualtat de la Dona és real? Per què creus això?

Crec que les entitats estem totes treballant això i en aquests moments tenim el departament d’Igualtat que està fent una gran tasca.

Per altra banda, de quina manera fa servir l’associació Sabadell + Que Dones Internet?

És la forma que tenim de comunicar-nos i és la manera més àgil de fer-ho.

Aqui podeu consultar l’espai web de l’associació.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en xarxa.

Maria Redondo: "Les dones tendim a relegar a un segon pla una cosa tan vital com és la nostra seguretat"

Maria Redondo, llicenciada en Ciències Polítiques i especialitzada en Comunicació, forma part de la xarxa de dones que fan servir les eines 2.0 per tal de donar a conèixer la seva tasca professional.

Des de fa uns mesos, seguim la seva presència a Twitter a travès del seu compte@mariaredondo. Ara, com a coordinadora dels programes de formació de l’empresa de seguretat i defensa NIDEC, organitza un curs d’auto-protecció adreçat només a dones.

Treballes fent formació de defensa personal per a dones. Quina tradició hi ha d’això a la nostra cultura?

Doncs, malauradament, molt poca. Ens hem alliberat de moltes coses, reivindiquem la nostra independència. Avui la dona és la millor formada de la història. Però una cosa tan vital com la nostra pròpia seguretat, la releguem a un segon pla. Per exemple, en un estudi que va fer el nostre fabricant d’sprays de defensa, va resultar que els atacants no trien dones per considerar-les més dèbils o menys fortes. Les trien perquè la dona es defensa menys que l’home. Triem la passivitat a la nostra pròpia defensa davant d’un atac. Això em va impactar molt, com a dona, i com a professional en el món de la seguretat, ja que sé els recursos materials i formatius que hi ha perquè això no passi.

En què consisteix el curs de defensa personal que organitzeu exclusivament per a dones?

Es tracta d’un curs especial. Hi ha moltes noies que assisteixen a les classes regulars al nostre Institut de Formació, però ens agradarïa extendre l’eficàcia del Krav Maga a moltes altres que, o no tenen el temps necessari de venir cada setmana a classe, o be només volen tastar què és el Krav Maga.

En una classe exclussivament per a dones, on la instructora i l’instructor apliquen aquelles tècniques per evitar les situacions en que una dona es pot trobar en algun moment de la seva vida, les assistents se senten molt còmodes. Veuen tècniques defensives davant d’agressió violenta, violació, escanyaments, robatoris amb intimidació.... veuen coses en les que no havien caigut. El que es fa és treballar simulant situacions reals, amb cert nivell d’estrès. Es donen tot tipus de consells per prendre mesures de forma habitual, a la seva vida qüotidiana, per evitar aquestes situacions violentes. També es toquen aspectes legals, com el concepte de legítima defensa.

Ens pots explicar una mica més, en què consisteix el Krav Maga?

Krav Maga és un sistema molt efectiu de defensa personal, no només pensat per a professionals de la seguretat, sino per a gent normal i corrent, que ni tan sols han practicat mai un art marcial o sistema de defensa personal.

Teniu experiència amb dones que han estat víctimes de violència de gènere. De quina manera fan servir les eines que els hi proporcioneu?

Sí, tenim experiència amb dones que han patit violència de gènere o altres agressions violentes, i és un grup al qual has d’instruïr de forma diferent al que es fa amb altres alumnes. Són dones que venen amb molta por i molta inseguretat, i el primer que es fa amb elles és treballar dur en que tornin a tenir seguretat en sí mateixes, que no es vegin com a víctimes i que siguin conscients de que poden defendre’s. Després ja treballem amb eines i tècniques d’auto-defensa perquè puguin sortir de situacions d’agressió.

Quin perfil de dona assisteix a les vostres classes de defensa personal?

Ens ha sorprès, perquè no hi ha un perfil concret: tenim noies joves, dones grans... Hi ha fiscals, jutgesses, professionals liberals, mestresses de casa i estudiants. Tots els perfils.

Defensa personal Krav Maga

En què es diferencia donar classes de defensa personal a una dona de donar-les a un home? Hi ha diferents tècniques, objectius, actituts...?

El Krav Maga no diferència entre home i dona, ja que precisament es tracta de que, en aquest cas les dones, vegin que defensar-se no és questió de força física, sino d’utilitzar les tècniques adequades. El Krav Maga és un sistema de defensa personal pensat per a atacs inminents, en els que es poden veure involucrats homes, dones... de diferents edats, pesos i condicions físiques.

De totes formes, si hi ha algun cas especial, com el cas de dones que ja han patit algun tipus d’agressió i assisteixen a classes regulars, l’instructor o instructora vigila molt d’aprop aquesta persona i reforça aquells aspectes que vegi que necessita. Quan hi ha cursos temàtics els dissabtes, especials per a dones, treballem exclusivament en els atacs típics que es fan cap a les dones.

Quins requisits ha de tenir una dona que vulgui formar-se en defensa personal?

Cap especial. Des de els 15 o 16 anys, sense límit d’edat, una noia o dona pot practicar Krav Maga. Només ha de tenir ganes de posar-se en forma aprenent tècniques per poder defensar-se en cas de diferents tipus d’agressió. Moltes actrius, models, etc. han triat el Krav Maga com a sistema de defensa personal, alhora que els serveix de mètode per a posar-se en forma, per exemple, Angelina Jolie, Lucy Liu...

Un dels moments més gratificants pels instructors és quan es produeix "el canvi". Quan una dona arriba per primera vegada al centre, mai ha pegat patades, mai ha fet cops de puny.... no sap defensar-se i creu que no pot fer-ho. Al cap de mitja hora, la veus pegant patades, fent cops de puny i amb un somriure, perquè es dóna compte de que pot. Això és molt gratificant.

Com saps, Dones en xarxa vetlla per suprimir l’escletxa digital de gènere a la xarxa i el nostre interès és veure com les dones fan servir la xarxa per tal de difondre les seves inquietuts i interessos. Feu servir vosaltres Internet per explicar el vostre missatge? Quines eines utilitzeu?

Tenim la nostra web, a més, estem a Facebook i Twitter. Jo porto treballant al sector de la defensa desde fa 10 anys. És un sector dur per a una dona. Fins ara només estàvem als fòrums d’opinió a Internet, on majoritàriament ens "trobavem" amb el nostre client. Però ara, amb les xarxes socials, arribem amb el nostre missatge a molta més gent. El que hem notat, curiosament, és que les dones utilitzen les xarxes socials molt més per comunicar-se, preguntar, etc., mentre que els homes són encara més de fòrums d’opinió, més tancats al meu parer.

On poden adreçar-se les dones que estiguin interessades en aprendre a utilitzar sistemes de defensa personal?

Aquí encara no tenim gaire tradició en defensa personal enfocada a dones, com hem comentat abans. De tant en tant, algun gimnàs o instructor organitzen seminaris. Nosaltres som l’únic centre que ha intentat adaptar el programa Woman de la Krav Maga World Wide a Espanya. Jo les aconsellaria que miressin a Internet (per exemple, a la nostra web: http://www.nidec.es/). I, sobretot, que preguntin a alguna altra dona que hagi probat el Krav Maga.

Gràcies per la teva col.laboració.

Entrevista realitzada per @CeliaDEX per a Dones en Xarxa.

"Escribir en el blog ayuda a desconectar un poco de los problemas o a desahogarte de ellos, es una buena terapia"

Mónica es una badienca que participa activamente en la red: tiene un blog propio y otro compartido, todavía en fase de desarrollo. Desde que Dones en xarxa la conoció no deja de tenerla en cuenta siempre que organiza alguna actividad en la que pueda participar dado su alto grado de implicación. Por todo ello, hemos querido entrevistarla.

¿Cuál es el nombre de tu blog? ¿Desde cuándo eres bloguera?

Mi blog se titula "Dahlia’s blog". Dahlia es el nombre que uso en internet, en escritos, fotografías e ilustraciones. Soy bloguera desde antes de aficionarme a la fotografía, hace quizá unos diez años. Mi blog actual tiene menos tiempo porque antes me alojaba el blog en un grupo de msn que tenía muchas prestaciones gratuitas, pero cerraron el servicio y aún tardé en encontrar un lugar donde alojar mi blog y que me gustase.

¿De qué escribes en el blog?

De lo que más me gusta. Tengo dos blogs, uno es personal (Dahlia’s blog) y el otro se llama Bajo el Cerezo y lo escribo con una amiga. En el primero escribo lo primero que se me ocurre: pensamientos, quejas, cosas que hago o que me han pasado... En el compartido (que aún no está ni empezado) escribiremos relatos eroticos y románticos de amor entre chicas. Escribir en el blog ayuda a desconectar un poco de los problemas o a desahogarte de ellos, es una buena terapia.

¿Estás conectada a alguna red social? ¿A cuál?

¡Al Facebook! Debe ser la única. Tengo cuenta en Tuenti y Twitter pero no las uso. En DeviantArt también tengo una cuenta y allí suelo colgar mis trabajos de diseño y fotografía (aunque últimamente lo tengo un poco abandonado por falta de tiempo).

¿Qué piensas del trabajo de Dones en xarxa?

Es admirable. Me fascinó desde el primer día. Yo misma estoy discriminada en mi trabajo y no por mis compañeras o jefas, por suerte. Trabajo en recepción y se hace duro que algunos te traten como si fueras menos por ser mujer. Espero que las nuevas generaciones vayan a mejor y sean educadas con valores más igualitarios que los que hay hoy en día.

¿De qué manera puedes animar a las mujeres de Badia a que digan la suya en Internet?

En Badía hay muchas mujeres que ya tienen internet porque sus hijos lo necesitan para trabajos del colegio, por ejemplo. El problema es que no se acercan a los ordenadores de los demás y mucho menos intentan usarlos. No creo que sea necesario animarlas, poco a poco se están conectando a internet, aunque sólo sea para el Messenger y el Facebook. Aquellas que no sienten interés por el mundo de internet actualmente es dificil que cedan ahora. Quizá si las amigas de dichas mujeres tuvieran internet y Messenger y Facebook, ellas tendrían curiosidad y lo probarían.

¿Conoces el concurso de vídeos Femitic? ¿Qué te parece el proyecto?

Es una muy buena idea. ¡Lástima que no tenga cámara de video! Es una buena forma de promover los clips entre las mujeres. Quizá, a la larga, un concurso de cortometrajes sería lo ideal.

¿Te animas a participar en esta edición?

En cuanto tenga una cámara de video participaré. Sea en esta edición, en la siguiente ¡o en la que toque!

¿Cómo animarías a las badiencas a participar en el concurso Femitic?

Poniendo carteles por Badia sobre el concurso creo que sería suficiente. Ellas lo verían al pasear, hacer la compra o ir a trabajar, de modo que eso y el boca a boca sería suficiente. En Badia funcionamos así.

Muchas gracias por tu colaboración!

Entrevista realizada por CeliaDEX para Dones en xarxa.

"L’Unicef l’any 1995 va fer un texte en el que és referia a la llet de mare com l’aliment ideal i perfecte"

Neus és la presidenta de l’Associació MAMAS Alletament Matern ubicada a Sabadell. Li hem fet una entrevista per tal de conèixer millor qué fan.

Què és MAMAS?

És una associació sense ànim de lucre que pretén donar suport pràctic i emocional, mare a mare, a les dones que donen el pit als seus fills i a les seves famílies.

Quan i com surgeix aquesta entitat?

Sorgeix per el buit social existent en el tema de l’alletament matern. És un tema esencial per un desenvolupament adequat de l’èsser humà i al mateix temps és un tema que en l’història s’ha anat deixant de banda per altres interessos. Les dones que vem formar l’associació, i especialment jo, la presi, vaig tenir molts problemes i molts dubtes en la lactancia del meu segón fill ( en tinc tres) en els que em vaig sentir especialment sola i no escoltada. Amb l’inquietut que em caracteritza quan vull aconseguir alguna cosa, vaig trobar un grup d’ajuda mare a mare en el que em vaig sentir molt recolzada i en el que em van sugerir recursos per a millorar la meva situació. Va ser aleshores quan no em va costar gens trobar altres dones-mares, ens en vem ajuntar 8 dones, que es van comprometre amb mi a crear l’entitat. Estem parlant de 1997.

Per qui està formada?

Per dones, mares que en algun moment del seu embaràs o maternitat, han aparegut a la nostre entitat i s’han compromés voluntariament en la tasca de donar suport mare a mare. Complint a més unes característiques i realitzant una formació específica i bastant avançada en lactancia materna, en comunicació i dinàmiques de grups. Aquestes mares són Assessores de lactancia materna voluntàries que es fan responsables dels punts de trobada, dinamitzant les reunions de grup de suport donant recolzament i informació contrastada científicament sobre l’alletament matern. Ara mateix l’entitat està formada per 15 Assessores de lactancia materna en 4 punts de trobada a diferents localitats del Vallés occidental (Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda i Badia del Vallés).

Cóm us organitzeu i quines activitats feu?

La nostra activitat principal son les reunions de grup de suport, en les que actualment MAMAS en té quatre punts de trobada setmanal. Dues a la ciutat de Sabadell, una a Santa Perpètua de Moguda i una a Badia del Vallés. Ens organitzem de manera semblant a qualsevol entitat, tenim una junta directiva, diferents comisions de treball (setmana mundial lactancia materna, dia de la dona, subvencions, dossiers d’informació…..). En les reunions de grups de suport intentem tenir una assessora responsable de grup de suport i dues asesores de suport, Ja que hi ha setmanes que l’assistència sobrepassa una mica el nombre de dones i famílies que seria convenient. Tenim un servei telefònic centralitzat per tal de donar suport en els casos d’urgència i/o que no es poden desplazar a les reunions setmanals, bé perquè no es troben en condicions, bé perquè viuen massa lluny i també rebem consultes via e-mail. Quan tenim algun cas massa complicat es deriva a les mares amb una Consultora internacional certificada en lactancia materna, IBCLC que és una professional del tema i forma part de l’entitat. Que en aquest cas soc jo mateixa. També fem xerrades informatives, exposicions, celebracions de festes anuals sobre l’alletament, cursos i tallers.

Creieu que peligra l’alletament matern?

L’alletament matern és una opció que depén dels instints i la cultura. Si la cultura de la societat en la que vius és perturbadora en el tema de l’alletament, els instints queden especialment abolits. És a dir, la lactancia materna és un aspecte inherent a l’ésser humà, de vegades ens han volgut fer creure que potser la lactancia artificial és igual o millor, però no s’explica clarament quines són les aventatges i els perills de triar o veure’t obligat a donar llet de mare o llet artificial. Moltes de les rutines que es fan servir, es continuen fent-se servir perquè si, perquè sempre s’ha fet així. Les mares de les mares actuals, son la majoria, dones treballadores que els hi van inculcar especialment la lactancia artificial. Aquest tipus d’alimentació genera unes despeses i uns ingressos esgarrifadors. Despeses a nivell de salut comunitaria i de recursos poc sostenibles, fàbriques, recipients diversos. I ingressos perquè una familia que opti per la lactancia artificial té una despesa setmanal que no escatimarà i que prioritzarà per devant de qualsevol despesa familiar. L’alletament matern requereix un suport inicial en el que les persones que el donin estiguin ben formades i siguin capaces d’invertir un temps molt important amb aquestes famílies, temps que es rentabilitza d’una manera important amb el pas del temps, ja que una familia que està ben atesa al principi de la vida d’un fill, adquireix major autonomia i criteri propi per prendre decissions, així com si tria llet de mare, una millor salut en l’infància i en la vida adulta, tant del nadó com de la mare, la qual cosa representa menys despesa a nivell sanitari d’atenció, medicacions i hospitalitzacions a llarg plaç. També és important saber i portar a la pràctica que els nadons quan neixen necessiten el contacte immediat amb el cos de la seva mare, ja que es d’aquesta manera que activen tots aquells reflexes neonatals primitius que permeten una primera enganxada al pit amb posició i succió correcte. I també s’activen aquells instints que la mare necesita per cobrir les necessitats els més adequadament posible per la supervivencia del fill. Aspecte molt important per fer una primera impronta del que després han de repetir durant moltes vegades al dia i durant un llarg temps.

És millor per a un/a nen/a ser alletat per la seva mare? Per què?

Sí, sempre és millor ser alletat per la mare. Ja que la llet materna és un líquid viu, ple de factors de creixement, immunoglobulines, cel·lules vives, i un nombre immens de components necessaris i esencials per un desenvolupament òptim. A més de la particularitat que cada llet és diferent, és l’aliment ideal pel fill, i s’adapta la composició durant el dia i a mesura que l’infant creix. No només a nivell fisiològic sino que també influeix en el desenvolupament cognitiu de l’infant. L’Unicef l’any 1995 va fer un texte en el que és referia a la llet de mare com l’aliment ideal i perfecte. Per la mare, també representa aventatges en el seu cicle vital, protecció contra l’anemia, el cáncer de mama, l’osteòporosi…en fi ja veieu la increíble meravella que podem produir les dones en el nostre propi cos. És que estem fetes meravellosament bé!!

Teniu dades mèdiques que avalin la vostra postura?

Evidentment que sí. Totes les recomenacions que fem desde l’entitat en el grup de suport estan avalades científicament. De fet el que hem de valorar ara mateix és l’interés que ha generat fer aquests estudis pels professionals sanitaris, degut a que hi havia una incidencia de morbilitat i mortalitat infantil massa elevada a finals dels 70 principis dels 80, desde aleshores tenim moltíssim estudis i documents basats en l’evidència. A més tenim la sort de poder estar ben informades de totes les últimes recomenacions internacionals. Desde l’OMS-Unicef avalan la tasca dels grups de suport com a servei complementari dels professionals sanitaris en el tema de l’alletament matern.

Cóm es pot fer sòcia una persona que estigui interessada en el vostre projecte? Què li oferiu a canvi?

Per fer-se sòcia de l’entitat només cal omplir i signar una sol·licitut i entregar-la a qualsevol punt de trobada de l’entitat. Oferim prestec de llibres i material audivisual, i també descomptes en tots els cursos i tallers que organitzem. Així com l’informació de tots els actes i actitvitats que es fan. L’ajuda de les sòcies es importantísima, la seva aportació económica (20€ l’any) ens ajuda a plantejar i portar a terme més d’una activitat que si no no podriem fer.

Quin és el vostre consell a les mares que no poden alletar als seus fills?

Què alletar és important, però no és tot en la criança dels fills. Que procurin una relació d’intimitat, acompanyament i contacte físic intens. Això pot facilitar que els vincles siguin més forts i per tant tot serà molt més fácil. Un bons vincles a més de facilitar un desenvolupament adequat en els infants, fa que els pares i mares responguin de manera més adequada a les necessitats bàsiques que tenen els nadons. Ser mare és un dels actes més generosos dels que podem disfrutar les dones. Escoltant-nos el cor quan dubtem, ens ajudarà a no equivocar-nos gaire en les nostres decisions. Ah! I sobre tot que s’informin bé dels recursos comunitaris quan son mares entre ells els grups de suport a l’alletament matern.

M’agradaria afegir que les reunions de grups de suport a l’alletament matern, ofereixen un espai amable a on compartir l’experiència de ser mares i alletar. L’escolta entre iguals genera una relativització de molts problemes o dubtes que en general no són d’aspectes mèdics. Que una mare en la nostre societat és pot sentir molt sola i desconcertada. Malgrat tot el benestar que tenim a casa, criar un fill necesita de la tribu, és molt més fácil que dos mares estiguin a gust cuidant deu criatures que una sola mare amb una sola criatura durant 8 hores al dia tota sola. Que per criar fills necessitem un suport emocional que hores d’ara és prioritza poc en les necessitats socials.

Per més informació:

Associació MAMAS Alletament Matern

Horari: dl.-dv.: 3-5 t.

Telèfon de contacte: 619 494 002

E-mail: mamas@grupslactancia.org

Entrevista realitzada per: CeliaDEX

La montcadenca Rosa de la Mano ja és Internauta gràcies a Dones en xarxa

Com has après a fer ús de l’ordinador i d’Internet?

A les classes d’ introducció a la informàtica que va organitzar l’ ajuntament i Dones en xarxa.

Des de quan fas servir la xarxa?

A partir d’ aprendre i poder crear el meu propi correu.

Què saps fer amb Internet?

Correu electrònic i cerques a Google.

El fas servir per la teva vida personal, laboral o ambdúes?

Només per la meva vida personal.

Què t’agradaria fer amb Internet i no saps com?

Conèixer millor totes les possibilitats que ofereix internet.

Disfrutes fent servir Internet? Què és el que més t’agrada fer?

Sí, m’ agrada rebre i enviar correu.

Coneixes el paper de Dones en Xarxa, què et sembla la nostra labor?

No massa, fa poc que us conec, però em sembla força interessant.

Entrevista realizada por CeliaDEX para Dones en xarxa.

Campaña "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

Participa en la Campaña "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas", uniéndote a la CAUSA del FACEBOOK que hemos abierto: http://www.causes.com/causes/472972?recruiter_id=58031701

¡Feliç 8 de març a totes!

"La interacció amb la gent que llegeix el que escrius és una de les coses més maques que m’ ha passat des que formo part de la bloquesfera"

Elisenda Alamany és professora de català a secundària i d’ alumnes internacionals de la UPC. Ademés, és blocaire de la nostra bloquesfera de Dones en Xarxa de Castellar del Vallès. Si voleu llegir el seu bloc, aquesta és la seva adreça: http://pambxocolata.blogspot.com

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

“Pa amb xocolata” és el nom del meu bloc perquè és on recupero la meva vessant més naïf, intentant salvar la sorpresa constant d’ algú que tot just descobreix el món que té al davant. Hi faig reflexions molt breus sobre situacions quotidianes. Moltes vegades inspirada pel que llegeixo però també per diverses situacions que passen al meu voltant i que crec que poden passar pel filtre de la ficció, fins a esdevenir alguna cosa amb què el lector pot arribar a identificar-se.

Des de quan ets blocaire?

Des del març de 2009.

Com vas començar a tenir bloc?

Em va semblar una oportunitat perfecta per compartir el que escrivia, el que pensava. I també vaig creure que era una bona teràpia per racionalitzar, per donar un toc d’ humor a moltes coses que ens passen en el dia a dia. La interacció amb la gent que llegeix el que escrius és una de les coses més maques que m’ ha passat des que formo part de la bloquesfera.

Estàs connectada a alguna xarxa social? Quina?

Estic connectada al Facebook i n’he esdevingut addicta.

Per què la fas servir?

És una eina de comunicació molt econòmica que està substituint el meu mòbil. Per altra banda, em possibilita tenir accés a articles, esdeveniments, actualitzacions de bloc que els meus amics pengen al seu mur mitjançant enllaços…També la faig servir per compartir música que m’ agrada.

Ets professora de secundària, fas servir Internet per exercir la docència? De quina manera?

Encara cal cercar l’ autèntic equilibri entre l’ internet i la docència.Ni l’ Internet ho és tot ni és una eina que pot fer-se servir en tots els casos. S’ ha de tenir present la seva eficiència i integrar-lo quan realment sigui eficient. En una ocasió, l’ Internet em va funcionar força per tutoritzar treballs de recerca. Vaig crear uns comptes de correu electrònics per utilizar el Messenger exclusivament per això i vaig establir uns horaris per a consultes i dubtes. Actualment, algunes explicacions teòriques les complemento amb l’ Internet, així com alguns exercicis que fem en grup a partir d’ un projector connectat a un ordinador connectat a la xarxa de l’ escola. La tasca amb pissarres digitals connectades a Internet ha estat una de les millors experiències a l’ aula amb diferència. Els alumnes, volen sortir a la pissarra, perden la por a fer exposicions i veuen que el seu producte, igual que el meu quan ensenyo, guanya en qualitat.

Què penses del treball de Dones en xarxa?

És una plataforma que ha sabut utilizar les possibilitats del món virtual agrupant iniciatives que pretenen fer front a l’encara existent realitat patriarcal (també present a la xarxa tot i que Internet es reivindiqui com a espai de llibertat). M’agraden els matissos i les diverses disciplines des d’ on es transmet la mirada de la dona sobre la societat i la inclusivitat de diversos col·lectius que ha anat aconseguint al llarg del temps. No n’ hi ha prou a fer una xarxa virtual, el més important és si aquesta és capaç de transformar, o calar en la realitat del carrer. I en aquest sentit, crec que Dones en xarxa hauria de ser un web de referència.

De quina manera podem animar a les dones de Castellar del Vallès per tal que diguin la seva a Internet?

No és una pregunta fàcil. Com podem animar les dones de Castellar del Vallès per tal que diguin la seva fora d’ Internet? Crec que tots necessitem en un moment o altre verbalitzar el nostre jo, les coses que ens passen i, de vegades, escriureu-ho, però sobretot compartir-ho, obre nous camins, noves perspectives sobre la nostra realitat. A través de mitjans locals podria fer-se publicitat de Dones en xarxa. Conèixer altres blocaires castellarenques també anima i et porta a fer un seguiment de les dones que participen del projecte i que et són properes. De vegades pensem que lluitem soles quan la veïna del costat fa dies que hi pensa. Només cal un espai on trobar-nos.

Moltes gràcies per les teves respostes, Elisenda.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en xarxa.

"Jo crec que a Sabadell hi ha moltes dones intel.ligents i amb molta empenta"

Isabel Bonet és blocaire de Dones en Xarxa a Sabadell. Des fa uns mesos té un bloc on penja informació relacionada amb la seva feina: la restauració. Si voleu llegir el seu bloc, la seva adreça és http://restauraciosabadell.blogspot.com/

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

El non del meu bloc te el meu nom mateix ISABEL BONET i es tracta de la meva feina, la restauració d’obres d’art.

Des de quan ets blocaire?

Sóc blocaire des d’aquest estiu.

Com vas començar a tenir un bloc?

Abans vaig tenir una pàguina però d’això em vaig passar al bloc.

Ets conectada a alguna xarxa social? A quina?

Sí, estic al Facebook.

Per què la fas servir?

Sovint per la feina.

Ets restauradora d’art, en què consisteix el teu dia a dia?

El meu dia a dia es donar classes a gent de la escola, restaurar per encarrec (tanta al taller com a domicili) i estudiar.

Creus que Internet et serveix per tal de donar difussió a la teva feina?

Sí és una bona eina.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Molt interessant, val molt la pena, ens hem de fer valorar.

De quina manera podem animar a les dones de Sabadell per tal de que diguin la seva a Internet?

Jo crec que a Sabadell hi ha moltes dones intel.ligents i amb molta empenta, només s’han de valorar una mica més i motivar-les amb tots els terrenys, tant professionals, intel.lectuals com personals.

Moltes gràcies, Isabel.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.