"Hi ha hagut homes, ja des del segle XIX, que recolçaren dones que s´atreviren a trepitjar espais no dissenyats per la dona"

Isabel Segura Soriano és historiadora, escriptora, professora i investigadora especialitzada en història de les dones. I el passat dimecres 29 d’abril ens va oferir una interessant xerrada vers la invisibilitat de la dona al llarg de la història a lanova Biblioteca Elisenda de Montcada del municipi. Aprofitant els seus coneixements, Dones en xarxa, ha volgut saber-ne més del paper de la dona al llarg de la nostra història.

Quines han estat les dones més importants al llarg de la Història des del teu coneixement, des d’un punt de vista polític?

Crec que totes les dones han fet la seva aportació a la història de Catalunya des d´un punt de vista polític i cultural, en primer lloc per què com a responsables de mantenir la vida quotidiana, han creat xarxes de suport, s´han relacionat i han posat en les agendes polítiques temes que abans eren considerats privats, entenent que, el personal és polític

I des d’un punt de vista cultural?

Doncs, gairebé repetiria el que he dit abans, per fer possible aquesta vida quotidiana han desenvolupat una cultura, transmesa de generació en generació de dones. En altres àmbits de la creació, només vull recordar que els primers noms en la història de l´art català són dones, Eude i Elisava, que en el segle XI i XII posaven en marxa la seva creació plasmada, entre d’altres en el Beatus de Girona i en l´estandard que va ser descobert a la capella de Sant Ot, a la Seu d´Urgell.

Per què la dona no hi es present a la Història?

La dona ha estat present a la Història, dia a dia. En canvi, la historiografia gairebé no ha donat valor a l´aportació de les dones a la història del pais.

Hi ha existit alguna vegada alguna reivindicació per la igualtat feta per homes?

Hi ha hagut homes, ja des del segle XIX, que recolçaren dones que s´atreviren a trepitjar espais no dissenyats per ella, com per exemple, l´espai universitari. Aquestes primeres universitàries van poder accedir gràcies al suport d´alguns catedràtics i, això, només és un exemple.

Ha sigut necessari un moviment feminista per tal de recuperar la història femenina?

I tant que sí, ha calgut donar valor a l´experiència femenina –i això ho ha fet el moviment feminista- per canviar la narrativa de la història.

De totes les dones que has estudiat, quina t’ha sorprès més?

Totes i cadascuna d´elles, per allò d´haver fet el que no estava previst i haver-se arriscat a obrir portes, portes que, les que hem arribat després, hem trobat si no del tot obertes, diguem-ne que mig obertes. Si en destaco alguna, com sempre passa, és la que en aquests moments estic investigant, Clotilde Cerdà i Bosch, filla de l´enginyer Ildefons Cerdà i de la pintora Clotilde Bosch. La filla, internacionalment reconeguda per la seva capacitat interpretativa amb l´arpa, va tenir un paper destacat en la creació d´espai de cultura per a dones.

Creus que a l’actualitat el treball de les dones a la cultura i a la ciència tampoc és justament reconegut?

No, només cal veure quantes exposicions monogràfiques es dediquen a creadores en els museus públics, i només parlo dels públics, aquells que es financien amb diners de dones i d´homes

Ara que ja coneixem el treball que moltes dones han fet a la nostra història (gràcies a treballs d’investigació com el teu), s’incorporen aquestos continguts als llibres de text de les escoles? Per què?

No amb la celeritat que ens agradaria, continua havent un “canon” en gairebé molts àmbits que no dóna valor a les aportacions i creacions de les dones. Només un exemple,Virgili que en una de les seves obres, Arts amatòria, afirma que a les dones els agrada de ser violada és abastament recomanat i llegit. En canvi, Christine de Pizan, autora del llibre La ciutat de les dames, que diu que a les dones no ens agrada de ser violades –i parla des de l´experiència de ser dona- gairebé ni se´n parla.

Creus que la creació d’un Ministeri per la Igualtat és una manera de reivindicar que la dona també hi existeix al món cultural, laboral i social amb els mateixos drets i obligacions que l’home? Què et sembla l’existència d’aquest Ministeri?

L´existència d´un ministeri d´igualtat, crec que és una eïna per a impulsar polítiques de dones en tots els altres ministeris, però el que seria desitjable és que en la política elaborada per cada ministeri es tingués molt present que les decisions polítiques no són neutres i que afecten de manera diferent els homes i les dones, ja que diferent és el paper que ocupen a la societat.

Moltes gràcies per les teves paraules.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.