Betlem Cuesta i Cremades és l’Agent d’igualtat de l’Ajuntament de Badia del Vallès. Va estudiar filosofia i actualment forma part d’un grup d’investigació de la universitat que recupera i transmet el pensament de dones filòsofes (Filosofia i Gènere). També ha fet un master en estudis de les dones per la UB i un altre de globalització política i cooperació internacional per la Universitat del Pais Basc. A continuació teniu una entrevista que li vam fer des de Dones en xarxa.
Quines tasques realitzes el teu treball?
En realitat, podria dir que la meua tasca es divideix en dos grans blocs. Per un costat, sóc la persona que m’encarregue d’organitzar tots els serveis, activitats que s’adreçen a les dones de Badia. I per un altre costat he de vetllar per tal de que les polítiques municipals tinguin incorporada la perspectiva de gènere, és a dir, que tinguin en compte la realitat de les dones i que no reprodueixquen les desigualtats existents entre homes i dones. Per dir-ho en llenguatge planer: m’encarregue de que les dones que estan patint violència tinguin recursos adients, per exemple, d’organitzar les activitats dels dies internacionals vinculats al moviment de dones (8 de març, 25 de novembre i 28 de maig), però també de que quan es dissenye una plaça, per posar un exemple, estinguen en compte les necessitats de les dones.
T’agrada?
No, no m’agrada: M’encanta!!! Crec que tinc una feina molt bonica que el permet fer coses molt distintes i el més important per a mi és que em permet estar en contacte amb les dones del municipi, compartir i aprendre d’elles i això és molt gratificant!!
Quant temps fa que coneixes Badia?
Ara fa un any que treballe d’agent local d’igualtat, però fa sis anys que la conec per què vaig fer un estudi sobre la situaciò del jovent al municipi.
Còm es la dona de Badia?
Quina pregunta tant difícil!!! No sabria que contestar! Tan sols que jo, que sóc d’un poble petit i que ara visc a Barcelona, valore molt positivament tota la xarxa social i veïnal que existeix al municipi. Per altra banda, m’encanta sentir parlar a les dones de tot el que van fer per construir el municipi.
Què et sembla la presència de Dones en xarxa a Badia?
El projecte Dones en xarxa m’ha sorprés molt gratament. Des del principi hi ha moltes dones engrescades i molt contentes amb el projecte. Em sembla molt positiu que es treballe per eliminar "l’escletxa digital" de gènere, que les dones aprenguin a fer servir les noves tecnologies per què apostar per açò és apostar també per tal de que es puguin desenvoldre en el món amb major autonomia i llibertat. M’encanta veure a dones que mai havien fet servir un ordinador aprenent i escrivint-me mails! A veure si ara s’animen noies més joves i podem fer una xarxa intergeneracional de dones!!
Com a investigadora del pensament de la dona, quina cosa destacaries?
Jo vaig estudiar filosofia i em va encantar. De fet sempre dic que tornaria a estudiar-la. Però el que em va sobtar es que no estudiavem a dones pensadores. Recorde un cop que vaig preguntar el per què i un professor em va dir que no hi havien. No me’l vaig creure i vaig començar a investigar per què m’interessava molt saber el que havíen pensat les dones al llarg de la història. Vaig tenir la sort d’anar trobant-me a gent que tenia les mateixes inquietuts i en arribar a Barcelona vaig començar a formar part del Seminari de Filosofia i Gènere de la UB, dirigit per la Rosa Rius i la Fina Birulès. He aprés tant al costat de totes les dones que en formen part! He aprés que en absolutament totes les époques històriques hi ha dones que van pensar sobre elles mateixes, sobre el món i la forma d’aproximar-se a ell, sobre la política i la realitat que els havia tocat viure, i que val la pena recuperar i reivindicar el seu pensament per què de no ser així "restaran oblidades en el silenci". Per què no vull que ningú puga tornar a dir que "no hi ha dones filósofes". Les dones pensadores han estat i continuen estant al món.
Explica’m el cas d’alguna dona filòsofa, que encara que siga interessant, no es coneix.
En el SXX podriem parlar de Hannah Arendt, Simone Weil i Maria Zambrano, per posar alguns exemples. Però podem parlar també d’Hipatia d’Alexandria del SIV, Hildegarda von Bingen (SXI) o Margarita Porete (XIII)...I moltes, moltes més!!! Actualment estic treballant més exhaustivament en el pensament de Simone Weil, una filòsofa francesa del SXX que va pensar molt sobre la realitat política que li va tocar viure i sobre l’experiència de la religiositat entesa des d’un punt de vista un tant diferent a com se sol entendre habitualent. Crec que l’aspecte que més m’interessa del seu pensament són les reflexions al voltant del que ella anomena l’atenció: un estar atenta al món, amb els ulls ben oberts però sense presa, amb la calma i la tranquilitat per poder acollir el que la realitat et mostra. Crec que aquest és un gran aprenentatge!
Com a experta en globalització i en gènere, còm afecta la globalització (en part gràcies a eines com ara Internet) al paper de la dona? creus que Internet pot servir per alliberar les ments de les dones que encara no ho estan?
La globalització no és neutra, afecta de forma diferent a homes i dones i aquest és un punt que no podem oblidar. Jo sóc molt crítica amb aquest sistema econòmic que provoca que la riquesa cada cop estigui en mans de més pocs i que les persones pobres del món (3/4 parts d’aquesta població són dones) cada dia siguin més. No obstant, és inegable que la globalització comporta també un seguit de transformacions a nivell de comunicació, de xarxes arreu del món que són molt positives i que poden contribuir significativament a millorar la vida de les dones. La relació que tenia la meva avia amb el món, amb altres dones d’arreu del món, amb el coneixement...no te rés a veure amb la meua experiència que en aquest sentit és molt més ampla. La revolució tecnològica ha contribuit significativament per a que puguin esdevenir aquest canvis.
I tot això, pot ocòrrer a Badia tambè?
I tant!! Estem assistint a una autèntica revolució. Les dones cada dia tenen un major accés a la informació, poden estar conectades entre elles d’una forma que resultava difícil d’imaginar fa trenta anys. Es possible coneixer i crear xarxa amb dones d’arreu del món, coneixer quines són les seves experiències, les seves lluites, les seves preocupacions...
Just ara me’n vaig a Rwanda per què tinc una amiga treballant allà intentant fer una xarxa amb tots els grups de dones del país. Sense internet aquesta feina hagués estat impensable, o com a mínim molt difícil.
Entrevista publicada a http://www.donesenxarxa.cat/
Gràcies Betlem!
Quines tasques realitzes el teu treball?
En realitat, podria dir que la meua tasca es divideix en dos grans blocs. Per un costat, sóc la persona que m’encarregue d’organitzar tots els serveis, activitats que s’adreçen a les dones de Badia. I per un altre costat he de vetllar per tal de que les polítiques municipals tinguin incorporada la perspectiva de gènere, és a dir, que tinguin en compte la realitat de les dones i que no reprodueixquen les desigualtats existents entre homes i dones. Per dir-ho en llenguatge planer: m’encarregue de que les dones que estan patint violència tinguin recursos adients, per exemple, d’organitzar les activitats dels dies internacionals vinculats al moviment de dones (8 de març, 25 de novembre i 28 de maig), però també de que quan es dissenye una plaça, per posar un exemple, estinguen en compte les necessitats de les dones.
T’agrada?
No, no m’agrada: M’encanta!!! Crec que tinc una feina molt bonica que el permet fer coses molt distintes i el més important per a mi és que em permet estar en contacte amb les dones del municipi, compartir i aprendre d’elles i això és molt gratificant!!
Quant temps fa que coneixes Badia?
Ara fa un any que treballe d’agent local d’igualtat, però fa sis anys que la conec per què vaig fer un estudi sobre la situaciò del jovent al municipi.
Còm es la dona de Badia?
Quina pregunta tant difícil!!! No sabria que contestar! Tan sols que jo, que sóc d’un poble petit i que ara visc a Barcelona, valore molt positivament tota la xarxa social i veïnal que existeix al municipi. Per altra banda, m’encanta sentir parlar a les dones de tot el que van fer per construir el municipi.
Què et sembla la presència de Dones en xarxa a Badia?
El projecte Dones en xarxa m’ha sorprés molt gratament. Des del principi hi ha moltes dones engrescades i molt contentes amb el projecte. Em sembla molt positiu que es treballe per eliminar "l’escletxa digital" de gènere, que les dones aprenguin a fer servir les noves tecnologies per què apostar per açò és apostar també per tal de que es puguin desenvoldre en el món amb major autonomia i llibertat. M’encanta veure a dones que mai havien fet servir un ordinador aprenent i escrivint-me mails! A veure si ara s’animen noies més joves i podem fer una xarxa intergeneracional de dones!!
Com a investigadora del pensament de la dona, quina cosa destacaries?
Jo vaig estudiar filosofia i em va encantar. De fet sempre dic que tornaria a estudiar-la. Però el que em va sobtar es que no estudiavem a dones pensadores. Recorde un cop que vaig preguntar el per què i un professor em va dir que no hi havien. No me’l vaig creure i vaig començar a investigar per què m’interessava molt saber el que havíen pensat les dones al llarg de la història. Vaig tenir la sort d’anar trobant-me a gent que tenia les mateixes inquietuts i en arribar a Barcelona vaig començar a formar part del Seminari de Filosofia i Gènere de la UB, dirigit per la Rosa Rius i la Fina Birulès. He aprés tant al costat de totes les dones que en formen part! He aprés que en absolutament totes les époques històriques hi ha dones que van pensar sobre elles mateixes, sobre el món i la forma d’aproximar-se a ell, sobre la política i la realitat que els havia tocat viure, i que val la pena recuperar i reivindicar el seu pensament per què de no ser així "restaran oblidades en el silenci". Per què no vull que ningú puga tornar a dir que "no hi ha dones filósofes". Les dones pensadores han estat i continuen estant al món.
Explica’m el cas d’alguna dona filòsofa, que encara que siga interessant, no es coneix.
En el SXX podriem parlar de Hannah Arendt, Simone Weil i Maria Zambrano, per posar alguns exemples. Però podem parlar també d’Hipatia d’Alexandria del SIV, Hildegarda von Bingen (SXI) o Margarita Porete (XIII)...I moltes, moltes més!!! Actualment estic treballant més exhaustivament en el pensament de Simone Weil, una filòsofa francesa del SXX que va pensar molt sobre la realitat política que li va tocar viure i sobre l’experiència de la religiositat entesa des d’un punt de vista un tant diferent a com se sol entendre habitualent. Crec que l’aspecte que més m’interessa del seu pensament són les reflexions al voltant del que ella anomena l’atenció: un estar atenta al món, amb els ulls ben oberts però sense presa, amb la calma i la tranquilitat per poder acollir el que la realitat et mostra. Crec que aquest és un gran aprenentatge!
Com a experta en globalització i en gènere, còm afecta la globalització (en part gràcies a eines com ara Internet) al paper de la dona? creus que Internet pot servir per alliberar les ments de les dones que encara no ho estan?
La globalització no és neutra, afecta de forma diferent a homes i dones i aquest és un punt que no podem oblidar. Jo sóc molt crítica amb aquest sistema econòmic que provoca que la riquesa cada cop estigui en mans de més pocs i que les persones pobres del món (3/4 parts d’aquesta població són dones) cada dia siguin més. No obstant, és inegable que la globalització comporta també un seguit de transformacions a nivell de comunicació, de xarxes arreu del món que són molt positives i que poden contribuir significativament a millorar la vida de les dones. La relació que tenia la meva avia amb el món, amb altres dones d’arreu del món, amb el coneixement...no te rés a veure amb la meua experiència que en aquest sentit és molt més ampla. La revolució tecnològica ha contribuit significativament per a que puguin esdevenir aquest canvis.
I tot això, pot ocòrrer a Badia tambè?
I tant!! Estem assistint a una autèntica revolució. Les dones cada dia tenen un major accés a la informació, poden estar conectades entre elles d’una forma que resultava difícil d’imaginar fa trenta anys. Es possible coneixer i crear xarxa amb dones d’arreu del món, coneixer quines són les seves experiències, les seves lluites, les seves preocupacions...
Just ara me’n vaig a Rwanda per què tinc una amiga treballant allà intentant fer una xarxa amb tots els grups de dones del país. Sense internet aquesta feina hagués estat impensable, o com a mínim molt difícil.
Entrevista publicada a http://www.donesenxarxa.cat/
Gràcies Betlem!
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario