"Tenim la xarxa per a comunicar-nos amb les dones de mig mon, i animar-les a que expressin les seves opinions"

Ana Bedmar és una de les blocaires més fructíferes de la bloquesfera de Dones en Xarxa. En té 4 blocs i sembla que no té ganes de relaxar-se ni una mica a la xarxa. Per això, l’hem entrevistada.

Quants blocs tens?

En tinc 4. El primer (i el més antic) s´anomena Arca Mineral, i neix arrel de la meva passió per les pedres i els minerals, per la seva bellesa i els seus secrets. El segon, va sorgir com a punt de reunió entre totes les dones que seguim el curs de Dansa Oriental, al casino de Terra Nostra. És como una espècie de diari on apuntem idees i esdeveniments, sortides, etc.. Per al pròxim curs havia pensat donar opció a les noies perquè puguin intervenir directament en el blog, aportant comentaris, fotos i vídeos nous; fer-les més participatives i fomentar més el treball en grup. El tercer és el bloc Arca de Recuerdos (abans Tastaolletes), i és amb el que m´assec més identificada. El seu tema principal és la cuina (la meva professió), però alhora inclou un altre tipus d´aficions, com les manualitats, la decoració, les labors..., de tot el que m´agrada i el que m´he atrevit a fer, perquè com comentava al principi, sempre he estat una mica tastaolletes. El quart bloc és un homenatge a totes les meves companyes blogueres. El vaig obrir per a guardar totes les cadenes d´amistat que circulen en blogger i que m´arribaven per tres vies diferents. És una manera d´organitzar-me, ja que no pretenc desmerèixer cap premi concedit per altres blocs amics, i així, d´aquesta manera, no interfereixen en el contingut dels seus blocs germans.

Des de quan ets blocaire?

Vaig començar aquesta aventura al nadal del 2009. Recordo que la meva neboda em va ajudar a obrir el bloc i a ensenyar-me com funcionava. Desprès he après molt amb els blocs de ajuda que hi han a la xarxa.

Els teus blocs ténen molts seguidors i molta difusió, com ho fas?

Una vegada has creat el bloc, has de presentar-te i conèixer blocs nous que coincideixin amb les teves aficions o amb temes que t´interessin. Al cap d´un temps, coneixes a molta gent. Amb alguns hi ha més feeling que d´altres, i i et visiten altres blocs que enllacen amb el teu, fins i tot vas traspassant fronteres, ja que tinc contactes a Argentina, Xile, França, etc...

Estàs connectada a alguna xarxa social? Quina?

Vaig conèixer "Dones en xarxa" a través de la Pilar, que treballa a La Veu de Montcada. Ella em va informar que buscaven blocs del municipi per unir-se a la xarxa.

Per què la fas servir?

Visito "Dones en xarxa" per informar-me de reunions, xerrades i altres esdeveniments referents al municipi. També per a conèixer altres blocs, encara que he de reconèixer que hi han molt poques que toquin el tema de les manualitats o la cuina. He conegut a la Glòria (el bloc de gatona), i a la Gemma (cuina de casa).

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Penso que la nostra feina a la xarxa resulta molt positiva, tant a nivell de grup com a individual. Aportem idees i enriquim la xarxa amb els nostres interessos diversos i peculiars.

Conèixes el projecte Femitic, què en penses?

Una proposta molt original. Pot ser m´animo a participar-hi!!

De quina manera podem animar a les dones de Montcada i Reixac per tal de que diguin la seva a Internet?

Igual que corre la bona fama d´una pel.licula o d’un llibre de boca en boca, tenim la xarxa per a comunicar-nos amb les dones de mig mon, i animar-les a que expressin les seves opinions i fomentin les seves tasques. La millor opció és predicar amb el exemple.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

"Les TICs tenen potencialitats a explorar i crec que poden ajudar a un treball a favor de la igualtat entre homes i dones"

Gemma és doctora en Ciència Política, treballa a la UAB i, a més, és blocaire a la bloquesfera de Dones en Xarxa, des de Castellar del Vallès. Per tot això, li hem fet una entrevista.

A què et dediques?

Sóc professora de ciència política a la UAB i investigadora a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la mateixa universitat. Treballo en temes relacionats amb les polítiques socials i els drets humans.

De què tracta el teu bloc?

Una mica de tot, però sobretot de política local. És, com el seu mateix nom indica, un calaix de sastre d’articles, convocatòries, impresions…

Des de quan ets blocaire?

Des de fa un any, quan vaig deixar de ser regidora de L’Altraveu. Em quedava una mica de temps lliure i em va vindre de gust obrir un bloc.

Com a politòloga, què en penses de les polítiques d’Igualtat d’aquest país? Trobes alguna cosa a faltar?

Els moviments feministes han estat molt importants al nostre país, i també a l’Estat espanyol. I això ha permès la permeabilitat de determinats discursos antipatriarcals a l’agenda pública i política. Ara bé, queden moltes coses per fer. La despenalització de l’avortament, sense anar més lluny, és una mesura que ja arriba tard. Altres exemples d’actuació en les polítiques públiques - sense ser exhaustiva i contemplant els diversos nivells territorials - podrien passar per una aposta decidida per polítiques socials basades en la persona i no en la família, per atendre les necessitats des d’un reconeixement de la diversitat de tipus de família i estils de vida; la creació de més recursos per a la cura de persones dependents (siguin infants, gent gran, persones malaltes o amb discapacitació); la intervenció educativa en adolescents i joves sobre afectivitats i sexualitats; les necessàries polítiques d’igualtat al mercat laboral... i aquí podríem afegir un llarg etcètera. En definitiva, tan simple i tan difícil: la lluita en favor de l’autonomia personal, el respecte mutu i la llibertat d’elecció real en la construcció de la pròpia vida.

Creus que té sentit polític i social l’existència d’un Ministeri d’Igualtat?

Sí, crec que té raó de ser pel fet que avui i aquí encara existeixen desigualtats de gènere. La lluita feminista encara és central perquè ens situem en un context conflictual de possessió desigual de recursos de tot tipus per raó de gènere: recursos materials, però també de temps, educatius, afectius… Ara bé, no serveix de gaire si aquesta intervenció de les administracions públiques es queda en actuacions en un terreny merament simbòlic i no material; o si no aposten per intervencions estructurals.

S’acompleix la llei en termes d’Igualtat?

Penso que la llei en termes d’igualtat es compleix bastant. Ara bé, el problema és que moltes coses no es poden legislar, o bé que amb una normativa sense un desenvolupament de polítiques públiques més complexes no n’hi ha prou. Ens podem remetre a aquell etern debat entre drets negatius i drets positius, o aquella clàssica divisió entre drets civils, polítics i socials. Una cosa és que les lleis no permetin la discriminació; i una altra és que s’hagi aconseguit una igualtat real. A més, cal dir que no n’hi ha prou amb la intervenció de l’administració. Ens cal una lluita quotidiana i constant, actuant des de l’esfera més pública fins a la més personal. El treball de les institucions públiques és necessari però ni molt menys l’únic, i fins i tot diria, ni el més important (això no vol dir, però, eximir-los de responsabilitats!). Els àmbits comunitari, familiar i personal són espais d’intervenció prioritaris. Moltes “igualtats” es construeixen en la quotidianitat. Estaríem parlant, doncs, d’un treball micropolític i permanent. Allò de “els petits canvis són poderosos” és molt aplicable a les lluites antipatriarcals. I és una tasca que esteu duent a terme, per exemple, des d’iniciatives socials com “Dones en Xarxa”.

Avui ha sortit la notícia de què el salari mig de les dones no arriba al 75% del dels homes, la llei no penalitza això? Tenen els empresaris dret a pagar menys a una dona per ser dona?

La llei no permet discriminació per raó de gènere, origen, orientació sexual… a igual feina, igual salari. Ara bé, la qüestió és més complexa. Aquí hi intervenen altres factors que el simple dret negatiu no pot acabar amb ells: el sostre de cristall, la doble jornada de moltes dones, les càrregues de la maternitat, les múltiples precarietats laborals…

He vist al teu bloc que ets Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, què es això?

La CPT reuneix més de quaranta organitzacions socials (universitàries, professionals i voluntàries) de drets humans de tot l’Estat espanyol amb un objectiu comú: l’eradicació de la tortura. L’Estat espanyol ostenta, i de bon tros, els index de tortura més elevats d’Europa, segons dades d’AI. Però no només això, a nivell qualitatiu succeeixen pràctiques d’una crueltat ja oblidada en països similars al nostre. Aquesta realitat ha estat abastament denunciada per organismes internacionals (de l’ONU, el Consell d’Europa, la UE…) i també associacions de drets humans intencionals i estatals. La CPT doncs, coordina el treball de totes aquestes entitats a nivell espanyol, alhora que realitza una important tasca de seguiment del nivell de compliment d’acords internacionals en matèria de drets fonamentals.

Creus que les TICs poden ajudar a l’eliminació de la desigualtat entre el home i la dona? De quina manera?

Les TICs tenen potencialitats a explorar i crec que poden ajudar a un treball a favor de la igualtat entre homes i dones. Entre altres, poden fomentar unes formes organitzatives més igualitàries, permetre la formació a distància, possibilitar l’accés a l’esfera pública a un major nombre de persones…

Què en penses del projecte de Dones en Xarxa?

Em sembla un projecte interessant. Ja el coneixia i m’ha agradat que es existís un node a Castellar. Trobava a faltar alguna iniciativa feminista-antisexista-antipatriarcala (com li volguem dir) al nostre poble.

Moltes gràcies per la teva col.laboració. Pots trobar el bloc de Gemma aquí:http://calaixdelagemma.blogspot.com/

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

"Les noves tecnologies ens poden ajudar a fer sentir la nostra veu"

Eva Frade és advocada de Castellar del Vallès, té un bloc des de fa uns tres anys i és blocaire de la nostra bloquesfera. Per això, li hem fet una entrevista.

A què et dediques?

Sóc advocada, tot i que ara treballo en una multinacional com a analista de crèdits, en el departament de control de crèdit. Bàsicament la meva tasca és la del control i persecució dels crèdits no cobrats. Tot i que no és el primer que penses a fer quan et treus la carrera de dret, és molt entretinguda i amb responsabilitat.

Quants blocs tens?

De bloc només en tinc un, el que m’heu linkejat. La veritat és que no he tingut mai tentació de fer-ne d’altres. Per a mi, el meu bloc és com casa meva, i per tant, quan em cansi de com és, el renovaré.

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

El nom del meu bloc és "evafrade: diario de bitacora". Es tracta d’un resum de vida. En ell hi ha penjat, vídeos, fotos, música i contes -relats curts- poesia blanca, que va conformant part de la meva existència. Suposso que hi ha certa necessitat d’exposició i d’interacció en el fet de penjar-ho en xarxa, però sempre he cregut que el que m’ha servit a mi, li pot servir a un altre. Per tant, és millor no retindre pensaments.

Des de quan ets blocaire?

Podriem dir que fa uns 3 anys que sóc blocaire, tot i que no tinc un reconte del temps que ha passat. Sé que hi han més de 5.000 visites i més de 130 post.

Com vas començar a tenir bloc?

El bloc va nèixer com una manera per compartir les anèctodes i fotos del meu erasmus amb els meus amics. Per aquell any encara no hi havia massa entusiasme en el facebook i el que vaig decidir va ser penjar les millors fotos de cada setmana i explicar una mica el que havia passat a la gent de Catalunya. D’aquesta manera no feia falta ni esciure llargs mails ni enviar fotos pesadíssimes per correu. Poc a poc, el bloc va anar variant de contingut passant més a ser un lloc on poder exposar tot allò que trobo interessant, així com un recull (cada cop més extens) de contes i relats curts meus.

Estas conectada a alguna xarxa social? Quina?

Com casi tothom, tinc compte en el facebook i una en twitter.

Per què els fas servir?

Sobre tot per compartir fotos amb els amics, estar apuntada al events que s’organitzen i mantindre contacte amb companys antics d’escola, institut i universitat entre d’altres. Intent-ho no estar massa en aquestes xarxes socials, ja que crec que són adictives.

Què penses del treball de Dones en Xarxa (www.donesenxarxa.cat) ?

Crec que el treball que es fa desde Dones en Xarxa és molt interessant i que dona una font de riquesa no sols cultural, sinò educativa, a tota una generació de dones que ens introduïm en el entramat social dels adults. Estic molt emocionada pel fet que aquest col.lectiu s’hagi interessat pel meu bloc.

Creus que les TICs poden ajudar a l’eliminació de la desigualtat entre el home i la dona? De quina manera?

Sí, tot i que també pot fomentar actituds homòfobes, etc. Crec que l’ús de les TIC és important pel desenvolupament social, marcadament al fet que les TIC són tasques neutres, de nova generació i, per tant, no assignades expressament a un sexe. Pero aquest ús ha de ser sempre racional, pel fet de que les noves tecnologies ens poden aportar actituds de aïllament i soletat, etc.

De quina manera podem animar a les Dones de Castellar del Vallès per tal de que diguin la seva a Internet?

Crec que les dones han de veure internet com una utilitat global que pot unir a les dones de tot arreu a compartir experiències i emocions. Ens trobem en una era en la qual la dona está recuperant la igualtat davant l’home, pero sota el gran paraigües de les nostres diferències i, les noves tecnologies ens poden ajudar a fer sentir la nostra veu.

Moltes gràcies per la teva atenció!

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

"Aquestes iniciatives són molt necessàries per potenciar la presència femenina a Internet"

Gemma Clofent és blocaire de Sabadell i forma part de la bloquesfera de Dones en Xarxa. Demà farà 3 anys que va crear el seu primer bloc. Per celebrar-lo a Dones en Xarxa publiquem aquesta entrevista.

A què et dediques?

Sóc professora de matemàtiques d’un Institut d’Ensenyament Secundari de Sabadell.

Quants blocs tens?

Un parell. També col·laboro en un tercer blog que tenim tota una colla del Club Alpí de Sabadell.

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

Com que tinc dos blogs força diferents, t’els explico per separat: "La cuina de casa" és un blog de receptes de postres casolanes que elaboro jo mateixa per celebrar ocasions especials (aniversaris familiars, sopars d’amics, trobades, diades...). Hi ha receptes clàssiques com els panellets, la crema de sant Josep, la coca de Sant Joan, la Mona de Pàsqua... passant per receptes bàsques com el pa de pessic, els flams, la crema pastissera, galetes... fins a receptes més complicades com mousse, gelats, semifreds.... Però tot a un nivell casolà, amb ingredients i estris que tots tenim a la casa. "La roca vertical" és el segon blog que tinc i té una temàtica molt diferent: explico les excursions i escalades que fem amb la colla d’amics, ja que la muntanya és la meva gran passió. Bàsicament hi explico sortides d’escalada esportiva i excursions pel Pirineu o els Alps, realitzades durant les vacances o els caps de setmana.

Des de quan ets blocaire?

Des del setembre del 2006. Precisament el dia 1 de setmebre el blog "La cuina de casa" fa tres anys!

Com vas començar a tenir bloc?

Vaig descobrir els blogs buscant informació de rutes d’escalada, evidentment eren blogs de temàtica muntanyenca. I com que a mi m’agradava la cuina de postres, em vaig animar a fer-ne un de ben diferent, amb receptes de dolços i pastissos casolans.

El teu bloc té moltíssima difussió, com ho fas?

Sí que hi entra força gent i hi deixen comentaris. Suposo que el tema pastissos agrada a tothom, je je je... De fet, la majoria de la gent necessita alguna vegada una recepta de coca o de pastís d’aniversari i, buscant per Internet, és fàcil que et surti el meu blog.

Estas conectada a alguna xarxa social? Quina?

Tinc un compte al Facebook, com gairebé tothom avui en dia, però haig de confessar que no el faig servir gens i hi entro molt de tant en tant. No participo a cap xarxa social.

Per què els fas servir?

Per res.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Que és molt interessant, aquestes iniciatives són molt necessàries per potenciar la presència femenina a Internet, que tristament, encara és força minoritària.

De quina manera podem animar a les Dones de Sabadell per tal de que diguin la seva a Internet?

Ui, d’això no en sé gaire, però suposo que fent difusió del treball que feu a Dones en Xarxa és una bona manera.

Moltes gràcies per la teva col.laboració!

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

“Ben segur que totes tenim quelcom a dir”

Vanessa Barbens és blocaire de Castellar del Vallès i pertany a la bloquesfera de Dones en Xarxa. Entrevista.

Quin és el nom del teu bloc? Des de quan ets blocaire?

El meu blog s’anomena "Vanessa Barbens, escriu" i el tinc des de l’any passat.

Què escrius al bloc?

Ara per ara al blog hi estic escrivint "Ser dona sense estressar-se". És una novel·la d’humor (no publicada). La temàtica envolta a una dona de trenta anys, la Xènia; guapa, de família benestant i molt "glamourosa": com es sol dir vulgarment; " pija ", que veu estroncat tot el seu encant a partir del moment en el què el seu nuvi la deixa plantada per una de les seves millors amigues. En conseqüència, surt d’ella l’anaguet lleig i la seva vida es converteix en un entrebanc rere l’altre, plena de situacions absurdes. El cert és que em vaig divertir molt creant aquest personatge i el seu entorn.

Estàs connectada a alguna xarxa social? A quina?

Sí. Per descomptat, estic connectada al Facebook, com quasi tothom, je, je.. En principi i pels comentaris negatius que m’arribaven sobre aquesta xarxa, era reàcia a inscriure’m però un cop m’hi vaig introduir, influïda per una amiga, m’he tornat addicta. Crec que és una manera molt interessant de facilitar la comunicació i l’intercanvi d’opinions entre persones conegudes i desconegudes entre elles, de forma virtual. Un bon entreteniment.

Què penses del treball de ‘Dones en Xarxa’?

Penso que es tracta d’una iniciativa molt pròspera que uneix a tota dona, sense tenir en compte la seva condició social, permetent d’aquesta manera, que cadascuna pugui expressar lliurement les seves idees.

Conèixes el projecte Femitic? Què et sembla?

El projecte Femitic em resulta prou interessant; malgrat que jo sóc poc imaginativa en el camp audiovisual, penso que és una porta oberta des de la qual les dones podem donar a entendre la nostra visió particular del món que ens envolta, d’una forma més directe.

De quina manera podem animar a les dones de Castellar per tal de que diguin la seva a Internet?

A través de ‘Dones en Xarxa’ ja es convida a que les dones participin, aportant conceptes i parers (jo mateixa en sóc una!). Caldria, potser, divulgar fòrums per a dones, concursos literaris exclusius per a elles... seria un bon incentiu. Ben segur que totes tenim quelcom a dir.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa

"Penso que un concurs de vídeos fet per dones és un projecte interessant, atractiu i engrescador"

Maria Josep Molina és blocaire de Badia del Vallès i, des de que la vam trobar per la xarxa, forma part de la nostra bloquesfera.

Quants blocs tens?

De moment només un, ja em dona prou feina, i prefereixo un amb un mínim de qualitat, que molts i que siguin mediocres.

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

El bloc es diu "Desde la luna". Curiosament no hi té res a veure amb el seu contingut, sí amb la meva persona. Sempre m´han dit que sóc llunàtica, bé, doncs llavors possem que estic a la lluna i que escric des d’allà. El bloc és especialment de cuina. Per mí, cuinar no és una obligació de diari, és un hobbi, llavors intento fer receptes que siguin a l’abast de tothom cada dia i presentar-les de la millor manera possible perquè entrin per la vista; també he possat alguna coseta curiosa per celebracions especials (Sant Jordi, Pascua, etc).

Des de quan ets blocaire?

Fa un any aproximadament.

Com vas començar a tenir bloc?

Em va animar i ajudar una amiga, tota sola no sé si ho haguès pogut fer. Jo i la informática erem incompatibles abans, desprès li vaig anar agafant el gust.

El teu bloc té molts premis i molta difussió, com ho fas?

Els premis són mencions que em fan altres blocaires que ténen els mateixos interessos que jo. A vegades fas caure amb alguna forma de presentar un plat o una nova forma de cuinar-lo, o tu agafas la idea d´un altre i ho agraïm amb aquets premis. Aixo sí, tenim costum sempre, de que si agafen una idea d’algú, fer esmena, és com un codi de legalitad entre nosaltres. La difusió és Internet qui se encarrega, tenim visites als blocs d’arreu del món, també és veritat que el món blocaire fomenta la amistat.

Estas conectada a alguna xarxa social? Quina?

No sé si es pot dir així, estic a un parell de fòrums, un estrictament de cuina i un altre que a més de cuina, comentem el dia a dia i opinem sobre diferents temes.

Per què els fas servir?

Més que res per intercanviar idees. La majoria tenim blocs i alguns són molt interessants. També, a vegades, algú demana opinió sobre algún tema o consell i, fins i tot, la resta intentem ajudar-lo en la mida en que podem, o simplement li donem un altre punt de vista.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Doncs, penso que està bé que ens coneixem. Que se sàpiga que la dona també es mou per Internet i que pot dur endavant projectes i donar-los a conèixer, de fet, em va fer molta il.lusió que us fixèsiu en el meu bloc.

Conèixes el projecte Femitic, què en penses?

Penso que un concurs de vídeos fet per dones és un projecte interessant, atractiu i engrescador. Pot tenir resultats positius i, si més no, donar idees de situacions enfocades des del punt de vista de la dona.

De quina manera podem animar a les Dones de Badia per tal de que diguin la seva a Internet?

Penso que una manera seria ensenyar-les i animar-les a fer el seu pròpi bloc, no té perquè ser de cuina, hi han mil temes, tradicions populars, manualitats, excursions, literaris, etc. Això et fa perdre la por a Internet i conèixes gent i et dones a conèixer.

Moltes gràcies per les teves paraules!

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en Xarxa.

"Internet, ben utilizat, és una eina molt pràctica i que t’obre una petita finestra al món sencer"

Carmen és blocaire de la nostra bloquesfera de Montcada i Reixac. Ha participat en els tallers de Dones en Xarxa i forma part del bloc de Dones de Montcada i Reixac en Xarxa.

Quants blocs tens (de manera individual)?

Només un.

Quin és el nom del teu bloc? I de què tracta?

Es diu Oasis. En ell hi ha una mica de tot, però, en general, penjo algunes de les coses que m’agradan i de las que no.

Des de quan ets blocaire?

No m’enrecordo bé de quan vaig fer el bloc, però sé que va ser unos messos abans de començar el taller deDones en Xarxa.

Com vas començar a tenir bloc?

Va ser un repte que em vaig possar a mi mateixa, volia veure si era capaç de fer-lo jo sola i, encara que després gràcies a vosaltres l’he pulit bastant, jo vaig poder fer-lo funcionar.

Formes part del bloc ’donesdemontcadaireixacenxarxa.blogspot.com’. Diga’m en què consisteix el projecte, i de quina manera ets part del mateix.

És un projecte bònic. La idea és que les dones de Montcada i Reixac compartim experiències, notícies i, sobre tot, aprenguem i ens integrem al món d’Internet. Sóc una col.laboradora més i, de veritat, que ho faig molt a gust.

Aquest bloc té molta difusió, quin creus que és el secret?

Això sí que no et sabria dir. M’imagino que desperta interès el que un grupet d’internautes madures i novates ens estem atrevint a manejar aquest repte.

Quan vas aprendre a fer servir Internet, què en vares pensar? Et va agradar?

Des del primer dia em va agradar. M’enrecordo que em vaig quedar al.lucinada perquè vaig veure de seguida un món increíble de bones posibilitats. Internet, ben utilizat, és una eina molt pràctica i que t’obre una petita finestra al món sencer.

Estàs connectada a alguna xarxa social? Quina?

Dones en Xarxa de Montcada i Reixach , Facebook i Hotmail msn no sé si són exactament unes xarxes socials.

Per què la fas servir?

Per comunicar-me amb els meus amics i familiars.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Em sembla molt bó, penso que les dones a partir dels 50 anys ho necessiten, necessiten involucar-se en nous projectes, aprendre coses noves i tenir la ment ocupada i activa.

Conèixes el projecte Femitic, què en penses?

Està molt bé, tot el que siguin activitats d’aquesta índole em semblen genial.

De quina manera podem animar a les dones de Montcada i Reixac per tal de que diguin la seva a Internet?

La veritat és que costa molt convèncer-las i estic segura de que, si es possaran, podrian contar moltíssimes coses interessants, però bueno, potser donant exemple s’animen.

Diga’m una cosa que t’agradaria fer a Internet i que encara no pots.

Fer una pàgina web. Ho veig difícil perquè hi ha moltíssims codis i és una mica embolic. Però bueno,… quan tingui temps de sobra ho intentaré. I espero trobar un bon tema per desenvolupar en la mateixa.

Moltes gràcies, Carmen!

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en Xarxa.

’Femitic fa que les dones s’acostin a la cultura audiovisual amb continguts digitals d’interès per les dones’

Sabadell és un dels Ajuntaments amb els que Dones en Xarxa treballa des del passat any. Per tal de coordinar moltes de les activitats que la nostra Associació duu a terme al municipi, tenim constant contacte amb Laura Cañadell, la seva agent Local d’Igualtat.

Quina és la teva feina a l’Ajuntament de Sabadell?

Com a agent Local d’Igualtat desenvolupo varies tasques i ben variades.

o La tasca principal que desenvolupo és com a referent del seguiment, la implementació i l’avaluació del Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes que es va aprovar el passat dia 4 de novembre de 2008. Es tracta de sistematitzar el treball de la Comissió Interdepartamental per tal de treballar la transversalitat de gènere al municipi i desenvolupar les polítiques d’Igualtat que el document proposa. Es tracta també de donar suport i assessorament als departaments en la implementació i l’avaluació del Pla.

o Coordinadora del Projecte Ciutat i Escola. El programa d’Igualtat ofereix tres accions formatives als Centres Educatius de la Ciutat. Les accions tenen la finalitat de prevenir les relacions abusives entre la joventut; sensibilitzar en contra les situacions de violència vers les dones que es donen a diari i per educar el jovent en actituds no sexistes ni estereotipades de les dones, tot sent critiques amb el model patriarcal i buscant la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

o Referent del Projecte Dones de Sabadell en Xarxa. Dono suport a l’Entitat Dones en xarxa en la planificació i coordinació dels tallers i activitats. Gestiono la informació que des d’Igualtat volem penjar a la web de Dones de Sabadell en Xarxa, alhora que organitzo i gestiona els tallers.

o Diferents tasques que desenvolupem des del Programa d’Igualtat com redacció d’informes i memòries, convocatòries de Subvencions, suport en la planificació i l’execució de les diades Internacionals i altres tasques que es deriven.

o Desenvolupo activitats relacionades amb la Diputació de Barcelona, concretament des de l’Oficina de Promoció de polítiques d’Igualtat D-H; i del Departament de Treball, concretament de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats; com poden ser memòries, activitats formatives, etc.

o Xarxa d’agents Locals d’Igualtat de la província de Barcelona. Tenim una xarxa formal i informal de correus electrònics amb les companyes (60 agents d’Igualtat) que funciona molt bé. En ella podem fer aportacions i demandes de tot tipus, reflexions i aportacions per a la tasca que desenvolupem. Aquesta xarxa la gestiona la Coordinadora del Programa Agents Locals d’Igualtat de Barcelona.

Quina és la teva formació i com vas arribar aquí?

De formació sóc llicenciada en pedagogia per la Universitat Ramon Llull. Un cop finalitzada la llicenciatura vaig cursar un Postgrau de polítiques d’Igualtat de Gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona i després vaig cursar un Màster en estudis de la Llibertat Femenina del Centre de recerca de Dones Duoda de la Universitat de Barcelona.

He fet també dos cursos d’agent local d’Igualtat organitzats des de l’Oficina de Promoció de les Polítiques d’Igualtat Dona-Home, de l¡’àra d’Igualat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona .

He realitzat altres formacions com Coeducació, Llenguatge no sexita, monogràfics de Judith Butler; un curs virtual sobre “Igualdad de Oportunidades: aplicación práctica en la el ámbito de empleo del Ministeri d’Igualtat, i altres formacions relacionades o no amb la Igualtat de Gènere.

Arribo a Sabadell per un pla d’Ocupació l’any 2006. Es tractava d’incorporar la figura de l’agent d’Igualtat a 25 municipis de la província de Barcelona. Vaig estar a Sabadell un període de 9 mesos (octubre a juny) treballant a 25 hores. A finals de 2007 la Diputació de Barcelona va obrir una convocatòria, mitjançant nomenament interí, que necessitava proveir seixanta llocs d’agent local d’Igualtat. Em vaig presentar a la convocatòria, vaig superar les proves que es requerien i vaig tornar a treballar a Sabadell, aquesta vegada a jornada completa i essent personal interí de la Diputació de Barcelona. I des de llavors que sóc l’agent d’Igualtat de Sabadell.

Quina mena de tasques comporta el teu treball? T’agrada?

Actualment el meu treball comporta molta tasca de coordinació, gestió i planificació. Hem de coordinar-nos amb molts departaments i treballar la transversalitat de gènere.

M’agrada molt la meva feina, tot i que totes les que ens dediquem a temes d’igualtat entre Dones i Homes sabem les resistències i les dificultats que comporta desenvolupar aquesta tasca. Treballar les polítiques d’Igualtat Dona-Home implica treballar amb unes instruments i metodologies que sovint costen d’incorporar a la cultura de treball d’uns ens local.

Suposo que teniu contacte amb moltes dones de Sabadell? Quins interessos són els més comuns entre les dones?

A Sabadell tenim Constituït un Consell Municipal d’Igualtat Dona-Home que es va crear l’any 2001 i funciona com a òrgan de participació sectorial. Tres cops l’any com a mínim es convoca una reunió plenària i passem comptes amb les representats de les entitats de dones que composen el Consell.

La tasca de la participació socio-política de les dones és una tasca que desenvolupa una companya meva, i per tant és ella qui millor sap explicar els interessos més comuns de les dones...

Jo diria que aquestes dones el que els interessa és acabar amb les discriminacions que patim les dones pel sol fet d’haver nascut dones, alhora que reflexionar i eradicar la violència masclista que també és una xacra social que ara per ara no té una solució visible i efectiva.

Quins són els actes que us comporten més treball al llarg de l’any?

Els actes més costosos de planificar, organitzar, gestionar, executar i avaluar són el Dia 8 de març (Dia Internacional de les Dones) i 25 de novembre (Dia Internacional contra la violència i el maltractament a les Dones). Durant aquestes dues diades el Programa d’Igualtat Dona-Home programa actes durant tot un mes. La tipologia dels actes és ben variada: conferències, activitats lúdiques i culturals, formatives, exposicions, tallers. Els actes organitzats pel programa d’Igualtat sovint busquen la complicitat i la col·laboració d’altres departaments com poden ser cultura, Nova ciutadania, joventut... També col·laborem i donem suport a totes aquelles entitats de Dones que vulguin organitzar actes.

Elaborem un programa d’actes on surten totes les activitats que organitza l’Ajuntament i les entitats de dones. De les dues Diades en fem una gran difusió.

De totes les activitats en les que has participat...? Amb quina et quedes? Per què?

Em quedo amb el Pla d’Igualtat: he estat a la fase de disseny, discussió, aprovació i implementació del Pla. És un document molt ric i ambiciós, i les tasques que porta assignades són de gran complexitat pels temps i el nombre de Departaments que participen.

Ser la referent del Pla significa conèixer molt el document i treballar sota el paraigües de la transversalitat de gènere. És el projecte més transversal del Programa d’Igualtat, i la tendència és la de continuar treballant interàrees i amb tots els Departaments. Cal educar les persones treballadores, i l’organització en la importància de planificar, dissenyar i avaluar tots els projectes des de la perspectiva de gènere.

Coneixes Femitic, el concurs de vídeos de Dones en xarxa? Quina opinió et mereix? Hi penses participar?

CONEC el Projecte FEMITIC ja que els canals de difusió de Dones en Xarxa són molt potents.

El projecte em sembla molt interessant, no només perquè és un projecte que promou i fomenta la participació de les dones a internet, si no que fa que les dones s’acostin a la cultura audiovisual amb continguts digitals d’interès per les dones, i les fa creadores i protagonistes en espais que han estat masculinitatzats i dominats per homes.

Hi penses participar?

Aquest any no, no ho tinc planejat.

Com podem animar a les dones sabadellenques per tal de que participin?

Fent difusió del actes, trucant a les entitats més interessades, fent jornades informatives, aprofitar els canals municipals d’informació com la premsa escrita i oral, etc.

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en Xarxa.