"La interacció amb la gent que llegeix el que escrius és una de les coses més maques que m’ ha passat des que formo part de la bloquesfera"

Elisenda Alamany és professora de català a secundària i d’ alumnes internacionals de la UPC. Ademés, és blocaire de la nostra bloquesfera de Dones en Xarxa de Castellar del Vallès. Si voleu llegir el seu bloc, aquesta és la seva adreça: http://pambxocolata.blogspot.com

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

“Pa amb xocolata” és el nom del meu bloc perquè és on recupero la meva vessant més naïf, intentant salvar la sorpresa constant d’ algú que tot just descobreix el món que té al davant. Hi faig reflexions molt breus sobre situacions quotidianes. Moltes vegades inspirada pel que llegeixo però també per diverses situacions que passen al meu voltant i que crec que poden passar pel filtre de la ficció, fins a esdevenir alguna cosa amb què el lector pot arribar a identificar-se.

Des de quan ets blocaire?

Des del març de 2009.

Com vas començar a tenir bloc?

Em va semblar una oportunitat perfecta per compartir el que escrivia, el que pensava. I també vaig creure que era una bona teràpia per racionalitzar, per donar un toc d’ humor a moltes coses que ens passen en el dia a dia. La interacció amb la gent que llegeix el que escrius és una de les coses més maques que m’ ha passat des que formo part de la bloquesfera.

Estàs connectada a alguna xarxa social? Quina?

Estic connectada al Facebook i n’he esdevingut addicta.

Per què la fas servir?

És una eina de comunicació molt econòmica que està substituint el meu mòbil. Per altra banda, em possibilita tenir accés a articles, esdeveniments, actualitzacions de bloc que els meus amics pengen al seu mur mitjançant enllaços…També la faig servir per compartir música que m’ agrada.

Ets professora de secundària, fas servir Internet per exercir la docència? De quina manera?

Encara cal cercar l’ autèntic equilibri entre l’ internet i la docència.Ni l’ Internet ho és tot ni és una eina que pot fer-se servir en tots els casos. S’ ha de tenir present la seva eficiència i integrar-lo quan realment sigui eficient. En una ocasió, l’ Internet em va funcionar força per tutoritzar treballs de recerca. Vaig crear uns comptes de correu electrònics per utilizar el Messenger exclusivament per això i vaig establir uns horaris per a consultes i dubtes. Actualment, algunes explicacions teòriques les complemento amb l’ Internet, així com alguns exercicis que fem en grup a partir d’ un projector connectat a un ordinador connectat a la xarxa de l’ escola. La tasca amb pissarres digitals connectades a Internet ha estat una de les millors experiències a l’ aula amb diferència. Els alumnes, volen sortir a la pissarra, perden la por a fer exposicions i veuen que el seu producte, igual que el meu quan ensenyo, guanya en qualitat.

Què penses del treball de Dones en xarxa?

És una plataforma que ha sabut utilizar les possibilitats del món virtual agrupant iniciatives que pretenen fer front a l’encara existent realitat patriarcal (també present a la xarxa tot i que Internet es reivindiqui com a espai de llibertat). M’agraden els matissos i les diverses disciplines des d’ on es transmet la mirada de la dona sobre la societat i la inclusivitat de diversos col·lectius que ha anat aconseguint al llarg del temps. No n’ hi ha prou a fer una xarxa virtual, el més important és si aquesta és capaç de transformar, o calar en la realitat del carrer. I en aquest sentit, crec que Dones en xarxa hauria de ser un web de referència.

De quina manera podem animar a les dones de Castellar del Vallès per tal que diguin la seva a Internet?

No és una pregunta fàcil. Com podem animar les dones de Castellar del Vallès per tal que diguin la seva fora d’ Internet? Crec que tots necessitem en un moment o altre verbalitzar el nostre jo, les coses que ens passen i, de vegades, escriureu-ho, però sobretot compartir-ho, obre nous camins, noves perspectives sobre la nostra realitat. A través de mitjans locals podria fer-se publicitat de Dones en xarxa. Conèixer altres blocaires castellarenques també anima i et porta a fer un seguiment de les dones que participen del projecte i que et són properes. De vegades pensem que lluitem soles quan la veïna del costat fa dies que hi pensa. Només cal un espai on trobar-nos.

Moltes gràcies per les teves respostes, Elisenda.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en xarxa.