jueves, 15 de julio de 2010

"Escribir en el blog ayuda a desconectar un poco de los problemas o a desahogarte de ellos, es una buena terapia"


Mónica es una badienca que participa activamente en la red: tiene un blog propio y otro compartido, todavía en fase de desarrollo. Desde que Dones en xarxa la conoció no deja de tenerla en cuenta siempre que organiza alguna actividad en la que pueda participar dado su alto grado de implicación. Por todo ello, hemos querido entrevistarla.

¿Cuál es el nombre de tu blog? ¿Desde cuándo eres bloguera?

Mi blog se titula "Dahlia’s blog". Dahlia es el nombre que uso en internet, en escritos, fotografías e ilustraciones. Soy bloguera desde antes de aficionarme a la fotografía, hace quizá unos diez años. Mi blog actual tiene menos tiempo porque antes me alojaba el blog en un grupo de msn que tenía muchas prestaciones gratuitas, pero cerraron el servicio y aún tardé en encontrar un lugar donde alojar mi blog y que me gustase.

¿De qué escribes en el blog?

De lo que más me gusta. Tengo dos blogs, uno es personal (Dahlia’s blog) y el otro se llama Bajo el Cerezo y lo escribo con una amiga. En el primero escribo lo primero que se me ocurre: pensamientos, quejas, cosas que hago o que me han pasado... En el compartido (que aún no está ni empezado) escribiremos relatos eroticos y románticos de amor entre chicas. Escribir en el blog ayuda a desconectar un poco de los problemas o a desahogarte de ellos, es una buena terapia.

¿Estás conectada a alguna red social? ¿A cuál?

¡Al Facebook! Debe ser la única. Tengo cuenta en Tuenti y Twitter pero no las uso. En DeviantArt también tengo una cuenta y allí suelo colgar mis trabajos de diseño y fotografía (aunque últimamente lo tengo un poco abandonado por falta de tiempo).

¿Qué piensas del trabajo de Dones en xarxa?

Es admirable. Me fascinó desde el primer día. Yo misma estoy discriminada en mi trabajo y no por mis compañeras o jefas, por suerte. Trabajo en recepción y se hace duro que algunos te traten como si fueras menos por ser mujer. Espero que las nuevas generaciones vayan a mejor y sean educadas con valores más igualitarios que los que hay hoy en día.

¿De qué manera puedes animar a las mujeres de Badia a que digan la suya en Internet?

En Badía hay muchas mujeres que ya tienen internet porque sus hijos lo necesitan para trabajos del colegio, por ejemplo. El problema es que no se acercan a los ordenadores de los demás y mucho menos intentan usarlos. No creo que sea necesario animarlas, poco a poco se están conectando a internet, aunque sólo sea para el Messenger y el Facebook. Aquellas que no sienten interés por el mundo de internet actualmente es dificil que cedan ahora. Quizá si las amigas de dichas mujeres tuvieran internet y Messenger y Facebook, ellas tendrían curiosidad y lo probarían.

¿Conoces el concurso de vídeos Femitic? ¿Qué te parece el proyecto?

Es una muy buena idea. ¡Lástima que no tenga cámara de video! Es una buena forma de promover los clips entre las mujeres. Quizá, a la larga, un concurso de cortometrajes sería lo ideal.

¿Te animas a participar en esta edición?

En cuanto tenga una cámara de video participaré. Sea en esta edición, en la siguiente ¡o en la que toque!

¿Cómo animarías a las badiencas a participar en el concurso Femitic?

Poniendo carteles por Badia sobre el concurso creo que sería suficiente. Ellas lo verían al pasear, hacer la compra o ir a trabajar, de modo que eso y el boca a boca sería suficiente. En Badia funcionamos así.

Muchas gracias por tu colaboración!

Entrevista realizada por CeliaDEX para Dones en xarxa.



jueves, 1 de julio de 2010

"L’Unicef l’any 1995 va fer un texte en el que és referia a la llet de mare com l’aliment ideal i perfecte"

Neus és la presidenta de l’Associació MAMAS Alletament Matern ubicada a Sabadell. Li hem fet una entrevista per tal de conèixer millor qué fan.

Què és MAMAS?

És una associació sense ànim de lucre que pretén donar suport pràctic i emocional, mare a mare, a les dones que donen el pit als seus fills i a les seves famílies.

Quan i com surgeix aquesta entitat?

Sorgeix per el buit social existent en el tema de l’alletament matern. És un tema esencial per un desenvolupament adequat de l’èsser humà i al mateix temps és un tema que en l’història s’ha anat deixant de banda per altres interessos. Les dones que vem formar l’associació, i especialment jo, la presi, vaig tenir molts problemes i molts dubtes en la lactancia del meu segón fill ( en tinc tres) en els que em vaig sentir especialment sola i no escoltada. Amb l’inquietut que em caracteritza quan vull aconseguir alguna cosa, vaig trobar un grup d’ajuda mare a mare en el que em vaig sentir molt recolzada i en el que em van sugerir recursos per a millorar la meva situació. Va ser aleshores quan no em va costar gens trobar altres dones-mares, ens en vem ajuntar 8 dones, que es van comprometre amb mi a crear l’entitat. Estem parlant de 1997.

Per qui està formada?

Per dones, mares que en algun moment del seu embaràs o maternitat, han aparegut a la nostre entitat i s’han compromés voluntariament en la tasca de donar suport mare a mare. Complint a més unes característiques i realitzant una formació específica i bastant avançada en lactancia materna, en comunicació i dinàmiques de grups. Aquestes mares són Assessores de lactancia materna voluntàries que es fan responsables dels punts de trobada, dinamitzant les reunions de grup de suport donant recolzament i informació contrastada científicament sobre l’alletament matern. Ara mateix l’entitat està formada per 15 Assessores de lactancia materna en 4 punts de trobada a diferents localitats del Vallés occidental (Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda i Badia del Vallés).

Cóm us organitzeu i quines activitats feu?

La nostra activitat principal son les reunions de grup de suport, en les que actualment MAMAS en té quatre punts de trobada setmanal. Dues a la ciutat de Sabadell, una a Santa Perpètua de Moguda i una a Badia del Vallés. Ens organitzem de manera semblant a qualsevol entitat, tenim una junta directiva, diferents comisions de treball (setmana mundial lactancia materna, dia de la dona, subvencions, dossiers d’informació…..). En les reunions de grups de suport intentem tenir una assessora responsable de grup de suport i dues asesores de suport, Ja que hi ha setmanes que l’assistència sobrepassa una mica el nombre de dones i famílies que seria convenient. Tenim un servei telefònic centralitzat per tal de donar suport en els casos d’urgència i/o que no es poden desplazar a les reunions setmanals, bé perquè no es troben en condicions, bé perquè viuen massa lluny i també rebem consultes via e-mail. Quan tenim algun cas massa complicat es deriva a les mares amb una Consultora internacional certificada en lactancia materna, IBCLC que és una professional del tema i forma part de l’entitat. Que en aquest cas soc jo mateixa. També fem xerrades informatives, exposicions, celebracions de festes anuals sobre l’alletament, cursos i tallers.

Creieu que peligra l’alletament matern?

L’alletament matern és una opció que depén dels instints i la cultura. Si la cultura de la societat en la que vius és perturbadora en el tema de l’alletament, els instints queden especialment abolits. És a dir, la lactancia materna és un aspecte inherent a l’ésser humà, de vegades ens han volgut fer creure que potser la lactancia artificial és igual o millor, però no s’explica clarament quines són les aventatges i els perills de triar o veure’t obligat a donar llet de mare o llet artificial. Moltes de les rutines que es fan servir, es continuen fent-se servir perquè si, perquè sempre s’ha fet així. Les mares de les mares actuals, son la majoria, dones treballadores que els hi van inculcar especialment la lactancia artificial. Aquest tipus d’alimentació genera unes despeses i uns ingressos esgarrifadors. Despeses a nivell de salut comunitaria i de recursos poc sostenibles, fàbriques, recipients diversos. I ingressos perquè una familia que opti per la lactancia artificial té una despesa setmanal que no escatimarà i que prioritzarà per devant de qualsevol despesa familiar. L’alletament matern requereix un suport inicial en el que les persones que el donin estiguin ben formades i siguin capaces d’invertir un temps molt important amb aquestes famílies, temps que es rentabilitza d’una manera important amb el pas del temps, ja que una familia que està ben atesa al principi de la vida d’un fill, adquireix major autonomia i criteri propi per prendre decissions, així com si tria llet de mare, una millor salut en l’infància i en la vida adulta, tant del nadó com de la mare, la qual cosa representa menys despesa a nivell sanitari d’atenció, medicacions i hospitalitzacions a llarg plaç. També és important saber i portar a la pràctica que els nadons quan neixen necessiten el contacte immediat amb el cos de la seva mare, ja que es d’aquesta manera que activen tots aquells reflexes neonatals primitius que permeten una primera enganxada al pit amb posició i succió correcte. I també s’activen aquells instints que la mare necesita per cobrir les necessitats els més adequadament posible per la supervivencia del fill. Aspecte molt important per fer una primera impronta del que després han de repetir durant moltes vegades al dia i durant un llarg temps.

És millor per a un/a nen/a ser alletat per la seva mare? Per què?

Sí, sempre és millor ser alletat per la mare. Ja que la llet materna és un líquid viu, ple de factors de creixement, immunoglobulines, cel·lules vives, i un nombre immens de components necessaris i esencials per un desenvolupament òptim. A més de la particularitat que cada llet és diferent, és l’aliment ideal pel fill, i s’adapta la composició durant el dia i a mesura que l’infant creix. No només a nivell fisiològic sino que també influeix en el desenvolupament cognitiu de l’infant. L’Unicef l’any 1995 va fer un texte en el que és referia a la llet de mare com l’aliment ideal i perfecte. Per la mare, també representa aventatges en el seu cicle vital, protecció contra l’anemia, el cáncer de mama, l’osteòporosi…en fi ja veieu la increíble meravella que podem produir les dones en el nostre propi cos. És que estem fetes meravellosament bé!!

Teniu dades mèdiques que avalin la vostra postura?

Evidentment que sí. Totes les recomenacions que fem desde l’entitat en el grup de suport estan avalades científicament. De fet el que hem de valorar ara mateix és l’interés que ha generat fer aquests estudis pels professionals sanitaris, degut a que hi havia una incidencia de morbilitat i mortalitat infantil massa elevada a finals dels 70 principis dels 80, desde aleshores tenim moltíssim estudis i documents basats en l’evidència. A més tenim la sort de poder estar ben informades de totes les últimes recomenacions internacionals. Desde l’OMS-Unicef avalan la tasca dels grups de suport com a servei complementari dels professionals sanitaris en el tema de l’alletament matern.

Cóm es pot fer sòcia una persona que estigui interessada en el vostre projecte? Què li oferiu a canvi?

Per fer-se sòcia de l’entitat només cal omplir i signar una sol·licitut i entregar-la a qualsevol punt de trobada de l’entitat. Oferim prestec de llibres i material audivisual, i també descomptes en tots els cursos i tallers que organitzem. Així com l’informació de tots els actes i actitvitats que es fan. L’ajuda de les sòcies es importantísima, la seva aportació económica (20€ l’any) ens ajuda a plantejar i portar a terme més d’una activitat que si no no podriem fer.

Quin és el vostre consell a les mares que no poden alletar als seus fills?

Què alletar és important, però no és tot en la criança dels fills. Que procurin una relació d’intimitat, acompanyament i contacte físic intens. Això pot facilitar que els vincles siguin més forts i per tant tot serà molt més fácil. Un bons vincles a més de facilitar un desenvolupament adequat en els infants, fa que els pares i mares responguin de manera més adequada a les necessitats bàsiques que tenen els nadons. Ser mare és un dels actes més generosos dels que podem disfrutar les dones. Escoltant-nos el cor quan dubtem, ens ajudarà a no equivocar-nos gaire en les nostres decisions. Ah! I sobre tot que s’informin bé dels recursos comunitaris quan son mares entre ells els grups de suport a l’alletament matern.

M’agradaria afegir que les reunions de grups de suport a l’alletament matern, ofereixen un espai amable a on compartir l’experiència de ser mares i alletar. L’escolta entre iguals genera una relativització de molts problemes o dubtes que en general no són d’aspectes mèdics. Que una mare en la nostre societat és pot sentir molt sola i desconcertada. Malgrat tot el benestar que tenim a casa, criar un fill necesita de la tribu, és molt més fácil que dos mares estiguin a gust cuidant deu criatures que una sola mare amb una sola criatura durant 8 hores al dia tota sola. Que per criar fills necessitem un suport emocional que hores d’ara és prioritza poc en les necessitats socials.

Per més informació:

Associació MAMAS Alletament Matern

Horari: dl.-dv.: 3-5 t.

Telèfon de contacte: 619 494 002

E-mail: mamas@grupslactancia.org

Entrevista realitzada per: CeliaDEX

Powered by FeedBurner