Spot Femitic

FEMITIC: concurs de vídeos

Què és aquest concurs?
Dones en Xarxa organitza el primer concurs de vídeos creats exclusivament per dones amb l’eslògan Més dones a la xarxa!. El concurs pretén promocionar l’accés a Internet de les dones i visibilitzar els continguts digitals creats per dones.

Quins són els seus objectius?
Les Tecnologies de la Comunicació i la Informació (TIC) suposen una gran oportunitat per a les dones per a contactar amb altres persones, participar en grups d’interés, promocionar el seu treball, informar-se, buscar feina, etc.
L’accés de les dones a Internet permetrà la reducció de la fractura digital de gènere, l’eliminació del llenguatge sexista, l’extinció dels estereotips de gènere i la promoció de valors socials positius i d’igualtat.

Qui pot participar?
Qualsevol dona major de 16 anys de tot l’Estat Espanyol. Ho pot fer individualment o en grup, encara que la titular del vídeo haurà de ser només una persona.

Com ha de ser el vídeo?
Els vídeos presentats a concurs hauran de ser respectuosos amb la perspectiva de gènere. El tema serà indistintament les dones i les TICs, o les dones i Internet, reflectint tant la relació real com la desitjada. Es podran presentar tant en català com en castellà. La duració màxima serà de 5 minuts. S’accepten tots els formats de vídeo estàndard: .mpg, .mpeg, .avi, .wmv i .mov. El suport amb el qual s’enregistra el vídeo pot ser una vídeocamera, una webcam, un telèfon móvil, etc.

Cronologia del concurs
18 de juny de 2009: Es posa en marxa la pàgina web, www.femitic.cat
22 de juny de 2009: Es presenta a Barcelona el concurs
Del 18 de juny al 18 de setembre: S’obre el termini de presentació dels vídeos
Del 19 de setembre al 9 de novembre: S’obre el termini de votació dels vídeos
Novembre de 2009: Un jurat es reuneix i escull els dos vídeos premiats
Novembre de 2009: Acte de lliurament dels premis
www.femitic.cat

Tots els vídeos presentats al concurs que compleixin els requisits establerts a les bases s’aniran publicant a la pàgina web de FEMITIC. Des d’aquesta pàgina web, les dones interessades en participar en el concurs podran consultar les bases, inscriure’s i enviar-nos el seu vídeo.
Així mateix, els i les internautes podran entrar a la pàgina web per visualitzar els vídeos, comentar els vídeos i votar els vídeos. Els 10 vídeos més votats passaran a la final.
Un jurat especialitzat escollirà el primer i el segon premi. Dones en Xarxa podrà fer ús de qualsevol dels vídeos presentats per a promocionar els seus projectes.

Els premis
D’entre tots els vídeos presentats durant la primera setmana de concurs (del 22 al 28 de juny) es farà un sorteig i la guanyadora s’emportarà un mini-portàtil.
D’entre tots els vídeos presentats durant la segona setmana de concurs (del 29 de juny al 5 de juliol) es faran dos sorteigos més i les guanyadores s’emportaran un Ipod i un colgant de plata amb el logotip de Dones en Xarxa respectivament.
Al final del concurs, el jurat escollirà les dues premiades d’entre les 10 finalistes. El segon premi està dotat de 2000 euros. I el primer premi de 5000 euros.

Veure en línia : Text i presentació per Patrícia Fernàndez

Berenar-Presentació de 'Femitic: Vídeo Festival per Dones'

Dones en Xarxa us convida a la presentació de 'Femitic: Vídeo Festival per Dones', el I concurs de vídeos fets excluisvament per dones, sobre el nostre gènere i Internet.

És una iniciativa pionera, que pretén que la xarxa compti amb més dones actives, creadores de continguts, i així, contribuir a superar la fractura digital de gènere.

Veniu el 22 de juny, i us convidarem a berenar.

A les 19 hores, al Restaurant Market, c/Comte Borrell, 68 L-2 Sant Antoni.

Es prega confirmació a través del mail donesenxarxa@donesenxarxa.cat

............................................................................

Dones en xarxa os invita a la presentación de 'Femitic: Video Festival per Dones', el I concurso de videos hechos exclusivamente por mujeres, sobre nuestro género e internet.´

Es una iniciativa pionera que pretende que la red cuente con más mujeres activas, creadoras de contenidos, y así, contribuir a superar la fractura digital de género.

Venid el 22 de junio y os invitaremos a merendar.

A las 19 horas, al Restaurant Market, c/ Comte Borrell, 68 L-2 Sant Antoni.

Se ruega confirmación a través del mail donesenxarxa@donesenxarxa.cat.

Para más información: http://www.donesenxarxa.cat/

"Les dones van a preparar-se i a treballar"

Dimarts passat vaig tenir el plaer d’entrevista a Maria Ventura, membre de l’Esplai per a la Dona de Montcada i Reixac. Tot i no ser la Presidenta de l’associació, sí que és la persona encarregada de fer les seves funcions.

Quina és la teva funció a Esplai per a la Dona?

Doncs, jo sóc la portaveu i la tressorera. Sóc també la segona presidenta i com que la presidenta està malalta, sóc la persona que mou tot una mica.

De què es financia l’Esplai per a la Dona?

Actualment a l’Esplai tenim ajuda de l’Ajuntament i, encara que abans també teniem ajuda de l’Institut Català de la Dona, ja fa gaire anys que no demanem les ajudes per manca de solvencia burocràtica. Ademés, les nostres sòcies paguen una quota de sis euros trimestrals.

Còm i quan va nèixer l’Esplai per a la Dona? Amb quins objectius?

L’Esplai va nèixer l’any 1986. L’objectiu era el de formar a la dona de Montcada i Reixac perquè tenia una procedència rural amb una mentalitat molt de dona de l’època. Les escoles aleshores no estaven massa adaptades als nous temps. La mentalitat que regia tot era la mentalitat d’home. La dona no surtia i així no aprenia. Se’ns va ocòrrer crear l’associacio per formar a les dones montcadenques perquè ja hi havia algunes que hi anaven a Barcelona a formar-se. Ens vam preguntar per què no fer la formació aquí mateix. Al començament vam tenir una miqueta d’ajuda de noies de Barcelona, després ja vam còrrer nosaltres soles. Vam començar fent moltes sortides a Barcelona, als museus, a diferents llocs per tal de que les dones conegueren Barcelona. Sempre amb una finalitat d’aprendre, de formar-nos. No sortiem per sortir.

Quina mena d’activitats feu a l’Esplai per a la Dona?

Som una mica de complement del treball de la Dona. Estem molt en contacte amb el Servei municipal de la Dona. Procurem complementar-nos una mica. Fem sortides constantment. Tots els dilluns fem tertúlia a l’Esplai per parlar de temes d’actualitat. A aquesta activitat assiteixen unes 25-30 dones. Jo em preparo el tema i en parlem. El dilluns també es fa un taller de flors i de cuadres moderns. Dimarts fem patchworks. Altre día a la setmana, punt de coixí. Els divendres, tall i confecció, punt de creu i artesania amb gerros. Ara mateix estem preparant una exposició de les nostres activitats. Tindrà lloc del 15 al 18 de juny a la Fundació Cultural de Montcada (al carrer Major) amb horari de 17 a 19 hores.

Quantes sòcies formeu l’Esplai?

Doncs, hem passat casi 500 dones en tots aquestos anys. Actualment, som unes 240 en actiu. Algunes de les dones fundadores se’n van perque en 1986 ja eren grans. Les dones que vam fundar l’Esplai erem gent coneguda, gent estable i més o menys situada. I la gent va confiar en això. Vam pujar molt ràpidament. Vam passar de 3 a 25 sòcies i des d’aleshores ja vam començar a crèixer. Això va ser possible gràcies a una direcció molt recta de la Pepita Masferrer (actual presidenta). Abans, erem dones preparades que ensenyaven a les altres. Amb la fundació, el professorat era totalment voluntariat. Ara, hem ampliat el professorat i aquest ja no ho és totalment. De fet, nomès hi ha 5 professors que no cobren res.

Quina edat ténen les postres sòcies?

Doncs, entre 55 i 85 anys. Moltes són del principi. Altres s’han anat incorporant. Normalment, ho fan quan ja no ténen fills, encara que aleshores han de tenir cura dels néts. Moltes senyores quan es queden vídues descobreixen l’Esplai.

On dueu les activitats a terme?

Al nostre espai, al carrer de Sant Antoni, 17-19. Tenim dos locals, un és de la nostra propietat, l’altre és de lloguer.

Teniu presència a la xarxa (pàgina web, bloc, forums…)?

Sí, estem a la pàgina esplaidona.montcada.cat. Es tracta d’una pàgina que ens va regalar l’Ajuntament ja fa temps. Aquest espai el porta Enriqueta Gómez que és secretària de l’Esplai. Entre els articles que publiquem hi són els meus que faig com a editorials de l’Esplai. En aquesta pàgina web, es poden veure les activitats que fem i l’agenda de les sortides. Ademés, cada trimestre, les nostres sòcies reben un butlletí amb aquesta informació.

Feu servir Internet per a alguna cosa?

De les senyores no hi ha gaires que facin servir Internet. La presidenta sí que ho feia servir durant molt de temps, ja que ho va aprendre perquè tenia una filla als Estats Units. La nostra secretària, Enriqueta Gómez, també. Nosaltres, per la nostra banda, tenim una petita biblioteca per donar a conèixer contingut cultural també. No és comparable, però ens feia goig tenir una biblioteca.

Què diries a les dones de Montcada i Reixac que es queden soletes a casa seva sense sortir al carrer a realitzar qualsevol activitat social?

Això ha canviat bastant, però encara hi queden. Les dones han de sortir, han de venir a l’Esplai per tal d’aprendre que la convivència és molt important. Això les obliga a arreglar-se per sortir. És molt interessant. A l’Esplai hem visitat televisions, radios, museus, molts pobles, fem tertúlia tots els dilluns. Fem activitats constantment que el que fan és formar a les dones i això és molt important.

Per què li vau dir Esplai per a la Dona?

Això és una cosa que mai m’ha agradat. Quan vam fundar l’associació vam cercar un nomb i un logotip. A mi, personalment, m’agradava més ESPAI que no pas ESPLAI. Aquest té una connotació que sembla que les dones vinguin a passar l’estona. I no és així. Les dones van a preparar-se i a treballar.

Teniu relació amb el teixit associatiu català?

No, no tenim relació amb altres associacions. Tenim una mica amb l’associació de Can Cuiàs perquè estem al mateix municipi, però el treball que fem és força diferent. Al començament sí que teniem relació amb l’Intitut Català de la Dona, ens ajudaven molt a trobar conferenciants. Avui dia, ja no en tenim.

Maria, moltes gràcies pel teu treball. Com tothom diu a Montcada i Reixac, “Maria és Esplai”.

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en xarxa.

"Hem d’aconseguir que els homes també s’involucrin en tot aquest procés"

Mª Mercedes Bermúdez López és la nova Regidora d’Igualtat de Badia del Vallès. És llicenciada en Història Moderna i Contemporània i la major part de la seva carrera s’ha desenvolupat a l’Administració Pública Local, en àrees de Serveis a les Persones i Recursos Humans.

Còm has arribat a encarregar-te de la Regidoria d’Igualtat de Badia del Vallès?
La nova alcaldessa es va posar en contacte amb mi per tal de proposar-me formar part del projecte socialista que des de l’Ajuntament s’intenta portar a terme a la nostra ciutat. En concret em va oferir la possibilitat de fer-me càrrec d’aquesta regidoria. Tot i que fa temps que col·laboro en política també és cert que mai he tingut un lloc de responsabilitat similar a aquest i em va semblar que era un repte assumir un àmbit tan important com aquest avui dia, en el qual encara hi ha molta feina per fer, tot i anar aconseguint situacions d’igualtat entre homes i dones, dia a dia i pas a pas.

Quina perspèctiva de gènere tens?
Crec que la igualtat entre sexes s’ha de mirar sempre des d’una perspectiva de respecte mutu, tolerància i comprensió . Com en altres àmbits de la vida quotidiana, la convivència s’ha de basar en aquests aspectes bàsics. No ens poden enganyar, però, hi sabem que la igualtat entre sexes encara resta lluny del que hauria de ser una normalitat sense excepcions ni fisures. S’han de trecar estereotips i barreres preconcebudes, no només en els homes, sinó en ocasions també, entre les pròpies dones. Ens hem de reconèixer i valorar, primordialment com a dones però també com a persones i hem d’aconseguir que els homes també s’involucrin en tot aquest procés. Aquestes són fites essencials per aconseguir moltes altres.

Còm trobes l’existència d’una Regidoria exclusiva per la Igualtat?
Segurament l’ideal seria que no hi hagués d’existir perquè significaria que la normalitat en la convivència diària entre dones i homes fos el comú denominador en el nostre dia a dia. Com he dit, però, no és així, i encara s’han de tractar molts àmbits que influeixen per aconseguir una igualtat plena, neta i assumida per totes i tots.

Com a responsable de la mateixa, de quines eines administratives, ciutadanes i politiques et faràs servir per arribar a l’anomenada Igualtat?
La regidoria compta amb personal molt preparat i qualificat que a més de realitzar la seva feina de gestió aporta cada dia noves idees i propostes per desenvolupar, concretar i millorar, entre altres coses, el Pla Local d’Igualtat. Aquesta és potser l’eina més important amb què comptem i ens permet incidir, des de la col·laboració i la transversalitat amb la resta de departaments del nostre Ajuntament, d’una manera més precisa i eficient, en la política d’igualtat que volem desenvolupar en el nostre municipi. A través d’aquesta col·laboració, plasmada entre altres coses en la realització de tallers, activitats, campanyes i foment de politiques i accions d’igualtat, treballarem de manera conjunta per aconseguit la igualtat de gènere.

La participació ciutadana, amb les seves aportacions i la seva implicació tant a nivel personal com a nivel associatiu, és també, sens dubte, un dels elements més importants amb què podem comptar, no només des d’aquesta regidoria, sinó des de tot l’Ajuntament. Sortosament Badia és un municipi amb un moviment associatiu molt gran i estic segura que el diàleg i la col·laboració fluida que fins ara s’ha donat entre les associacions (en aquest cas de dones) i l’Ajuntament (en aquest cas la regidoria d’Igualtat Dona - Home) es mantindrà i continuarà donant bons resultats.
Finalment, la col·laboració i assessorament tant per part de la Diputació de Barcelona com de la pròpia Generalitat de Catalunya, fa que tinguem també aquí un suport imprescindible i de gran vàlua.

Tens idees concretes per dur a terme al municipi?
La tasca principal és treballar en la implementació total i satisfactòria del Pla Local i continuar fomentant tallers, xerrades i activitats que ens donin la possibilitat de donar a conèixer a les dones les seves possibilitats i alhora reconèixer quines són les tasques que s’han de reforçar o resten pendents de fer. Un àmbit especialment important per mi és el de l’Educació. Com en qualsevol altre aspecte, el foment d’actituds i valors com els que comentava abans (respecte i tolerància) és fonamental ja des de la infància. Considero doncs, que en aquest sentit hem de treballar dins del propi Ajuntament i de manera conjunta amb mares i pares així com amb les associacions, per aconseguir que aquests valors s’adquireixin i es reconeguin com a propis.
D’altra banda és fonamental continuar treballant en el suport i assessorament legal i psicològic d’aquelles dones que són o han estat víctimes de la violència masclista. En aquest sentit volem millorar els sistemes i canals d’acció per atendre aquests casos.

En aquest sentit, una tasca primordial és continuar treballant i avançar en la divulgació i foment de les polítiques de gènere i les concrecions que en fem, a través dels cursos i xerrades que comentava. El Servei de Informació i atenció a les dones, és una eina essencial per aconseguir-ho.

Al llarg de la teva trajectòria has tingut contacte directe amb desigualtats de gènere?
La major part de la meva trajectòria professional s’ha desenvolupat en l’Administració Pública, que en qüestions de gènere, potser és més conscient que l’administració privada.

Respecte a Internet, per quines coses el fas servir a la teva vida quotidiana (laboral i personal)?
El faig servir molt sovint. Tant a la feina, donada la meva tasca, com a la vida quotidiana, internet resultat una eina molt útil per buscar informació ràpida i alhora realitzar moltes gestions sense necessitat de desplaçar-te.

Dona’ls algun missatge a totes les dones de Badia que ara mateix estàn llegint aquesta entrevista per Internet, gràcies a que Dones en xarxa les ha ensenyades a fer ús de la xarxa.
Les animo a continuar participant d’aquesta eina tan eficaç i comuna avui dia, com és la xarxa. La vostra iniciativa de crear aquest portal ens dona una possibilitat immillorable per coneixe’ns a nosaltres mateixes i compartir les nostres inquietuds. I sobre tot fomentar els valors que comentava.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

"Ens hem d’oblidar de l’Ordenació Romana que tants problemes ens ha portat a les dones"

L’advocada Ana M. Ruiz Tagle, va ser cofundadora, conjuntament amb Felipe González, entre d’altres, del primer despatx d’assessoria jurídica i laboral d’Andalusia. Membre del PSOE i de la UGT, va ser elegida Parlamentària i Senadora per la província de Sevilla i, entre molts altres treballs, va ser una de les impulsores de la Llei de Violència de Gènere. Ha estat premiada amb el Premio de la Ética y la Calidad de los Profesionales del Derecho.
Fa un parell de setmanes, Ana María Ruiz Tagle, va acudir a realitzar una conferència a la Casa de la Vila de Montcada i Reixac i avui, tenim una entrevista que l’hem fet des de Dones en xarxa per tal de que ens expliqui part del seu coneixement vers la Dona i el Dret.

De quina manera es pot arribar al final dels maltractaments a la dona pel fet de ser dona?
És una pregunta que no és tant difícil de contestar, com de complexa concreció, tota vegada que depèn de l’abast que vulguem donar-li la nova cultura jurídica. És bé sabut que durant més de dos segles, en les albors de l’Estat de Dret "la dona" ha estat ubicada al món privat, com a "gestora" de la dependència del ser humà, l’assistent per excel•lència, la qual no tenia possibilitat d’accés al món públic, el de la política, el de l’economia, cultura, etc., per raons de la seva pròpia naturalesa, de la seva "inferioritat natural". A partir d’aquesta formulació teòrica, l’ordenació jurídica va elevar a categoria jurídica aquesta "diferència" i "inferioritat" escribint-se tot un "tractat" de discriminacions, col•locant-la al lloc d’"objecte" i no de subjecte de dret amb plena capacitat jurídica i d’obrar com gaudia el "baró". Per això, parlo d’una "cultura jurídica" de nova elaboració, on el dret desplegui tota la seva capacitat creativa i innovadora i reformuli els principis jurídics que han de fonamentar una Democràcia Paritària, obrint pas a un nou concepte de Ciutadania. Aquest serà el principi del final de la violència contra les dones fins a la seva total eradicació.

Vas col•laborar en l’elaboració de la Llei de Violència de Gènere. Quins són els objectius de la llei? Per què és tan important? Em pots dir els seus pros i els seus contres?
Alguna cosa he col•laborat en l’elaboració de la Llei de Violència de Gènere i fonamentalment durant els meus temps de Legisladora. Recordo com un malson les dificultats que trobem als primers passos de la seva tipificació com "delicte". La Constitució Espanyola es va aprovar l’any 1978 i vam haver d’esperar res més i res menys que 11 anys perquè es considerés "el maltractament familiar" com una "conducta antijurídica". S’ha recorregut un llarg camí, massa llarg, però ja avui, amb aquesta Llei a la mà, tenim l’"instrument idoni" per combatre aquest "terrorisme" de gènere; ja que a la dona se li maltracta, humilia, assetja, assassina, pel només fet de ser dona, és la "desraó" d’aquesta Violència. Els objectius que s’especifiquen a l’art. 1r de la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre, jo prefereixo elevar-lo a la categoria de "mocions jurídiques" que en el supòsit de la seva vulneració, provoca un gran dèficit democràtic, ja que atempta contra "la llibertat" de les dones i afavoreix la persistència d’aquestes discriminacions de tipus jurídic que impedeixen les cotes d’Igualtat Real. Aquesta Llei, suposa una troballa en el que fa al control pel Parlament de la seva eficàcia, com és l’obligatorietat de presentar un Informe d’Avaluació sobre la seva aplicació.

Saps a què es deu la violència masclista?
Ja hem comentat anteriorment que aquesta és la història d’una "submissió" davant de la falta d’elaboració d’una "protecció" pel baró, que l’ordenació jurídic el consagrava amb plenitud de drets. Ja exercia jo com Advocada-Laboralista a Sevilla i a cada pas, a cada pàgina em trobava amb articles que o bé ens obligaven a "obeir" al baró, o no podíem disposar de el nostre patrimoni. Es pot dubtar del seu origen? Cap algun dubte al respecte a la discriminació històrica consagrada pel Dret?

Quina situació ténen la resta de països occidentals respecte a la violència masclista? Existeixen tants maltractaments i assassinats com a Espanya?
Està molt generalitzada la situació de "violència criminal" a tots els països de cultura occidental, les estadístiques s’utilitzen com una "guerra de xifres": mentre als països de cultura democràtica no es plantegi la "urgent necessitat" de la seva eradicació, realment no avançarem en la direcció adequada. Per això, parlo d’una nova cultura, "cultura jurídica" d’una altra fonamentació del ordenació jurídica on la llibertat: com bé jurídic individual i la igualtat com bé jurídic social, siguin els pilars fonamentals de la Igualtat d’Oportunitats on la igualtat de gènere és el primer esglaó a pujar perquè es pugui parlar de Justícia Social, que és l’única que legitima una Democràcia en ple segle XXI.

Quin paper té la religió en la desigualtat entre l’home i la dona?
Les religions com qualsevol poder exercit sense participació de la ciutadania, s’han caracteritzat per la seva dominació sobre "els febles" o grups més vulnerables, en aquest cas sobre "la dona" que en representa més de la meitat de la Humanitat. Una simple lectura dels texts bíblics, religiosos, resulta bastant il•lustrativa del que dic, es fa que se’l ressalta i es consagra com a mandat diví la inferioritat de les dones, fent, ressaltar la necessitat de "protecció" i control per part del baró.

La lluita pels drets de la dona ja s’ha instal•lat en Internet per quedar-se, què opines d’això?
Internet, em sembla un instrument revolucionari al servei de tots, quan que consagra "la llibertat personal" i la participació sense exclusió. La seva utilització i regulació està suposant un gran avenç per a la lluita dels drets de les dones, penso que ens és apropant cada dia més a la Democràcia Paritària, l’única Democràcia que avui legitima el Poder, sigui cual fora la seva naturalesa.

Què podem fer per lluitar pels drets de la dona en societats tradicionalment discriminatòries? Pot ser Internet la clau per arribar a elles?
Lògicament, Internet és un vehicle que propina la globalització, no només del coneixement d’altres situacions, sinó que propicia el nostre propi compromís i actuació. El moviment associatiu de dones ens hauríem de plantejar amb més intensitat xarxes d’actuació per combatre la situació de discriminació extrema que viuen dones en altres països.

Coneixes alguna societat en la qual hi hagi una igualtat real?
No, no existeix cap societat representativa d’aquesta Democràcia Paritària que propugne com l’única fórmula de legitimació del Poder Polític i econòmic. Ara bé, en el que sí hem avançat és en la idea que aquesta democràcia paritària ja no és una utopia sinó una necessitat una "exigència social" perquè puguem conviure pacificamente i en llibertat.

Com era la societat romana respecte a la igualtat entre l’home i la dona? Estava emparada o discriminada pel dret civil?
Ens hem d’oblidar de l’Ordenació Romana que tants problemes ens ha portat a les dones. Jo sempre dic que encara no s’ha expedit el "certificat de defunció" del Patriarcat, figura que li devem al Dret Romà, com per exemple la de la "Pàtria Potestat" que presideix el nostre Codi Civil.

Quan diem que la dona es passava el dia a casa i que no formava parteix de la vida pública, on ubiquem totes aquestes dones que des d’edat molt primerenca han estat treballant fora i dins de casa?
Una cosa és el món públic protagonitzat exclusivament pel "baró" i avui dia es resisteix a compartir i, una altra molt diferent les feines no suficientment remunerades per la seva escassa visibilitat social, o la seva remuneració que des dels primers temps de la Humanitat se li va assignar a les dones. Em sorprèn encara l’escassa penetració en la Comptabilitat Nacional de qualsevol país o en els Pressuposts Públics, els epígrafs que haguessin de respondre a aquests treballs que cada dia en jornades de fins a 14 hores realitzen les dones de tot el món, en doble jornada les dones de països de cultura occidental i de "sol a sol" dones de països no desenvolupats.

Moltes gràcies per les teves paraules.
Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en xarxa.

"Hi ha hagut homes, ja des del segle XIX, que recolçaren dones que s´atreviren a trepitjar espais no dissenyats per la dona"

Isabel Segura Soriano és historiadora, escriptora, professora i investigadora especialitzada en història de les dones. I el passat dimecres 29 d’abril ens va oferir una interessant xerrada vers la invisibilitat de la dona al llarg de la història a lanova Biblioteca Elisenda de Montcada del municipi. Aprofitant els seus coneixements, Dones en xarxa, ha volgut saber-ne més del paper de la dona al llarg de la nostra història.

Quines han estat les dones més importants al llarg de la Història des del teu coneixement, des d’un punt de vista polític?

Crec que totes les dones han fet la seva aportació a la història de Catalunya des d´un punt de vista polític i cultural, en primer lloc per què com a responsables de mantenir la vida quotidiana, han creat xarxes de suport, s´han relacionat i han posat en les agendes polítiques temes que abans eren considerats privats, entenent que, el personal és polític

I des d’un punt de vista cultural?

Doncs, gairebé repetiria el que he dit abans, per fer possible aquesta vida quotidiana han desenvolupat una cultura, transmesa de generació en generació de dones. En altres àmbits de la creació, només vull recordar que els primers noms en la història de l´art català són dones, Eude i Elisava, que en el segle XI i XII posaven en marxa la seva creació plasmada, entre d’altres en el Beatus de Girona i en l´estandard que va ser descobert a la capella de Sant Ot, a la Seu d´Urgell.

Per què la dona no hi es present a la Història?

La dona ha estat present a la Història, dia a dia. En canvi, la historiografia gairebé no ha donat valor a l´aportació de les dones a la història del pais.

Hi ha existit alguna vegada alguna reivindicació per la igualtat feta per homes?

Hi ha hagut homes, ja des del segle XIX, que recolçaren dones que s´atreviren a trepitjar espais no dissenyats per ella, com per exemple, l´espai universitari. Aquestes primeres universitàries van poder accedir gràcies al suport d´alguns catedràtics i, això, només és un exemple.

Ha sigut necessari un moviment feminista per tal de recuperar la història femenina?

I tant que sí, ha calgut donar valor a l´experiència femenina –i això ho ha fet el moviment feminista- per canviar la narrativa de la història.

De totes les dones que has estudiat, quina t’ha sorprès més?

Totes i cadascuna d´elles, per allò d´haver fet el que no estava previst i haver-se arriscat a obrir portes, portes que, les que hem arribat després, hem trobat si no del tot obertes, diguem-ne que mig obertes. Si en destaco alguna, com sempre passa, és la que en aquests moments estic investigant, Clotilde Cerdà i Bosch, filla de l´enginyer Ildefons Cerdà i de la pintora Clotilde Bosch. La filla, internacionalment reconeguda per la seva capacitat interpretativa amb l´arpa, va tenir un paper destacat en la creació d´espai de cultura per a dones.

Creus que a l’actualitat el treball de les dones a la cultura i a la ciència tampoc és justament reconegut?

No, només cal veure quantes exposicions monogràfiques es dediquen a creadores en els museus públics, i només parlo dels públics, aquells que es financien amb diners de dones i d´homes

Ara que ja coneixem el treball que moltes dones han fet a la nostra història (gràcies a treballs d’investigació com el teu), s’incorporen aquestos continguts als llibres de text de les escoles? Per què?

No amb la celeritat que ens agradaria, continua havent un “canon” en gairebé molts àmbits que no dóna valor a les aportacions i creacions de les dones. Només un exemple,Virgili que en una de les seves obres, Arts amatòria, afirma que a les dones els agrada de ser violada és abastament recomanat i llegit. En canvi, Christine de Pizan, autora del llibre La ciutat de les dames, que diu que a les dones no ens agrada de ser violades –i parla des de l´experiència de ser dona- gairebé ni se´n parla.

Creus que la creació d’un Ministeri per la Igualtat és una manera de reivindicar que la dona també hi existeix al món cultural, laboral i social amb els mateixos drets i obligacions que l’home? Què et sembla l’existència d’aquest Ministeri?

L´existència d´un ministeri d´igualtat, crec que és una eïna per a impulsar polítiques de dones en tots els altres ministeris, però el que seria desitjable és que en la política elaborada per cada ministeri es tingués molt present que les decisions polítiques no són neutres i que afecten de manera diferent els homes i les dones, ja que diferent és el paper que ocupen a la societat.

Moltes gràcies per les teves paraules.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

"Malauradament, encara ens trobem amb situacions masclistes"

Eva Menor Cantador és advocada i té 36 anys. També està casada i és mare de dos fills, però el motiu pel qual és notícia és que Eva Menor és, des del passat mes de març, alcaldessa de Badia del Vallès.

Com et sents al ser la primera alcaldessa de Badia del Vallès?

Em sento molt orgullosa de poder representar a la meva ciutat i amb molta il·lusió. El fet de que les dones pugem tenir veu a les institucions suposa un canvi en la manera de fer política. Històricament hem patit la mancança de la nostra veu en la presa de decisions, és clar que és molt important la visió de dona en els òrgans de govern.

Creus que hi ha cap veí qui puga pensar que no seràs una bona alcaldessa pel fet de ser dona?

Segurament, però això no ens ha de parar, tot el contrari, a les dones se’ns ha de valorar com a persones ni més ni menys. Demano que la meva gestió sigui valorada per ella mateixa.

Ets advocada i, malgrat la teva joventut, tens una llarga trajectòria en la vida política, t’has sentit alguna vegada discriminada per ser dona?

Malauradament, encara ens trobem amb situacions masclistes i en la meva professió m’he trobat amb situacions molt injustes malgrat que és una professió molt feminitzada en quant a proporció. A la vida política la veritat és que ha estat molt diferent, ja que milito en un partit que creu de veritat en la igualtat i treballa de valent per aconseguir-la.

Com penses reconciliar les teves altes responsabilitats laborals i la teva vida personal?

Sempre he tingut una vida laboral i política intensa que he pogut dur a terme gràcies a la implicació activa de la meva família i, sobre tot, del meu marit amb el que comparteixo al cinquanta per cent de totes les responsabilitats familiars. Ara, malgrat que la responsabilitat del meu càrrec és major que ho era abans, el fet de deixar la meva professió farà que em pugui dedicar al cent per cent a treballar per el nostre municipi.

Què es pot fer a Badia en benefici de la dona?

A Badia se està treballant seriosament des de la regidoria de Igualtat per tal d’implementar el pla d’Igualtat que es va aprovar la darrera legislatura. El més important per aconseguir avançar en temes d’igualtat és treballar des de la transversalitat, es a dir, des de tots els departaments de l’ajuntament, ocupació, ensenyament, benestar social, infància, joventut, cultura, participació, etc.

Nosaltres sóm una associació que viu principalment a Internet, per què fas servir la xarxa a la teva vida personal i laboral?

La faig servir moltísim, per motius de feina és una eina fantàstica de comunicació, de recollida d’informació i per realitzar tràmits diversos amb les administracions, a nivell personal per gairebé tot des de llegir la premsa, fins comunicar-me amb amics, tràmits bancaris. Avui dia internet et facilita molt la vida.

Dones en xarxa ha apropat la xarxa a moltes dones de Badia, què penses del nostre projecte?

Sens dubtes qualsevol eina que serveixi per fer xarxa ja és molt positiva, i a més té el valor afegit d’obrir una porta al coneixement i al aprenentatge. Aprofito la oportunitat per felicitar-vos per aquest projecte.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.