Gemma és doctora en Ciència Política, treballa a la UAB i, a més, és blocaire a la bloquesfera de Dones en Xarxa, des de Castellar del Vallès. Per tot això, li hem fet una entrevista.
A què et dediques?
Sóc professora de ciència política a la UAB i investigadora a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la mateixa universitat. Treballo en temes relacionats amb les polítiques socials i els drets humans.
De què tracta el teu bloc?
Una mica de tot, però sobretot de política local. És, com el seu mateix nom indica, un calaix de sastre d’articles, convocatòries, impresions…
Des de quan ets blocaire?
Des de fa un any, quan vaig deixar de ser regidora de L’Altraveu. Em quedava una mica de temps lliure i em va vindre de gust obrir un bloc.
Com a politòloga, què en penses de les polítiques d’Igualtat d’aquest país? Trobes alguna cosa a faltar?
Els moviments feministes han estat molt importants al nostre país, i també a l’Estat espanyol. I això ha permès la permeabilitat de determinats discursos antipatriarcals a l’agenda pública i política. Ara bé, queden moltes coses per fer. La despenalització de l’avortament, sense anar més lluny, és una mesura que ja arriba tard. Altres exemples d’actuació en les polítiques públiques - sense ser exhaustiva i contemplant els diversos nivells territorials - podrien passar per una aposta decidida per polítiques socials basades en la persona i no en la família, per atendre les necessitats des d’un reconeixement de la diversitat de tipus de família i estils de vida; la creació de més recursos per a la cura de persones dependents (siguin infants, gent gran, persones malaltes o amb discapacitació); la intervenció educativa en adolescents i joves sobre afectivitats i sexualitats; les necessàries polítiques d’igualtat al mercat laboral... i aquí podríem afegir un llarg etcètera. En definitiva, tan simple i tan difícil: la lluita en favor de l’autonomia personal, el respecte mutu i la llibertat d’elecció real en la construcció de la pròpia vida.
Creus que té sentit polític i social l’existència d’un Ministeri d’Igualtat?
Sí, crec que té raó de ser pel fet que avui i aquí encara existeixen desigualtats de gènere. La lluita feminista encara és central perquè ens situem en un context conflictual de possessió desigual de recursos de tot tipus per raó de gènere: recursos materials, però també de temps, educatius, afectius… Ara bé, no serveix de gaire si aquesta intervenció de les administracions públiques es queda en actuacions en un terreny merament simbòlic i no material; o si no aposten per intervencions estructurals.
S’acompleix la llei en termes d’Igualtat?
Penso que la llei en termes d’igualtat es compleix bastant. Ara bé, el problema és que moltes coses no es poden legislar, o bé que amb una normativa sense un desenvolupament de polítiques públiques més complexes no n’hi ha prou. Ens podem remetre a aquell etern debat entre drets negatius i drets positius, o aquella clàssica divisió entre drets civils, polítics i socials. Una cosa és que les lleis no permetin la discriminació; i una altra és que s’hagi aconseguit una igualtat real. A més, cal dir que no n’hi ha prou amb la intervenció de l’administració. Ens cal una lluita quotidiana i constant, actuant des de l’esfera més pública fins a la més personal. El treball de les institucions públiques és necessari però ni molt menys l’únic, i fins i tot diria, ni el més important (això no vol dir, però, eximir-los de responsabilitats!). Els àmbits comunitari, familiar i personal són espais d’intervenció prioritaris. Moltes “igualtats” es construeixen en la quotidianitat. Estaríem parlant, doncs, d’un treball micropolític i permanent. Allò de “els petits canvis són poderosos” és molt aplicable a les lluites antipatriarcals. I és una tasca que esteu duent a terme, per exemple, des d’iniciatives socials com “Dones en Xarxa”.
Avui ha sortit la notícia de què el salari mig de les dones no arriba al 75% del dels homes, la llei no penalitza això? Tenen els empresaris dret a pagar menys a una dona per ser dona?
La llei no permet discriminació per raó de gènere, origen, orientació sexual… a igual feina, igual salari. Ara bé, la qüestió és més complexa. Aquí hi intervenen altres factors que el simple dret negatiu no pot acabar amb ells: el sostre de cristall, la doble jornada de moltes dones, les càrregues de la maternitat, les múltiples precarietats laborals…
He vist al teu bloc que ets Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, què es això?
La CPT reuneix més de quaranta organitzacions socials (universitàries, professionals i voluntàries) de drets humans de tot l’Estat espanyol amb un objectiu comú: l’eradicació de la tortura. L’Estat espanyol ostenta, i de bon tros, els index de tortura més elevats d’Europa, segons dades d’AI. Però no només això, a nivell qualitatiu succeeixen pràctiques d’una crueltat ja oblidada en països similars al nostre. Aquesta realitat ha estat abastament denunciada per organismes internacionals (de l’ONU, el Consell d’Europa, la UE…) i també associacions de drets humans intencionals i estatals. La CPT doncs, coordina el treball de totes aquestes entitats a nivell espanyol, alhora que realitza una important tasca de seguiment del nivell de compliment d’acords internacionals en matèria de drets fonamentals.
Creus que les TICs poden ajudar a l’eliminació de la desigualtat entre el home i la dona? De quina manera?
Les TICs tenen potencialitats a explorar i crec que poden ajudar a un treball a favor de la igualtat entre homes i dones. Entre altres, poden fomentar unes formes organitzatives més igualitàries, permetre la formació a distància, possibilitar l’accés a l’esfera pública a un major nombre de persones…
Què en penses del projecte de Dones en Xarxa?
Em sembla un projecte interessant. Ja el coneixia i m’ha agradat que es existís un node a Castellar. Trobava a faltar alguna iniciativa feminista-antisexista-antipatriarcala (com li volguem dir) al nostre poble.
Moltes gràcies per la teva col.laboració. Pots trobar el bloc de Gemma aquí:http://calaixdelagemma.blogspot.com/
Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.
Entradas
