Dones trobades pel camí

Femitic

2011-09-08T17:20:00.000+02:00

¡Hasta el 30 de Septiembre!

Fotos

Vídeos

Igualdad

Mujer

Audiovisual

Éxito

Creatividad

8mil€

Premios

Diversión

Votaciones

Dones en Xarxa

Comunidad

...

¡Anímate y no dejes escapar esta oportunidad!

www.femitic.cat

Sandra Santanyes: "Per ser dona hi ha hagut problemes, no hi havia ni categoria femenina a les curses"

2011-07-14T15:40:00.001+02:00

Sandra Santanyes és una ciclista sabadellenca amb molts premis a la seva carrera. Aquest 2011 ha guanyat l’Open d’Espanya XC, el Volcat "Ara Lleida" i ha estat 3ª al Titan Desert i a l’Andalucia Bike Race. Actualment és Campiona de Catalunya XC i, a falta de 2 proves, lider de la copa catalana internacional. Ha estat nou vegades campiona d’Espanya i 1ª al Tour de França Mtb l’any 2009, entre d’altres. A més a més, té un portal web amb informació de la seva trajectòria professional molt interessant.

Amb un palmarès com el teu, creus que és més difícil tenir èxit a l’esport sent dona? Has trobat discriminació?

La veritat és que per ser dona potser hi ha hagut més problemes al començament quan no hi havia ni categoria femenina a les curses. Més tard van posar la categoria però teníem que córrer amb les grans sent de categoria cadet, ara és diferent, evidentment que hi ha diferències, però crec que per ser dona o tenim més fàcil, som menys, i els equips necessiten les noies. A mi em tracten de luxe en el nou equip, el Bicis Esteve, em donen tot el que necessito, i els sponsors com Trangoworld, Adidas Eyewear, Sural o Powerbar no escatimen en res a l’hora d’oferir-me els seu recolzament,… encara que a l’equip de l’any passat em van dir que no comptaven amb mi per que l’espònsor no volia noies!!!!!!

La teva pàgina web és un lloc molt complet de la teva trajectòria esportiva, com va sortir la idea de fer-la i amb quins objectius?

Va ser una mica pel desencant amb els mitjans, la idea és que un esportista s’ha de vendre ell mateix ja que som molts i es complicat que es parli al 100% d’un. L’altra idea és que m’agrada explicar les curses tal i com han passat, a primera persona i amb un to desenfadat, tal com sóc. No m’agrada gens les pàgines que parlen a 3ª persona, és com una mica fals.

A la part central de la teva web tens un espai amb entrades actualitzades, et sents blocaire?

Sí, com he dit abans m´agrada explicar les coses tal com són. Una carrera sempre s’explica millor des de dintre!

A banda de la web, com gestiones la teva comunicació a la xarxa?

Doncs el meu marit és qui s’encarrega de tot això. Després de la carrera envia les cròniques al Diari de Sabadell on sortim cada setmana; això és important ja que Sabadell es la ciutat on visc.

Fas servir alguna xarxa social? Quina i amb quin objectiu?

Faig servir molt el Facebook, de fet m’han sortit coses bones a través d’ell: sponsors, invitacions a curses i amics… Twitter s’escapa una mica (rises).

Creus que incrementar la teva presència a la xarxa pot obrir-te portes de cara als patrocinadors?

Sí, sense cap dubte.

Quina importància creus que té conèixer la xarxa per a una persona amb un projecte com el teu, que en principi no està directament relacionat?

Es molt important ja que ara tothom et coneix i tot és immediat, tant pels resultats com per la comunicació i la publicitat que es fa des de qualsevol punt de la xarxa.

Què és el que més t’agrada i el que menys d’Internet?

Doncs el que més és que es infinit, jo sóc molt curiosa i puc trobar qualsevol cosa i en el moment que vulguis. ¡Lo pitjor és que crea addicció!

T’has trobat amb moltes noies sabadellenques a la xarxa?

Sí, em va sorprendre molt trobar-me a gent que no veia des de feia anys, gent d’on estudiava al col.legi Claret i al Estel o familiars.

Fas servir la xarxa com a punt de trobada amb amics, seguidors i familiars?

Sí, sobre tot quan estic fora per no gastar telèfon, parlo amb ells per l´Skype o parlem pel Facebook i posem fotos per veure’ns i saber on paro. Ara al agost estaré 3 setmanes per Europa, Eslovàquia, Rep. Checa i Itàlia, i espero poder connectar-me.

Què li diries a les dones i noies sabadellenques per animar-les a fer-se un perfil a una xarxa social o a escriure el seu propi bloc?

Doncs que s’animin que és molt divertit i en alguns casos serveix inclús de teràpia. I sobre tot que ¡no s’ho prenguin gaire en serio!

Per terminar, quins objectius esportius tens a curt i llarg termini?

El proper cap de setmana el campionat d´españa de relleus el divendres i l’individual diumenge, tinc moltes ganes i crec que arribo molt bé. A l’agost l’europeu, dues copes del món i el mundial, tot per aconseguir la plaça per les Olimpíades de Londres 2012, però això encara queda molt lluny.

Moltes gràcies.

Entrevista realitzada per Dones en xarxa.

Núria Brugues: "Un ús adequat de la xarxa ens permet arribar a llocs on abans era impensable"

2011-07-07T15:02:00.001+02:00

Llicenciada en Ciències de la Informació l’any 1995. Des d’abans de començar a la Universitat ja va començar a col.laborar en diferents mitjans a Sabadell, on es va centrar molt en televisió, als Informatius. Gràcies també al programa de cinema que feia va poder viure per dins els Festivals de Sitges i Donosti. L’any 2001 va arribar a Ràdio Sabadell 94.6. Ha estat Cap d’Informatius i Continguts i actualment és responsable de Web i Xarxes Socials i fa un programa d’agenda cultural.

Des de quan ets blocaire?

No fa gaire que em vaig decidir. Tenia la idea del bloc des de feia temps, però no sabia com materialitzar-la. A finals del 2010 m’ho vaig posar com els “deures” pel 2011. Realment, el bloc veu la llum a principis d’aquest 2011.

De què parles al teu bloc?

El bloc es diu LA INVASIÓ TWIN. A finals del 2008 vaig ser mare de bessones i realment vaig començar a adonar-me’n que veia bessons per tot arreu. Era com una invasió. El bloc pretén ser un relat irònic però també molt real i amb temes molt i massa seriosos sobre els que ens anem trobant sent pares de bessons. Intento sobretot, parlar de temes i curiositats que sembla que ningú t’expliqui, i són importants pel dia a dia. Tot i estar centrat en la experiencia amb les meves filles bessones, penso que són temes prou genèrics de maternitat i paternitat.

Fas servir alguna xarxa social? Quina i amb quin objectiu?

Per descomptat!. A nivell personal i també a nivell professional. Vaig entrar a Facebook fa molt temps, i primer era un compte purament personal. Amb el temps, m’he creat un altre perfil purament professional. A nivell periodístic, però, crec que ara mateix Twitter és la xarxa més útil per treballar. Tenint en compte però, que ens permet accedir a algunes informacions molt ràpidament, però sense oblidar de fer la nostra feina. És a dir, comprovar el que s’està dient abans de publicar res, ni donar les coses com a veritats sense parlar amb les fonts o contrastar les informacions. En aquest sentit, Twitter és molt interessant, però ens obliga a ser curosos.

Quina importància creus que té conèixer la xarxa per a una periodista com tu?

Crec que ara mateix és vital conèixer la xarxa i com bellugar-se en diferents llocs. A vegades fins i tot he arribat a pensar que és com un univers paral·lel i que hi ha gent que en fa un ús no-adequat. Però com tot, un ús adequat de la xarxa ens permet arribar a llocs on abans era impensable.

Què és el que més t’agrada i el que menys de la comunicació online?

El que més m’agrada és aquesta sensació que el món es mou constament i que no s’atura mai. Que amb un sol clic podem conèixer què passa a l’altre punta de món (i penso ara amb el dia del terratrèmol al Japó, el tsunami i l’accident de Fukushima… era apassionant seguir Twitter). I el que menys m’agrada – estrictament relacionat amb això- és una terrible sensació que no podem desconectar-nos.

T’has trobat amb moltes dones sabadellenques a la xarxa?

Bàsicament estic en contacte amb moltes dones que conec a través de la feina.

T’agradaria fer servir la xarxa com a punt de trobada amb dones de Sabadell?

La xarxa ens ofereix tantes oportunitats! És una bona manera de contactar amb dones amb interessos comuns i si són de Sabadell permetria fer un pas més i convertir les trobades virtuals… en reals.

Finalment, què li diries a les dones sabadellenques per animar-les a fer-se un perfil a una xarxa social o a escriure el seu propi bloc?

Els hi diria que s’animin a escriure les seves experiències. A mi em fa feliç escriure el bloc per recordar aquesta aventura única i impressionant. I també em fa molt feliç si la meva experiència o el que he viscut pot ajudar a alguna altre mare de bessons. Això és fer xarxa. I podem crear xarxes reals i virtuals, que en el fons, busquen el mateix. Ajudar-nos.

Entrevista realitzada per Dones en xarxa.

Presentació Femitic 2011

2011-06-14T09:14:00.002+02:00

"¡¡La xarxa té moltes possibilitats!!"

2011-05-31T12:28:00.001+02:00

Lucía Martín es licenciada en Química, actualmente trabajando en el área de compras de una multinacional. Apasionada de las series de televisión, del cine, de la lectura y de los buenos amigos.

¿En qué consiste el proyecto Miss Mole? ¿Desde cuándo existe?

Miss Mole (http://missmole.blogspot.com) comenzó en Noviembre de 2006 cuando me decidí a explorar las posibilidades de blogspot, especialmente por trastear con el lenguaje de programación HTML y por lo divertido de encontrar widgets y aplicaciones que implementar en un blog, pero también para usarlo como una especie de diario personal donde recoger lo que iba viendo, leyendo o lo que simplemente me apetecía comentar y compartir.

En Abril de 2008 me decidí a probar con Wordpress y me mudé a The mole’s world(www.missmole.com). Un dominio propio te da mucha más independencia en cuanto a diseño y modificaciones y te permite tener mucho más respaldo sobre lo que publicas (puedes hacer tus propias copias de seguridad).

Aún así, no he sido capaz de borrar el blog de blogger y sigue ahí en la red como testigo de mis primeros pasitos. Me trae tan buenos recuerdos!!

¿De qué escribes en tu web?

Actualmente de poco porque tengo muy muy poco tiempo libre pero en general de series de televisión (mi gran pasión!!), de libros, de música, de cine, de teatro … de todo lo que hago o me interesa.

¿Estás conectada a alguna red social? ¿A cuál?

Estoy muy enganchada a twitter por su dinamismo. Tengo también página en facebook pero no le dedico casi tiempo.

¿De qué manera puedes animar a las mujeres de Montcada i Reixac a que digan la suya en Internet?

Con la cantidad de buenas y sencillas herramientas que existen actualmente (blogger, wordpress, tumblr, twitter, etc) cualquiera debería probar como mínimo por curiosidad. Después se trata de encontrar el medio con el que te sientas más cómodo en la red y aprovecharlo para hacer contactos, para conocer a gente, para mantener el contacto con los que ya conoces pero no puedes ver tanto como te gustaría … y para mil cosas más. ¡¡La red tiene muchas posibilidades!!

¿Qué es lo que más te gusta y lo que menos de Internet?

Me gusta el dinamismo de la red, te permite enterarte al instante de un montón de cosas o mantenerte al día de cualquier tema.

Eso también es a veces un inconveniente porque tienes que filtrar un poco las fuentes para no creerte como cierto cualquier cosa que lees en internet.

Aunque sin duda lo que más me gusta es que me ha permitido conocer a muchas personas con las que comparto gustos y a muchas de las cuales he acabado considerando mis amigos.

¿Para qué has encontrado útil la red?

Siempre es una fuente de información, encuentras casi cualquier cosa. Y como ya he comentado también es un medio fantástico de comunicación con tus conocidos.

Muchas gracias por tu atención. Entrevista para Dones en xarxa.

III Edició de Femitic

2011-05-25T10:52:00.001+02:00

S’apropa la tercera edició de Femitic, el festival que organitza Dones en Xarxa, i que enguany arriba carregat de novetats!

Amés de vídeos, acceptarem també a concurs fotografies.

Els treballs presentats podran girar entorn a dues temàtiques:Dones i TICs i Dones i Àmbit Laboral .

Augmentarem el volum de diners destinats als premis fins els8.000 euros.

Com en les edicions anteriors, el concurs constarà de tres fases:

Una primera de recepció de vídeos i fotos, que començarà el proper 10 de juny i acabarà el 30 de setembre.

Una segona de votacions populars, a l’octubre.

I una tercera de deliberació del jurat d’experts i expertes.

Durant el desenvolupament del concurs, farem també el sorteigd’algun gadget entre les dones participants.

Molt aviat, trobareu informació més detallada sobre totes aquestes novetats i el funcionament general del concurs als corresponents apartats del menú de navegació d’aquesta pàgina i al bloc de Femitic.

Recordem, també, que el Femitic 2011 es presenta el dijous, 9 de juny, a partir de les 19 hores, a la Cocteleria Milano (Ronda Universitat, núm. 35) de Barcelona. (+ informació)

I que podeu seguir el concurs a través de diferents xarxes socials:

Per a més informació, envia’ns un e-mail afemitic@donesenxarxa.cat.

"Internet t’obre nous horitzons de coneixements que mai haguessis imaginat"

2011-05-25T10:48:00.002+02:00

Rosa María Piferrer hizo por primera vez un curso de Internet con Dones en xarxa en su munipio, Sabadell. Desde entonces gestiona su propio blog que acumula miles de visitas de muchos puntos del planeta.

¿Cuál es el nombre de tu blog? ¿Desde cuándo eres bloguera?

Se llama Temas Diversos. Lo tengo desde Marzo de 2009.

¿De qué escribes en el blog?

Como indica el título de lo más variopinto. No tiene nada que ver una entrada con otra.

¿Estás conectada a alguna red social? ¿A cuál?

Sí, a Facebook y a Twitter. También tengo Hotmail y Gmail.

¿Cuánto tiempo hace que tienes blog y red social?

El blog desde Marzo de 2009, redes sociales desde finales de 2008.

¿Qué piensas del trabajo de Dones en xarxa?

Creo que es ejemplar y muy de entrega por todas las personas que dedicáis tanto tiempo en favor de la mujer.

¿De qué manera puedes animar a las mujeres de Sabadell a que digan la suya en Internet?

Pues explicando que te sientes más unida a todo lo que te rodea y te abre nuevos horizontes de conocimientos que nunca hubieras imaginado.

¿Conoces el concurso de vídeos Femitic que organiza Dones en xarxa? ¿Qué te parece el proyecto?

Lo conozco pero la verdad es que no mucho, el proyecto es súper interesante, creo yo, por la mucha aceptación que tiene entre todas las "Dones en xarxa".

¿Te animas a participar en esta edición?

Pues la verdad es que no, el video, la verdad, es que no es mi punto fuerte ni me gusta mucho grabar.

(Esta edición, como novedad, Femitic ofrece otra categoría de fotografías)

¿Qué es lo que más te gusta y lo que menos de Internet?

Lo que más es que particularmente a mí me hace sentir que tengo nuevos horizontes que eran desconocidos. Lo que menos la maldad que puede suponer que hayan tantos engaños en la red y el daño (aunque intentemos controlar a nuestros hijos y nietos) que gente mala puede hacer a nuestro entorno infantil.

¿Para qué has encontrado útil la red?

Para pedir hora al médico, hacerme el DNI, el Pasaporte, las cuentas con Hacienda, para planificar un viaje, etcétera.

Muchas gracias Rosa Mª.

Entrevista para Dones en xarxa.

8 de Març de 2011

2011-03-08T10:51:00.001+01:00

Envia’ns el teu post sobre el 8 de març

2011-03-07T10:33:00.002+01:00

Us penjo una informació de la web de Dones en xarxa:

"Avui, 1 de març, comencen els actes i les activitats que diverses institucions, ajuntaments i associacions de dones tradicionalment organitzen durant aquest mes per a commemorar el Dia Internacional de les Dones (8 de març).

L’any passat, Dones en Xarxa ja es va sumar a aquesta celebració amb la publicació d’un article i d’un banner ambfrases rellevants de vuit personalitats femenines del món de la cultura i la política sobre què significa, per a elles, aquesta diada.

Enguany, Dones en Xarxa vol donar veu a altres dones que, tot i que potser no gaudeixen del mateix reconeixement públic que les anteriors, mereixen igualment ser visibilitzades per les seves interessants aportacions en commemoració d’aquesta cita.

Així doncs, la campanya Envia’ns el teu post sobre el 8 de març pretén mobilitzar a les dones que tenen bloc, tant en català com en castellà, perquè s’animin a escriure sobre el que representa aquesta data. Per a participar, només has de deixar l’enllaç al teu post a l’apartat Respondre a aquest article que trobaràs al final de la pàgina o, si ho prefereixes, enviar-nos el link al correu electrònic donesenxarxa@donesenxarxa.cat amb assumpte Campanya 8 de març.

L’entrada guanyadora serà escollida, a finals de mes, per un jurat format per Carme Sánchez, gerent de Dones en Xarxa, Lourdes Muñoz, diputada al Congrés i presidenta del Consell Assesor de Dones en Xarxa,Montserrat Boix, periodista i fundadora de Mujeres en Red, i Carme Freixa, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

Durant tot el mes, anirem publicant a la nostra web els enllaços a posts que ens envieu per tal de donar-lis la màxima difusió possible. També podreu seguir la campanya a través del servei de microblogging Twitter, amb la hashtag #8Mdones, i de la xarxa social Facebook, on hem creat un esdeveniment per a promocionar la mateixa.

Finalment, el dia 1 d’abril, el post guanyador serà publicat en la portada de la web central de Dones en Xarxa, juntament amb una petita ressenya del bloc que el conté, i una biografia i una fotografia de la seva autora.

Dones en Xarxa es reserva el dret de no acceptar a concurs posts que no s’ajustin a les característiques abans esmentades o que incloguin continguts sexistes, ofensius o inadequats de qualsevol mena."

Autora: Patrícia Fernández

Una gran dona trobada pel camí

2010-11-29T17:49:00.005+01:00

En record de Maribel Bellver.

Avui és 25 de Novembre

2010-11-25T13:48:00.004+01:00

Avui és 25 de Novembre i tothom està dient la seva a la xarxa en contra de la violència masclista. T'hi apuntes?

Clica aquí!

"La legislació ens ajuda a moltes de nosaltres a realitzar la nostra llibertat i a viure amb igualtat i normalitat"

2010-11-15T14:59:00.002+01:00

Entrevista a Núria Rovira, membre de l’associació Sabadell + Que Dones.

Dones en xarxa entrevista a Núria Rovira, com a membre de la nova associació Sabadell + Que Dones que s’ha creat al municipi.

Ets membre de la nova associació Sabadell + Que Dones, en què consisteix?

En la visibilitat del col.lectiu LGTB, l’assesorrament i l’ajuda a la dona lesbiana, bisexual i transexual. Es tracta d’ajudar-nos entre nosaltres, i fer activisme, activitats lúdiques i culturals, treballar perquè arribi un dia en que no hagem de reivindicar casos de lesbofobia i que arribi un dia en què no faci falta celebrar el dia de l’Orgull.

Quantes dones heu fundat aquesta associació?

Les membre fundadores varem ser 8.

Quant de temps portàveu pensant en crear-la?

Va ser tot molt ràpid, ja que ens varem conèixer al setembre de 2009 i carem ser associació legal al gener de 2010.

Teniu recolçament de les institucions públiques? De quines?

Sí, estem al Consell General LGBT i tenim molt recolçament i assessorament de l’ajuntament de Sabadell, amb el què estem molt agraïdes.

Quines activitats organitzeu que poden ser d’interès per altres dones que encara no conèixen Sabadell + Que Dones?

Estem preparant una exposició de cartells de la història LGBT des de la repressió fins avui, que serà la primera quincena de març. I els dos caps de setmana, farem conferènies perquè la població entengui la part humana del nostre col.lectiu, les conferències encara s’han de determinar.

En el vostre espai web parleu de legislació, quina importància té aquesta en el desenvolupament de la igualtat de la Dona?

Molta, ja que aquesta legislació ens ajuda a moltes de nosaltres a realitzar la nostra llibertat i a viure amb igualtat i normalitat. No deixa de ser una part més de la llibertat de les dones.

Creus que Sabadell és un lloc on la igualtat de la Dona és real? Per què creus això?

Crec que les entitats estem totes treballant això i en aquests moments tenim el departament d’Igualtat que està fent una gran tasca.

Per altra banda, de quina manera fa servir l’associació Sabadell + Que Dones Internet?

És la forma que tenim de comunicar-nos i és la manera més àgil de fer-ho.

Aqui podeu consultar l’espai web de l’associació.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en xarxa.

Maria Redondo: "Les dones tendim a relegar a un segon pla una cosa tan vital com és la nostra seguretat"

2010-08-30T12:41:00.002+02:00

Maria Redondo, llicenciada en Ciències Polítiques i especialitzada en Comunicació, forma part de la xarxa de dones que fan servir les eines 2.0 per tal de donar a conèixer la seva tasca professional.

Des de fa uns mesos, seguim la seva presència a Twitter a travès del seu compte@mariaredondo. Ara, com a coordinadora dels programes de formació de l’empresa de seguretat i defensa NIDEC, organitza un curs d’auto-protecció adreçat només a dones.

Treballes fent formació de defensa personal per a dones. Quina tradició hi ha d’això a la nostra cultura?

Doncs, malauradament, molt poca. Ens hem alliberat de moltes coses, reivindiquem la nostra independència. Avui la dona és la millor formada de la història. Però una cosa tan vital com la nostra pròpia seguretat, la releguem a un segon pla. Per exemple, en un estudi que va fer el nostre fabricant d’sprays de defensa, va resultar que els atacants no trien dones per considerar-les més dèbils o menys fortes. Les trien perquè la dona es defensa menys que l’home. Triem la passivitat a la nostra pròpia defensa davant d’un atac. Això em va impactar molt, com a dona, i com a professional en el món de la seguretat, ja que sé els recursos materials i formatius que hi ha perquè això no passi.

En què consisteix el curs de defensa personal que organitzeu exclusivament per a dones?

Es tracta d’un curs especial. Hi ha moltes noies que assisteixen a les classes regulars al nostre Institut de Formació, però ens agradarïa extendre l’eficàcia del Krav Maga a moltes altres que, o no tenen el temps necessari de venir cada setmana a classe, o be només volen tastar què és el Krav Maga.

En una classe exclussivament per a dones, on la instructora i l’instructor apliquen aquelles tècniques per evitar les situacions en que una dona es pot trobar en algun moment de la seva vida, les assistents se senten molt còmodes. Veuen tècniques defensives davant d’agressió violenta, violació, escanyaments, robatoris amb intimidació.... veuen coses en les que no havien caigut. El que es fa és treballar simulant situacions reals, amb cert nivell d’estrès. Es donen tot tipus de consells per prendre mesures de forma habitual, a la seva vida qüotidiana, per evitar aquestes situacions violentes. També es toquen aspectes legals, com el concepte de legítima defensa.

Ens pots explicar una mica més, en què consisteix el Krav Maga?

Krav Maga és un sistema molt efectiu de defensa personal, no només pensat per a professionals de la seguretat, sino per a gent normal i corrent, que ni tan sols han practicat mai un art marcial o sistema de defensa personal.

Teniu experiència amb dones que han estat víctimes de violència de gènere. De quina manera fan servir les eines que els hi proporcioneu?

Sí, tenim experiència amb dones que han patit violència de gènere o altres agressions violentes, i és un grup al qual has d’instruïr de forma diferent al que es fa amb altres alumnes. Són dones que venen amb molta por i molta inseguretat, i el primer que es fa amb elles és treballar dur en que tornin a tenir seguretat en sí mateixes, que no es vegin com a víctimes i que siguin conscients de que poden defendre’s. Després ja treballem amb eines i tècniques d’auto-defensa perquè puguin sortir de situacions d’agressió.

Quin perfil de dona assisteix a les vostres classes de defensa personal?

Ens ha sorprès, perquè no hi ha un perfil concret: tenim noies joves, dones grans... Hi ha fiscals, jutgesses, professionals liberals, mestresses de casa i estudiants. Tots els perfils.


Defensa personal Krav Maga

En què es diferencia donar classes de defensa personal a una dona de donar-les a un home? Hi ha diferents tècniques, objectius, actituts...?

El Krav Maga no diferència entre home i dona, ja que precisament es tracta de que, en aquest cas les dones, vegin que defensar-se no és questió de força física, sino d’utilitzar les tècniques adequades. El Krav Maga és un sistema de defensa personal pensat per a atacs inminents, en els que es poden veure involucrats homes, dones... de diferents edats, pesos i condicions físiques.

De totes formes, si hi ha algun cas especial, com el cas de dones que ja han patit algun tipus d’agressió i assisteixen a classes regulars, l’instructor o instructora vigila molt d’aprop aquesta persona i reforça aquells aspectes que vegi que necessita. Quan hi ha cursos temàtics els dissabtes, especials per a dones, treballem exclusivament en els atacs típics que es fan cap a les dones.

Quins requisits ha de tenir una dona que vulgui formar-se en defensa personal?

Cap especial. Des de els 15 o 16 anys, sense límit d’edat, una noia o dona pot practicar Krav Maga. Només ha de tenir ganes de posar-se en forma aprenent tècniques per poder defensar-se en cas de diferents tipus d’agressió. Moltes actrius, models, etc. han triat el Krav Maga com a sistema de defensa personal, alhora que els serveix de mètode per a posar-se en forma, per exemple, Angelina Jolie, Lucy Liu...

Un dels moments més gratificants pels instructors és quan es produeix "el canvi". Quan una dona arriba per primera vegada al centre, mai ha pegat patades, mai ha fet cops de puny.... no sap defensar-se i creu que no pot fer-ho. Al cap de mitja hora, la veus pegant patades, fent cops de puny i amb un somriure, perquè es dóna compte de que pot. Això és molt gratificant.

Com saps, Dones en xarxa vetlla per suprimir l’escletxa digital de gènere a la xarxa i el nostre interès és veure com les dones fan servir la xarxa per tal de difondre les seves inquietuts i interessos. Feu servir vosaltres Internet per explicar el vostre missatge? Quines eines utilitzeu?

Tenim la nostra web, a més, estem a Facebook i Twitter. Jo porto treballant al sector de la defensa desde fa 10 anys. És un sector dur per a una dona. Fins ara només estàvem als fòrums d’opinió a Internet, on majoritàriament ens "trobavem" amb el nostre client. Però ara, amb les xarxes socials, arribem amb el nostre missatge a molta més gent. El que hem notat, curiosament, és que les dones utilitzen les xarxes socials molt més per comunicar-se, preguntar, etc., mentre que els homes són encara més de fòrums d’opinió, més tancats al meu parer.

On poden adreçar-se les dones que estiguin interessades en aprendre a utilitzar sistemes de defensa personal?

Aquí encara no tenim gaire tradició en defensa personal enfocada a dones, com hem comentat abans. De tant en tant, algun gimnàs o instructor organitzen seminaris. Nosaltres som l’únic centre que ha intentat adaptar el programa Woman de la Krav Maga World Wide a Espanya. Jo les aconsellaria que miressin a Internet (per exemple, a la nostra web: http://www.nidec.es/). I, sobretot, que preguntin a alguna altra dona que hagi probat el Krav Maga.

Gràcies per la teva col.laboració.

Entrevista realitzada per @CeliaDEX per a Dones en Xarxa.

"Escribir en el blog ayuda a desconectar un poco de los problemas o a desahogarte de ellos, es una buena terapia"

2010-07-15T11:01:00.002+02:00

Mónica es una badienca que participa activamente en la red: tiene un blog propio y otro compartido, todavía en fase de desarrollo. Desde que Dones en xarxa la conoció no deja de tenerla en cuenta siempre que organiza alguna actividad en la que pueda participar dado su alto grado de implicación. Por todo ello, hemos querido entrevistarla.

¿Cuál es el nombre de tu blog? ¿Desde cuándo eres bloguera?

Mi blog se titula "Dahlia’s blog". Dahlia es el nombre que uso en internet, en escritos, fotografías e ilustraciones. Soy bloguera desde antes de aficionarme a la fotografía, hace quizá unos diez años. Mi blog actual tiene menos tiempo porque antes me alojaba el blog en un grupo de msn que tenía muchas prestaciones gratuitas, pero cerraron el servicio y aún tardé en encontrar un lugar donde alojar mi blog y que me gustase.

¿De qué escribes en el blog?

De lo que más me gusta. Tengo dos blogs, uno es personal (Dahlia’s blog) y el otro se llama Bajo el Cerezo y lo escribo con una amiga. En el primero escribo lo primero que se me ocurre: pensamientos, quejas, cosas que hago o que me han pasado... En el compartido (que aún no está ni empezado) escribiremos relatos eroticos y románticos de amor entre chicas. Escribir en el blog ayuda a desconectar un poco de los problemas o a desahogarte de ellos, es una buena terapia.

¿Estás conectada a alguna red social? ¿A cuál?

¡Al Facebook! Debe ser la única. Tengo cuenta en Tuenti y Twitter pero no las uso. En DeviantArt también tengo una cuenta y allí suelo colgar mis trabajos de diseño y fotografía (aunque últimamente lo tengo un poco abandonado por falta de tiempo).

¿Qué piensas del trabajo de Dones en xarxa?

Es admirable. Me fascinó desde el primer día. Yo misma estoy discriminada en mi trabajo y no por mis compañeras o jefas, por suerte. Trabajo en recepción y se hace duro que algunos te traten como si fueras menos por ser mujer. Espero que las nuevas generaciones vayan a mejor y sean educadas con valores más igualitarios que los que hay hoy en día.

¿De qué manera puedes animar a las mujeres de Badia a que digan la suya en Internet?

En Badía hay muchas mujeres que ya tienen internet porque sus hijos lo necesitan para trabajos del colegio, por ejemplo. El problema es que no se acercan a los ordenadores de los demás y mucho menos intentan usarlos. No creo que sea necesario animarlas, poco a poco se están conectando a internet, aunque sólo sea para el Messenger y el Facebook. Aquellas que no sienten interés por el mundo de internet actualmente es dificil que cedan ahora. Quizá si las amigas de dichas mujeres tuvieran internet y Messenger y Facebook, ellas tendrían curiosidad y lo probarían.

¿Conoces el concurso de vídeos Femitic? ¿Qué te parece el proyecto?

Es una muy buena idea. ¡Lástima que no tenga cámara de video! Es una buena forma de promover los clips entre las mujeres. Quizá, a la larga, un concurso de cortometrajes sería lo ideal.

¿Te animas a participar en esta edición?

En cuanto tenga una cámara de video participaré. Sea en esta edición, en la siguiente ¡o en la que toque!

¿Cómo animarías a las badiencas a participar en el concurso Femitic?

Poniendo carteles por Badia sobre el concurso creo que sería suficiente. Ellas lo verían al pasear, hacer la compra o ir a trabajar, de modo que eso y el boca a boca sería suficiente. En Badia funcionamos así.

Muchas gracias por tu colaboración!

Entrevista realizada por CeliaDEX para Dones en xarxa.

"L’Unicef l’any 1995 va fer un texte en el que és referia a la llet de mare com l’aliment ideal i perfecte"

2010-07-01T21:52:00.002+02:00

Neus és la presidenta de l’Associació MAMAS Alletament Matern ubicada a Sabadell. Li hem fet una entrevista per tal de conèixer millor qué fan.

Què és MAMAS?

És una associació sense ànim de lucre que pretén donar suport pràctic i emocional, mare a mare, a les dones que donen el pit als seus fills i a les seves famílies.

Quan i com surgeix aquesta entitat?

Sorgeix per el buit social existent en el tema de l’alletament matern. És un tema esencial per un desenvolupament adequat de l’èsser humà i al mateix temps és un tema que en l’història s’ha anat deixant de banda per altres interessos. Les dones que vem formar l’associació, i especialment jo, la presi, vaig tenir molts problemes i molts dubtes en la lactancia del meu segón fill ( en tinc tres) en els que em vaig sentir especialment sola i no escoltada. Amb l’inquietut que em caracteritza quan vull aconseguir alguna cosa, vaig trobar un grup d’ajuda mare a mare en el que em vaig sentir molt recolzada i en el que em van sugerir recursos per a millorar la meva situació. Va ser aleshores quan no em va costar gens trobar altres dones-mares, ens en vem ajuntar 8 dones, que es van comprometre amb mi a crear l’entitat. Estem parlant de 1997.

Per qui està formada?

Per dones, mares que en algun moment del seu embaràs o maternitat, han aparegut a la nostre entitat i s’han compromés voluntariament en la tasca de donar suport mare a mare. Complint a més unes característiques i realitzant una formació específica i bastant avançada en lactancia materna, en comunicació i dinàmiques de grups. Aquestes mares són Assessores de lactancia materna voluntàries que es fan responsables dels punts de trobada, dinamitzant les reunions de grup de suport donant recolzament i informació contrastada científicament sobre l’alletament matern. Ara mateix l’entitat està formada per 15 Assessores de lactancia materna en 4 punts de trobada a diferents localitats del Vallés occidental (Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda i Badia del Vallés).

Cóm us organitzeu i quines activitats feu?

La nostra activitat principal son les reunions de grup de suport, en les que actualment MAMAS en té quatre punts de trobada setmanal. Dues a la ciutat de Sabadell, una a Santa Perpètua de Moguda i una a Badia del Vallés. Ens organitzem de manera semblant a qualsevol entitat, tenim una junta directiva, diferents comisions de treball (setmana mundial lactancia materna, dia de la dona, subvencions, dossiers d’informació…..). En les reunions de grups de suport intentem tenir una assessora responsable de grup de suport i dues asesores de suport, Ja que hi ha setmanes que l’assistència sobrepassa una mica el nombre de dones i famílies que seria convenient. Tenim un servei telefònic centralitzat per tal de donar suport en els casos d’urgència i/o que no es poden desplazar a les reunions setmanals, bé perquè no es troben en condicions, bé perquè viuen massa lluny i també rebem consultes via e-mail. Quan tenim algun cas massa complicat es deriva a les mares amb una Consultora internacional certificada en lactancia materna, IBCLC que és una professional del tema i forma part de l’entitat. Que en aquest cas soc jo mateixa. També fem xerrades informatives, exposicions, celebracions de festes anuals sobre l’alletament, cursos i tallers.

Creieu que peligra l’alletament matern?

L’alletament matern és una opció que depén dels instints i la cultura. Si la cultura de la societat en la que vius és perturbadora en el tema de l’alletament, els instints queden especialment abolits. És a dir, la lactancia materna és un aspecte inherent a l’ésser humà, de vegades ens han volgut fer creure que potser la lactancia artificial és igual o millor, però no s’explica clarament quines són les aventatges i els perills de triar o veure’t obligat a donar llet de mare o llet artificial. Moltes de les rutines que es fan servir, es continuen fent-se servir perquè si, perquè sempre s’ha fet així. Les mares de les mares actuals, son la majoria, dones treballadores que els hi van inculcar especialment la lactancia artificial. Aquest tipus d’alimentació genera unes despeses i uns ingressos esgarrifadors. Despeses a nivell de salut comunitaria i de recursos poc sostenibles, fàbriques, recipients diversos. I ingressos perquè una familia que opti per la lactancia artificial té una despesa setmanal que no escatimarà i que prioritzarà per devant de qualsevol despesa familiar. L’alletament matern requereix un suport inicial en el que les persones que el donin estiguin ben formades i siguin capaces d’invertir un temps molt important amb aquestes famílies, temps que es rentabilitza d’una manera important amb el pas del temps, ja que una familia que està ben atesa al principi de la vida d’un fill, adquireix major autonomia i criteri propi per prendre decissions, així com si tria llet de mare, una millor salut en l’infància i en la vida adulta, tant del nadó com de la mare, la qual cosa representa menys despesa a nivell sanitari d’atenció, medicacions i hospitalitzacions a llarg plaç. També és important saber i portar a la pràctica que els nadons quan neixen necessiten el contacte immediat amb el cos de la seva mare, ja que es d’aquesta manera que activen tots aquells reflexes neonatals primitius que permeten una primera enganxada al pit amb posició i succió correcte. I també s’activen aquells instints que la mare necesita per cobrir les necessitats els més adequadament posible per la supervivencia del fill. Aspecte molt important per fer una primera impronta del que després han de repetir durant moltes vegades al dia i durant un llarg temps.

És millor per a un/a nen/a ser alletat per la seva mare? Per què?

Sí, sempre és millor ser alletat per la mare. Ja que la llet materna és un líquid viu, ple de factors de creixement, immunoglobulines, cel·lules vives, i un nombre immens de components necessaris i esencials per un desenvolupament òptim. A més de la particularitat que cada llet és diferent, és l’aliment ideal pel fill, i s’adapta la composició durant el dia i a mesura que l’infant creix. No només a nivell fisiològic sino que també influeix en el desenvolupament cognitiu de l’infant. L’Unicef l’any 1995 va fer un texte en el que és referia a la llet de mare com l’aliment ideal i perfecte. Per la mare, també representa aventatges en el seu cicle vital, protecció contra l’anemia, el cáncer de mama, l’osteòporosi…en fi ja veieu la increíble meravella que podem produir les dones en el nostre propi cos. És que estem fetes meravellosament bé!!

Teniu dades mèdiques que avalin la vostra postura?

Evidentment que sí. Totes les recomenacions que fem desde l’entitat en el grup de suport estan avalades científicament. De fet el que hem de valorar ara mateix és l’interés que ha generat fer aquests estudis pels professionals sanitaris, degut a que hi havia una incidencia de morbilitat i mortalitat infantil massa elevada a finals dels 70 principis dels 80, desde aleshores tenim moltíssim estudis i documents basats en l’evidència. A més tenim la sort de poder estar ben informades de totes les últimes recomenacions internacionals. Desde l’OMS-Unicef avalan la tasca dels grups de suport com a servei complementari dels professionals sanitaris en el tema de l’alletament matern.

Cóm es pot fer sòcia una persona que estigui interessada en el vostre projecte? Què li oferiu a canvi?

Per fer-se sòcia de l’entitat només cal omplir i signar una sol·licitut i entregar-la a qualsevol punt de trobada de l’entitat. Oferim prestec de llibres i material audivisual, i també descomptes en tots els cursos i tallers que organitzem. Així com l’informació de tots els actes i actitvitats que es fan. L’ajuda de les sòcies es importantísima, la seva aportació económica (20€ l’any) ens ajuda a plantejar i portar a terme més d’una activitat que si no no podriem fer.

Quin és el vostre consell a les mares que no poden alletar als seus fills?

Què alletar és important, però no és tot en la criança dels fills. Que procurin una relació d’intimitat, acompanyament i contacte físic intens. Això pot facilitar que els vincles siguin més forts i per tant tot serà molt més fácil. Un bons vincles a més de facilitar un desenvolupament adequat en els infants, fa que els pares i mares responguin de manera més adequada a les necessitats bàsiques que tenen els nadons. Ser mare és un dels actes més generosos dels que podem disfrutar les dones. Escoltant-nos el cor quan dubtem, ens ajudarà a no equivocar-nos gaire en les nostres decisions. Ah! I sobre tot que s’informin bé dels recursos comunitaris quan son mares entre ells els grups de suport a l’alletament matern.

M’agradaria afegir que les reunions de grups de suport a l’alletament matern, ofereixen un espai amable a on compartir l’experiència de ser mares i alletar. L’escolta entre iguals genera una relativització de molts problemes o dubtes que en general no són d’aspectes mèdics. Que una mare en la nostre societat és pot sentir molt sola i desconcertada. Malgrat tot el benestar que tenim a casa, criar un fill necesita de la tribu, és molt més fácil que dos mares estiguin a gust cuidant deu criatures que una sola mare amb una sola criatura durant 8 hores al dia tota sola. Que per criar fills necessitem un suport emocional que hores d’ara és prioritza poc en les necessitats socials.

Per més informació:

Associació MAMAS Alletament Matern

Horari: dl.-dv.: 3-5 t.

Telèfon de contacte: 619 494 002

E-mail: mamas@grupslactancia.org

Entrevista realitzada per: CeliaDEX

La montcadenca Rosa de la Mano ja és Internauta gràcies a Dones en xarxa

2010-05-03T13:56:00.004+02:00

Com has après a fer ús de l’ordinador i d’Internet?

A les classes d’ introducció a la informàtica que va organitzar l’ ajuntament i Dones en xarxa.

Des de quan fas servir la xarxa?

A partir d’ aprendre i poder crear el meu propi correu.

Què saps fer amb Internet?

Correu electrònic i cerques a Google.

El fas servir per la teva vida personal, laboral o ambdúes?

Només per la meva vida personal.

Què t’agradaria fer amb Internet i no saps com?

Conèixer millor totes les possibilitats que ofereix internet.

Disfrutes fent servir Internet? Què és el que més t’agrada fer?

Sí, m’ agrada rebre i enviar correu.

Coneixes el paper de Dones en Xarxa, què et sembla la nostra labor?

No massa, fa poc que us conec, però em sembla força interessant.

Entrevista realizada por CeliaDEX para Dones en xarxa.

Campaña "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas"

2010-04-20T18:58:00.003+02:00

Participa en la Campaña "Menos cuentos chinos y más cuentos no sexistas", uniéndote a la CAUSA del FACEBOOK que hemos abierto: http://www.causes.com/causes/472972?recruiter_id=58031701

¡Feliç 8 de març a totes!

2010-03-08T19:38:00.000+01:00

"La interacció amb la gent que llegeix el que escrius és una de les coses més maques que m’ ha passat des que formo part de la bloquesfera"

2010-01-19T14:53:00.002+01:00

Elisenda Alamany és professora de català a secundària i d’ alumnes internacionals de la UPC. Ademés, és blocaire de la nostra bloquesfera de Dones en Xarxa de Castellar del Vallès. Si voleu llegir el seu bloc, aquesta és la seva adreça: http://pambxocolata.blogspot.com

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

“Pa amb xocolata” és el nom del meu bloc perquè és on recupero la meva vessant més naïf, intentant salvar la sorpresa constant d’ algú que tot just descobreix el món que té al davant. Hi faig reflexions molt breus sobre situacions quotidianes. Moltes vegades inspirada pel que llegeixo però també per diverses situacions que passen al meu voltant i que crec que poden passar pel filtre de la ficció, fins a esdevenir alguna cosa amb què el lector pot arribar a identificar-se.

Des de quan ets blocaire?

Des del març de 2009.

Com vas començar a tenir bloc?

Em va semblar una oportunitat perfecta per compartir el que escrivia, el que pensava. I també vaig creure que era una bona teràpia per racionalitzar, per donar un toc d’ humor a moltes coses que ens passen en el dia a dia. La interacció amb la gent que llegeix el que escrius és una de les coses més maques que m’ ha passat des que formo part de la bloquesfera.

Estàs connectada a alguna xarxa social? Quina?

Estic connectada al Facebook i n’he esdevingut addicta.

Per què la fas servir?

És una eina de comunicació molt econòmica que està substituint el meu mòbil. Per altra banda, em possibilita tenir accés a articles, esdeveniments, actualitzacions de bloc que els meus amics pengen al seu mur mitjançant enllaços…També la faig servir per compartir música que m’ agrada.

Ets professora de secundària, fas servir Internet per exercir la docència? De quina manera?

Encara cal cercar l’ autèntic equilibri entre l’ internet i la docència.Ni l’ Internet ho és tot ni és una eina que pot fer-se servir en tots els casos. S’ ha de tenir present la seva eficiència i integrar-lo quan realment sigui eficient. En una ocasió, l’ Internet em va funcionar força per tutoritzar treballs de recerca. Vaig crear uns comptes de correu electrònics per utilizar el Messenger exclusivament per això i vaig establir uns horaris per a consultes i dubtes. Actualment, algunes explicacions teòriques les complemento amb l’ Internet, així com alguns exercicis que fem en grup a partir d’ un projector connectat a un ordinador connectat a la xarxa de l’ escola. La tasca amb pissarres digitals connectades a Internet ha estat una de les millors experiències a l’ aula amb diferència. Els alumnes, volen sortir a la pissarra, perden la por a fer exposicions i veuen que el seu producte, igual que el meu quan ensenyo, guanya en qualitat.

Què penses del treball de Dones en xarxa?

És una plataforma que ha sabut utilizar les possibilitats del món virtual agrupant iniciatives que pretenen fer front a l’encara existent realitat patriarcal (també present a la xarxa tot i que Internet es reivindiqui com a espai de llibertat). M’agraden els matissos i les diverses disciplines des d’ on es transmet la mirada de la dona sobre la societat i la inclusivitat de diversos col·lectius que ha anat aconseguint al llarg del temps. No n’ hi ha prou a fer una xarxa virtual, el més important és si aquesta és capaç de transformar, o calar en la realitat del carrer. I en aquest sentit, crec que Dones en xarxa hauria de ser un web de referència.

De quina manera podem animar a les dones de Castellar del Vallès per tal que diguin la seva a Internet?

No és una pregunta fàcil. Com podem animar les dones de Castellar del Vallès per tal que diguin la seva fora d’ Internet? Crec que tots necessitem en un moment o altre verbalitzar el nostre jo, les coses que ens passen i, de vegades, escriureu-ho, però sobretot compartir-ho, obre nous camins, noves perspectives sobre la nostra realitat. A través de mitjans locals podria fer-se publicitat de Dones en xarxa. Conèixer altres blocaires castellarenques també anima i et porta a fer un seguiment de les dones que participen del projecte i que et són properes. De vegades pensem que lluitem soles quan la veïna del costat fa dies que hi pensa. Només cal un espai on trobar-nos.

Moltes gràcies per les teves respostes, Elisenda.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en xarxa.

"Jo crec que a Sabadell hi ha moltes dones intel.ligents i amb molta empenta"

2010-01-19T14:49:00.002+01:00

Isabel Bonet és blocaire de Dones en Xarxa a Sabadell. Des fa uns mesos té un bloc on penja informació relacionada amb la seva feina: la restauració. Si voleu llegir el seu bloc, la seva adreça és http://restauraciosabadell.blogspot.com/

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

El non del meu bloc te el meu nom mateix ISABEL BONET i es tracta de la meva feina, la restauració d’obres d’art.

Des de quan ets blocaire?

Sóc blocaire des d’aquest estiu.

Com vas començar a tenir un bloc?

Abans vaig tenir una pàguina però d’això em vaig passar al bloc.

Ets conectada a alguna xarxa social? A quina?

Sí, estic al Facebook.

Per què la fas servir?

Sovint per la feina.

Ets restauradora d’art, en què consisteix el teu dia a dia?

El meu dia a dia es donar classes a gent de la escola, restaurar per encarrec (tanta al taller com a domicili) i estudiar.

Creus que Internet et serveix per tal de donar difussió a la teva feina?

Sí és una bona eina.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Molt interessant, val molt la pena, ens hem de fer valorar.

De quina manera podem animar a les dones de Sabadell per tal de que diguin la seva a Internet?

Jo crec que a Sabadell hi ha moltes dones intel.ligents i amb molta empenta, només s’han de valorar una mica més i motivar-les amb tots els terrenys, tant professionals, intel.lectuals com personals.

Moltes gràcies, Isabel.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

Piénsalo bien...

2009-12-10T14:40:00.001+01:00

"Somos una cultura machista sobre las bases de un sistema patriarcal"

2009-12-04T19:33:00.005+01:00

Entrevista a Roberta Alencar, investigadora sobre la violencia de género.

¿Cuál es su formación?

Soy licenciada en Psicología. También realicé un Máster en Psicología obteniendo el título luego de defender la tesis titulada “Las relaciones de género y el proceso de aculturación de estudiantes extranjeros/as latinoamericanos/as”.

¿Cuál es su trabajo en la UAB?

Curso el Doctorado en Psicología Social a través del cual puedo realizar mi investigación y tesis doctoral. Soy becaria del Programa de Becas de Alto-Nivel de la Unión Europea para América Latina (Programa Alban) e integrante del grupo de investigación VIPAT (Violencia en la Pareja y Trabajo) coordinado por mi tutora la profesora Leonor Cantera.

Actualmente está trabajando en un proyecto de investigación sobre la violencia de género, ¿en qué consiste?

Trata de la violencia de género en la pareja contra la mujer inmigrante latinoamericana en Barcelona, España. Parte de la literatura que sostiene que condiciones del proceso migratorio (idioma, empleo, racismo, estatus ilegal, etc.) pueden aumentar la vulnerabilidad del abuso. Sin embargo, se reconoce que ellas tienen recursos personales y externos que utilizan para lograr salir de la violencia. Siguiendo este planteamiento, me interesa conocer la manera en que la mujer inmigrante sale de la relación abusiva. La relevancia de esta investigación se apoya en el creciente número de inmigrantes en España y en las estadísticas de violencia de género en la pareja contra la mujer inmigrante. Por ejemplo: La Red Estatal de Organizaciones contra la violencia de género revela que en 2008, fueron 75 las muertes ocasionadas por violencia de género propiciada por la pareja o ex pareja. De estas, 29 fueron mujeres inmigrantes asesinadas por sus compañeros varones, siendo el 38,6% de los casos. En 2008, la procedencia predominante en las cifras de las mujeres muertas por violencia de género a manos de su pareja o ex pareja ha sido Latinoamérica, representada con 19 de los 29 casos.

¿Desde cuándo está inmersa en esta investigación?

Desde octubre de 2007 cuando me fue concedida la beca para venir a España cursar el doctorado.

¿Qué le llevó a investigar sobre la violencia de género?

Mi interés de investigación en la temática de la violencia de género en la pareja surgió durante el Máster en Psicología Social en la Pontifícia Universidad Católica de Rio Grande de Sul, Porto Alegre, Brasil, a través de dos experiencias a nivel académico que coincidían en el tiempo en el año de 2006. Por un lado, mi participación en un grupo de investigación de Relaciones de Género, donde se debatía sobre los puntos de la ley Maria da Penha que modificaba el Código Penal Brasileño, al posibilitar que los agresores de mujeres en el ámbito doméstico fuesen de manera inmediata a prisión o pudiesen ingresar en prisión preventiva. Dicha ley es equivalente a la Ley Orgánica (1/2004) de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género en España. En segundo lugar, me encontraba realizando la investigación del máster sobre inmigración. A lo largo de esta experiencia, pude ver la relación estrecha entre la inmigración y la violencia como problemática dentro de las relaciones de género. La unión de estas dos experiencias me condujo al desarrollo de un proyecto para ser desarrollado a nivel doctoral que contemplase el problema de violencia de género en la pareja e inmigración en España.

¿Qué conclusiones generales ha sacado hasta la fecha sobre la violencia de género?

Que es un fenómeno complejo que exige una mirada interdisciplinaria para combatirlo. Las leyes ayudan mucho a concientizar sobre la violencia de género como algo no natural, sino como delito y una conducta socialmente aprendida que es reforzada ideologicamente. El cambio que el espíritu de la ley desea conseguir debe ir acompañado con un cambio de transformación histórica y social; por ejemplo al problematizar la socialización de niños y niñas a través de roles sexistas. Según las Organización Mundial de la Salud (OMS), ningún factor de modo exclusivo aclararía la conducta agresiva. Así que una explicación de la violencia basada sólo en la socialización no es suficiente. Es decir, Dutton y Golant son teóricos canadienses que han investigado los hombres agresores y dicen que muchos hombres han sido socializados en la misma cultura y no recurren a la violencia, por lo que la socialización tiene que combinarse con otros factores personales, psicológicos. Otra conclusión que extraigo de mi experiencia investigando a través de la participación en el grupo VIPAT es que el concepto de violencia de género en la pareja no contempla otras direcciones posibles de violencias (relaciones mujer-hombre; mujer-mujer; hombre-hombre) que pueden ser direcciones presentes en la violencia en la pareja. Las publicaciones de Leonor, mi tutora, han demostrado que pensar sobre la violencia en relaciones de pareja en términos exclusivo de género dificulta visibilizar la violencia que ocurre en parejas homosexuales, por ejemplo.

¿Cuál es el origen de la violencia de género?

Como he dicho anteriormente, ningún factor de modo exclusivo aclararía la conducta agresiva. Siguiendo lo planteamiento de la OMS, creo que resulta útil entender el origen de la violencia a través de la interrelación del nivel individual (historia personal, historia familiar, factores biológicos y psicológicos), relacional (relación vinculante), comunitario y social (factores culturales que promueven la desigualdad de género) propuesto por el Modelo Ecológico.

¿Qué soluciones sociales considera que serían más efectivas para el problema?

El cambio de creencias de las personas a través de educación basada en igualdad y empoderamiento de las mujeres. Se debe promover la educación basada en el respeto para erradicar la pedagogía de la violencia que la dicta como medio de resolver los conflictos.

Usted es brasileña, ¿qué diferencias encuentra entre su país y España en lo que a la violencia de género respecta? ¿hay puntos en común?

El punto en común es que somos una cultura machista sobre las bases de un sistema patriarcal. La diferencia es que en Brasil, aunque la violencia sea un fenómeno reconocido y presente en la vida de muchas mujeres, no hay estadísticas oficiales y sistemáticas que señalen la magnitud del fenómeno como se hace aquí en España. El II Plan Nacional Brasileño de Políticas para Mujeres referencia una investigación conducida por Fundação Perseu Abramo que indica que 20% de las mujeres brasileñas ya han sufrido algún tipo de violencia en el ámbito familiar. La aprobación de la ley María da Penha en 2006 ha estimulado más iniciativas para intervenir en situaciones de violencia de género.

¿Considera que las instituciones públicas españolas apoyan lo suficiente la lucha contra la violencia de género? ¿Le parece que son eficaces las propuestas públicas para luchar contra este problema?

En comparación a Brasil, me parece que España invierte muchos esfuerzos para luchar contra la violencia de género, y que estas medidas deben ser constantemente revaluadas pare medir la eficacia.

Entrevista realizada por CeliaDEX.

25 de Novembre: Dia Internacional contra la Violència vers les Dones

2009-11-25T10:36:00.001+01:00

"Tenim la xarxa per a comunicar-nos amb les dones de mig mon, i animar-les a que expressin les seves opinions"

2009-10-16T09:57:00.001+02:00

Ana Bedmar és una de les blocaires més fructíferes de la bloquesfera de Dones en Xarxa. En té 4 blocs i sembla que no té ganes de relaxar-se ni una mica a la xarxa. Per això, l’hem entrevistada.

Quants blocs tens?

En tinc 4. El primer (i el més antic) s´anomena Arca Mineral, i neix arrel de la meva passió per les pedres i els minerals, per la seva bellesa i els seus secrets. El segon, va sorgir com a punt de reunió entre totes les dones que seguim el curs de Dansa Oriental, al casino de Terra Nostra. És como una espècie de diari on apuntem idees i esdeveniments, sortides, etc.. Per al pròxim curs havia pensat donar opció a les noies perquè puguin intervenir directament en el blog, aportant comentaris, fotos i vídeos nous; fer-les més participatives i fomentar més el treball en grup. El tercer és el bloc Arca de Recuerdos (abans Tastaolletes), i és amb el que m´assec més identificada. El seu tema principal és la cuina (la meva professió), però alhora inclou un altre tipus d´aficions, com les manualitats, la decoració, les labors..., de tot el que m´agrada i el que m´he atrevit a fer, perquè com comentava al principi, sempre he estat una mica tastaolletes. El quart bloc és un homenatge a totes les meves companyes blogueres. El vaig obrir per a guardar totes les cadenes d´amistat que circulen en blogger i que m´arribaven per tres vies diferents. És una manera d´organitzar-me, ja que no pretenc desmerèixer cap premi concedit per altres blocs amics, i així, d´aquesta manera, no interfereixen en el contingut dels seus blocs germans.

Des de quan ets blocaire?

Vaig començar aquesta aventura al nadal del 2009. Recordo que la meva neboda em va ajudar a obrir el bloc i a ensenyar-me com funcionava. Desprès he après molt amb els blocs de ajuda que hi han a la xarxa.

Els teus blocs ténen molts seguidors i molta difusió, com ho fas?

Una vegada has creat el bloc, has de presentar-te i conèixer blocs nous que coincideixin amb les teves aficions o amb temes que t´interessin. Al cap d´un temps, coneixes a molta gent. Amb alguns hi ha més feeling que d´altres, i i et visiten altres blocs que enllacen amb el teu, fins i tot vas traspassant fronteres, ja que tinc contactes a Argentina, Xile, França, etc...

Estàs connectada a alguna xarxa social? Quina?

Vaig conèixer "Dones en xarxa" a través de la Pilar, que treballa a La Veu de Montcada. Ella em va informar que buscaven blocs del municipi per unir-se a la xarxa.

Per què la fas servir?

Visito "Dones en xarxa" per informar-me de reunions, xerrades i altres esdeveniments referents al municipi. També per a conèixer altres blocs, encara que he de reconèixer que hi han molt poques que toquin el tema de les manualitats o la cuina. He conegut a la Glòria (el bloc de gatona), i a la Gemma (cuina de casa).

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Penso que la nostra feina a la xarxa resulta molt positiva, tant a nivell de grup com a individual. Aportem idees i enriquim la xarxa amb els nostres interessos diversos i peculiars.

Conèixes el projecte Femitic, què en penses?

Una proposta molt original. Pot ser m´animo a participar-hi!!

De quina manera podem animar a les dones de Montcada i Reixac per tal de que diguin la seva a Internet?

Igual que corre la bona fama d´una pel.licula o d’un llibre de boca en boca, tenim la xarxa per a comunicar-nos amb les dones de mig mon, i animar-les a que expressin les seves opinions i fomentin les seves tasques. La millor opció és predicar amb el exemple.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

"Les TICs tenen potencialitats a explorar i crec que poden ajudar a un treball a favor de la igualtat entre homes i dones"

2009-10-02T15:52:00.001+02:00

Gemma és doctora en Ciència Política, treballa a la UAB i, a més, és blocaire a la bloquesfera de Dones en Xarxa, des de Castellar del Vallès. Per tot això, li hem fet una entrevista.

A què et dediques?

Sóc professora de ciència política a la UAB i investigadora a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la mateixa universitat. Treballo en temes relacionats amb les polítiques socials i els drets humans.

De què tracta el teu bloc?

Una mica de tot, però sobretot de política local. És, com el seu mateix nom indica, un calaix de sastre d’articles, convocatòries, impresions…

Des de quan ets blocaire?

Des de fa un any, quan vaig deixar de ser regidora de L’Altraveu. Em quedava una mica de temps lliure i em va vindre de gust obrir un bloc.

Com a politòloga, què en penses de les polítiques d’Igualtat d’aquest país? Trobes alguna cosa a faltar?

Els moviments feministes han estat molt importants al nostre país, i també a l’Estat espanyol. I això ha permès la permeabilitat de determinats discursos antipatriarcals a l’agenda pública i política. Ara bé, queden moltes coses per fer. La despenalització de l’avortament, sense anar més lluny, és una mesura que ja arriba tard. Altres exemples d’actuació en les polítiques públiques - sense ser exhaustiva i contemplant els diversos nivells territorials - podrien passar per una aposta decidida per polítiques socials basades en la persona i no en la família, per atendre les necessitats des d’un reconeixement de la diversitat de tipus de família i estils de vida; la creació de més recursos per a la cura de persones dependents (siguin infants, gent gran, persones malaltes o amb discapacitació); la intervenció educativa en adolescents i joves sobre afectivitats i sexualitats; les necessàries polítiques d’igualtat al mercat laboral... i aquí podríem afegir un llarg etcètera. En definitiva, tan simple i tan difícil: la lluita en favor de l’autonomia personal, el respecte mutu i la llibertat d’elecció real en la construcció de la pròpia vida.

Creus que té sentit polític i social l’existència d’un Ministeri d’Igualtat?

Sí, crec que té raó de ser pel fet que avui i aquí encara existeixen desigualtats de gènere. La lluita feminista encara és central perquè ens situem en un context conflictual de possessió desigual de recursos de tot tipus per raó de gènere: recursos materials, però també de temps, educatius, afectius… Ara bé, no serveix de gaire si aquesta intervenció de les administracions públiques es queda en actuacions en un terreny merament simbòlic i no material; o si no aposten per intervencions estructurals.

S’acompleix la llei en termes d’Igualtat?

Penso que la llei en termes d’igualtat es compleix bastant. Ara bé, el problema és que moltes coses no es poden legislar, o bé que amb una normativa sense un desenvolupament de polítiques públiques més complexes no n’hi ha prou. Ens podem remetre a aquell etern debat entre drets negatius i drets positius, o aquella clàssica divisió entre drets civils, polítics i socials. Una cosa és que les lleis no permetin la discriminació; i una altra és que s’hagi aconseguit una igualtat real. A més, cal dir que no n’hi ha prou amb la intervenció de l’administració. Ens cal una lluita quotidiana i constant, actuant des de l’esfera més pública fins a la més personal. El treball de les institucions públiques és necessari però ni molt menys l’únic, i fins i tot diria, ni el més important (això no vol dir, però, eximir-los de responsabilitats!). Els àmbits comunitari, familiar i personal són espais d’intervenció prioritaris. Moltes “igualtats” es construeixen en la quotidianitat. Estaríem parlant, doncs, d’un treball micropolític i permanent. Allò de “els petits canvis són poderosos” és molt aplicable a les lluites antipatriarcals. I és una tasca que esteu duent a terme, per exemple, des d’iniciatives socials com “Dones en Xarxa”.

Avui ha sortit la notícia de què el salari mig de les dones no arriba al 75% del dels homes, la llei no penalitza això? Tenen els empresaris dret a pagar menys a una dona per ser dona?

La llei no permet discriminació per raó de gènere, origen, orientació sexual… a igual feina, igual salari. Ara bé, la qüestió és més complexa. Aquí hi intervenen altres factors que el simple dret negatiu no pot acabar amb ells: el sostre de cristall, la doble jornada de moltes dones, les càrregues de la maternitat, les múltiples precarietats laborals…

He vist al teu bloc que ets Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, què es això?

La CPT reuneix més de quaranta organitzacions socials (universitàries, professionals i voluntàries) de drets humans de tot l’Estat espanyol amb un objectiu comú: l’eradicació de la tortura. L’Estat espanyol ostenta, i de bon tros, els index de tortura més elevats d’Europa, segons dades d’AI. Però no només això, a nivell qualitatiu succeeixen pràctiques d’una crueltat ja oblidada en països similars al nostre. Aquesta realitat ha estat abastament denunciada per organismes internacionals (de l’ONU, el Consell d’Europa, la UE…) i també associacions de drets humans intencionals i estatals. La CPT doncs, coordina el treball de totes aquestes entitats a nivell espanyol, alhora que realitza una important tasca de seguiment del nivell de compliment d’acords internacionals en matèria de drets fonamentals.

Creus que les TICs poden ajudar a l’eliminació de la desigualtat entre el home i la dona? De quina manera?

Les TICs tenen potencialitats a explorar i crec que poden ajudar a un treball a favor de la igualtat entre homes i dones. Entre altres, poden fomentar unes formes organitzatives més igualitàries, permetre la formació a distància, possibilitar l’accés a l’esfera pública a un major nombre de persones…

Què en penses del projecte de Dones en Xarxa?

Em sembla un projecte interessant. Ja el coneixia i m’ha agradat que es existís un node a Castellar. Trobava a faltar alguna iniciativa feminista-antisexista-antipatriarcala (com li volguem dir) al nostre poble.

Moltes gràcies per la teva col.laboració. Pots trobar el bloc de Gemma aquí:http://calaixdelagemma.blogspot.com/

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

"Les noves tecnologies ens poden ajudar a fer sentir la nostra veu"

2009-09-25T18:59:00.001+02:00

Eva Frade és advocada de Castellar del Vallès, té un bloc des de fa uns tres anys i és blocaire de la nostra bloquesfera. Per això, li hem fet una entrevista.

A què et dediques?

Sóc advocada, tot i que ara treballo en una multinacional com a analista de crèdits, en el departament de control de crèdit. Bàsicament la meva tasca és la del control i persecució dels crèdits no cobrats. Tot i que no és el primer que penses a fer quan et treus la carrera de dret, és molt entretinguda i amb responsabilitat.

Quants blocs tens?

De bloc només en tinc un, el que m’heu linkejat. La veritat és que no he tingut mai tentació de fer-ne d’altres. Per a mi, el meu bloc és com casa meva, i per tant, quan em cansi de com és, el renovaré.

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

El nom del meu bloc és "evafrade: diario de bitacora". Es tracta d’un resum de vida. En ell hi ha penjat, vídeos, fotos, música i contes -relats curts- poesia blanca, que va conformant part de la meva existència. Suposso que hi ha certa necessitat d’exposició i d’interacció en el fet de penjar-ho en xarxa, però sempre he cregut que el que m’ha servit a mi, li pot servir a un altre. Per tant, és millor no retindre pensaments.

Des de quan ets blocaire?

Podriem dir que fa uns 3 anys que sóc blocaire, tot i que no tinc un reconte del temps que ha passat. Sé que hi han més de 5.000 visites i més de 130 post.

Com vas començar a tenir bloc?

El bloc va nèixer com una manera per compartir les anèctodes i fotos del meu erasmus amb els meus amics. Per aquell any encara no hi havia massa entusiasme en el facebook i el que vaig decidir va ser penjar les millors fotos de cada setmana i explicar una mica el que havia passat a la gent de Catalunya. D’aquesta manera no feia falta ni esciure llargs mails ni enviar fotos pesadíssimes per correu. Poc a poc, el bloc va anar variant de contingut passant més a ser un lloc on poder exposar tot allò que trobo interessant, així com un recull (cada cop més extens) de contes i relats curts meus.

Estas conectada a alguna xarxa social? Quina?

Com casi tothom, tinc compte en el facebook i una en twitter.

Per què els fas servir?

Sobre tot per compartir fotos amb els amics, estar apuntada al events que s’organitzen i mantindre contacte amb companys antics d’escola, institut i universitat entre d’altres. Intent-ho no estar massa en aquestes xarxes socials, ja que crec que són adictives.

Què penses del treball de Dones en Xarxa (www.donesenxarxa.cat) ?

Crec que el treball que es fa desde Dones en Xarxa és molt interessant i que dona una font de riquesa no sols cultural, sinò educativa, a tota una generació de dones que ens introduïm en el entramat social dels adults. Estic molt emocionada pel fet que aquest col.lectiu s’hagi interessat pel meu bloc.

Creus que les TICs poden ajudar a l’eliminació de la desigualtat entre el home i la dona? De quina manera?

Sí, tot i que també pot fomentar actituds homòfobes, etc. Crec que l’ús de les TIC és important pel desenvolupament social, marcadament al fet que les TIC són tasques neutres, de nova generació i, per tant, no assignades expressament a un sexe. Pero aquest ús ha de ser sempre racional, pel fet de que les noves tecnologies ens poden aportar actituds de aïllament i soletat, etc.

De quina manera podem animar a les Dones de Castellar del Vallès per tal de que diguin la seva a Internet?

Crec que les dones han de veure internet com una utilitat global que pot unir a les dones de tot arreu a compartir experiències i emocions. Ens trobem en una era en la qual la dona está recuperant la igualtat davant l’home, pero sota el gran paraigües de les nostres diferències i, les noves tecnologies ens poden ajudar a fer sentir la nostra veu.

Moltes gràcies per la teva atenció!

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

"Aquestes iniciatives són molt necessàries per potenciar la presència femenina a Internet"

2009-09-04T14:51:00.002+02:00

Gemma Clofent és blocaire de Sabadell i forma part de la bloquesfera de Dones en Xarxa. Demà farà 3 anys que va crear el seu primer bloc. Per celebrar-lo a Dones en Xarxa publiquem aquesta entrevista.

A què et dediques?

Sóc professora de matemàtiques d’un Institut d’Ensenyament Secundari de Sabadell.

Quants blocs tens?

Un parell. També col·laboro en un tercer blog que tenim tota una colla del Club Alpí de Sabadell.

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

Com que tinc dos blogs força diferents, t’els explico per separat: "La cuina de casa" és un blog de receptes de postres casolanes que elaboro jo mateixa per celebrar ocasions especials (aniversaris familiars, sopars d’amics, trobades, diades...). Hi ha receptes clàssiques com els panellets, la crema de sant Josep, la coca de Sant Joan, la Mona de Pàsqua... passant per receptes bàsques com el pa de pessic, els flams, la crema pastissera, galetes... fins a receptes més complicades com mousse, gelats, semifreds.... Però tot a un nivell casolà, amb ingredients i estris que tots tenim a la casa. "La roca vertical" és el segon blog que tinc i té una temàtica molt diferent: explico les excursions i escalades que fem amb la colla d’amics, ja que la muntanya és la meva gran passió. Bàsicament hi explico sortides d’escalada esportiva i excursions pel Pirineu o els Alps, realitzades durant les vacances o els caps de setmana.

Des de quan ets blocaire?

Des del setembre del 2006. Precisament el dia 1 de setmebre el blog "La cuina de casa" fa tres anys!

Com vas començar a tenir bloc?

Vaig descobrir els blogs buscant informació de rutes d’escalada, evidentment eren blogs de temàtica muntanyenca. I com que a mi m’agradava la cuina de postres, em vaig animar a fer-ne un de ben diferent, amb receptes de dolços i pastissos casolans.

El teu bloc té moltíssima difussió, com ho fas?

Sí que hi entra força gent i hi deixen comentaris. Suposo que el tema pastissos agrada a tothom, je je je... De fet, la majoria de la gent necessita alguna vegada una recepta de coca o de pastís d’aniversari i, buscant per Internet, és fàcil que et surti el meu blog.

Estas conectada a alguna xarxa social? Quina?

Tinc un compte al Facebook, com gairebé tothom avui en dia, però haig de confessar que no el faig servir gens i hi entro molt de tant en tant. No participo a cap xarxa social.

Per què els fas servir?

Per res.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Que és molt interessant, aquestes iniciatives són molt necessàries per potenciar la presència femenina a Internet, que tristament, encara és força minoritària.

De quina manera podem animar a les Dones de Sabadell per tal de que diguin la seva a Internet?

Ui, d’això no en sé gaire, però suposo que fent difusió del treball que feu a Dones en Xarxa és una bona manera.

Moltes gràcies per la teva col.laboració!

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.

“Ben segur que totes tenim quelcom a dir”

2009-08-20T07:40:00.002+02:00

Vanessa Barbens és blocaire de Castellar del Vallès i pertany a la bloquesfera de Dones en Xarxa. Entrevista.

Quin és el nom del teu bloc? Des de quan ets blocaire?

El meu blog s’anomena "Vanessa Barbens, escriu " i el tinc des de l’any passat.

Què escrius al bloc?

Ara per ara al blog hi estic escrivint "Ser dona sense estressar-se". És una novel·la d’humor (no publicada). La temàtica envolta a una dona de trenta anys, la Xènia; guapa, de família benestant i molt "glamourosa": com es sol dir vulgarment; " pija ", que veu estroncat tot el seu encant a partir del moment en el què el seu nuvi la deixa plantada per una de les seves millors amigues. En conseqüència, surt d’ella l’anaguet lleig i la seva vida es converteix en un entrebanc rere l’altre, plena de situacions absurdes. El cert és que em vaig divertir molt creant aquest personatge i el seu entorn.

Estàs connectada a alguna xarxa social? A quina?

Sí. Per descomptat, estic connectada al Facebook, com quasi tothom, je, je.. En principi i pels comentaris negatius que m’arribaven sobre aquesta xarxa, era reàcia a inscriure’m però un cop m’hi vaig introduir, influïda per una amiga, m’he tornat addicta. Crec que és una manera molt interessant de facilitar la comunicació i l’intercanvi d’opinions entre persones conegudes i desconegudes entre elles, de forma virtual. Un bon entreteniment.

Què penses del treball de ‘Dones en Xarxa’?

Penso que es tracta d’una iniciativa molt pròspera que uneix a tota dona, sense tenir en compte la seva condició social, permetent d’aquesta manera, que cadascuna pugui expressar lliurement les seves idees.

Conèixes el projecte Femitic? Què et sembla?

El projecte Femitic em resulta prou interessant; malgrat que jo sóc poc imaginativa en el camp audiovisual, penso que és una porta oberta des de la qual les dones podem donar a entendre la nostra visió particular del món que ens envolta, d’una forma més directe.

De quina manera podem animar a les dones de Castellar per tal de que diguin la seva a Internet?

A través de ‘Dones en Xarxa’ ja es convida a que les dones participin, aportant conceptes i parers (jo mateixa en sóc una!). Caldria, potser, divulgar fòrums per a dones, concursos literaris exclusius per a elles... seria un bon incentiu. Ben segur que totes tenim quelcom a dir.

Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa

"Penso que un concurs de vídeos fet per dones és un projecte interessant, atractiu i engrescador"

2009-07-21T18:23:00.001+02:00

Maria Josep Molina és blocaire de Badia del Vallès i, des de que la vam trobar per la xarxa, forma part de la nostra bloquesfera.

Quants blocs tens?

De moment només un, ja em dona prou feina, i prefereixo un amb un mínim de qualitat, que molts i que siguin mediocres.

Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?

El bloc es diu "Desde la luna". Curiosament no hi té res a veure amb el seu contingut, sí amb la meva persona. Sempre m´han dit que sóc llunàtica, bé, doncs llavors possem que estic a la lluna i que escric des d’allà. El bloc és especialment de cuina. Per mí, cuinar no és una obligació de diari, és un hobbi, llavors intento fer receptes que siguin a l’abast de tothom cada dia i presentar-les de la millor manera possible perquè entrin per la vista; també he possat alguna coseta curiosa per celebracions especials (Sant Jordi, Pascua, etc).

Des de quan ets blocaire?

Fa un any aproximadament.

Com vas començar a tenir bloc?

Em va animar i ajudar una amiga, tota sola no sé si ho haguès pogut fer. Jo i la informática erem incompatibles abans, desprès li vaig anar agafant el gust.

El teu bloc té molts premis i molta difussió, com ho fas?

Els premis són mencions que em fan altres blocaires que ténen els mateixos interessos que jo. A vegades fas caure amb alguna forma de presentar un plat o una nova forma de cuinar-lo, o tu agafas la idea d´un altre i ho agraïm amb aquets premis. Aixo sí, tenim costum sempre, de que si agafen una idea d’algú, fer esmena, és com un codi de legalitad entre nosaltres. La difusió és Internet qui se encarrega, tenim visites als blocs d’arreu del món, també és veritat que el món blocaire fomenta la amistat.

Estas conectada a alguna xarxa social? Quina?

No sé si es pot dir així, estic a un parell de fòrums, un estrictament de cuina i un altre que a més de cuina, comentem el dia a dia i opinem sobre diferents temes.

Per què els fas servir?

Més que res per intercanviar idees. La majoria tenim blocs i alguns són molt interessants. També, a vegades, algú demana opinió sobre algún tema o consell i, fins i tot, la resta intentem ajudar-lo en la mida en que podem, o simplement li donem un altre punt de vista.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Doncs, penso que està bé que ens coneixem. Que se sàpiga que la dona també es mou per Internet i que pot dur endavant projectes i donar-los a conèixer, de fet, em va fer molta il.lusió que us fixèsiu en el meu bloc.

Conèixes el projecte Femitic, què en penses?

Penso que un concurs de vídeos fet per dones és un projecte interessant, atractiu i engrescador. Pot tenir resultats positius i, si més no, donar idees de situacions enfocades des del punt de vista de la dona.

De quina manera podem animar a les Dones de Badia per tal de que diguin la seva a Internet?

Penso que una manera seria ensenyar-les i animar-les a fer el seu pròpi bloc, no té perquè ser de cuina, hi han mil temes, tradicions populars, manualitats, excursions, literaris, etc. Això et fa perdre la por a Internet i conèixes gent i et dones a conèixer.

Moltes gràcies per les teves paraules!

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en Xarxa.

"Internet, ben utilizat, és una eina molt pràctica i que t’obre una petita finestra al món sencer"

2009-07-17T22:32:00.004+02:00

Carmen és blocaire de la nostra bloquesfera de Montcada i Reixac. Ha participat en els tallers de Dones en Xarxa i forma part del bloc de Dones de Montcada i Reixac en Xarxa.

Quants blocs tens (de manera individual)?

Només un.

Quin és el nom del teu bloc? I de què tracta?

Es diu Oasis. En ell hi ha una mica de tot, però, en general, penjo algunes de les coses que m’agradan i de las que no.

Des de quan ets blocaire?

No m’enrecordo bé de quan vaig fer el bloc, però sé que va ser unos messos abans de començar el taller deDones en Xarxa.

Com vas començar a tenir bloc?

Va ser un repte que em vaig possar a mi mateixa, volia veure si era capaç de fer-lo jo sola i, encara que després gràcies a vosaltres l’he pulit bastant, jo vaig poder fer-lo funcionar.

Formes part del bloc ’donesdemontcadaireixacenxarxa.blogspot.com’. Diga’m en què consisteix el projecte, i de quina manera ets part del mateix.

És un projecte bònic. La idea és que les dones de Montcada i Reixac compartim experiències, notícies i, sobre tot, aprenguem i ens integrem al món d’Internet. Sóc una col.laboradora més i, de veritat, que ho faig molt a gust.

Aquest bloc té molta difusió, quin creus que és el secret?

Això sí que no et sabria dir. M’imagino que desperta interès el que un grupet d’internautes madures i novates ens estem atrevint a manejar aquest repte.

Quan vas aprendre a fer servir Internet, què en vares pensar? Et va agradar?

Des del primer dia em va agradar. M’enrecordo que em vaig quedar al.lucinada perquè vaig veure de seguida un món increíble de bones posibilitats. Internet, ben utilizat, és una eina molt pràctica i que t’obre una petita finestra al món sencer.

Estàs connectada a alguna xarxa social? Quina?

Dones en Xarxa de Montcada i Reixach , Facebook i Hotmail msn no sé si són exactament unes xarxes socials.

Per què la fas servir?

Per comunicar-me amb els meus amics i familiars.

Què penses del treball de Dones en Xarxa?

Em sembla molt bó, penso que les dones a partir dels 50 anys ho necessiten, necessiten involucar-se en nous projectes, aprendre coses noves i tenir la ment ocupada i activa.

Conèixes el projecte Femitic, què en penses?

Està molt bé, tot el que siguin activitats d’aquesta índole em semblen genial.

De quina manera podem animar a les dones de Montcada i Reixac per tal de que diguin la seva a Internet?

La veritat és que costa molt convèncer-las i estic segura de que, si es possaran, podrian contar moltíssimes coses interessants, però bueno, potser donant exemple s’animen.

Diga’m una cosa que t’agradaria fer a Internet i que encara no pots.

Fer una pàgina web. Ho veig difícil perquè hi ha moltíssims codis i és una mica embolic. Però bueno,… quan tingui temps de sobra ho intentaré. I espero trobar un bon tema per desenvolupar en la mateixa.

Moltes gràcies, Carmen!

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en Xarxa.

’Femitic fa que les dones s’acostin a la cultura audiovisual amb continguts digitals d’interès per les dones’

2009-07-10T18:25:00.005+02:00

Sabadell és un dels Ajuntaments amb els que Dones en Xarxa treballa des del passat any. Per tal de coordinar moltes de les activitats que la nostra Associació duu a terme al municipi, tenim constant contacte amb Laura Cañadell, la seva agent Local d’Igualtat.

Quina és la teva feina a l’Ajuntament de Sabadell?

Com a agent Local d’Igualtat desenvolupo varies tasques i ben variades.

o La tasca principal que desenvolupo és com a referent del seguiment, la implementació i l’avaluació del Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes que es va aprovar el passat dia 4 de novembre de 2008. Es tracta de sistematitzar el treball de la Comissió Interdepartamental per tal de treballar la transversalitat de gènere al municipi i desenvolupar les polítiques d’Igualtat que el document proposa. Es tracta també de donar suport i assessorament als departaments en la implementació i l’avaluació del Pla.

o Coordinadora del Projecte Ciutat i Escola. El programa d’Igualtat ofereix tres accions formatives als Centres Educatius de la Ciutat. Les accions tenen la finalitat de prevenir les relacions abusives entre la joventut; sensibilitzar en contra les situacions de violència vers les dones que es donen a diari i per educar el jovent en actituds no sexistes ni estereotipades de les dones, tot sent critiques amb el model patriarcal i buscant la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

o Referent del Projecte Dones de Sabadell en Xarxa. Dono suport a l’Entitat Dones en xarxa en la planificació i coordinació dels tallers i activitats. Gestiono la informació que des d’Igualtat volem penjar a la web de Dones de Sabadell en Xarxa, alhora que organitzo i gestiona els tallers.

o Diferents tasques que desenvolupem des del Programa d’Igualtat com redacció d’informes i memòries, convocatòries de Subvencions, suport en la planificació i l’execució de les diades Internacionals i altres tasques que es deriven.

o Desenvolupo activitats relacionades amb la Diputació de Barcelona, concretament des de l’Oficina de Promoció de polítiques d’Igualtat D-H; i del Departament de Treball, concretament de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats; com poden ser memòries, activitats formatives, etc.

o Xarxa d’agents Locals d’Igualtat de la província de Barcelona. Tenim una xarxa formal i informal de correus electrònics amb les companyes (60 agents d’Igualtat) que funciona molt bé. En ella podem fer aportacions i demandes de tot tipus, reflexions i aportacions per a la tasca que desenvolupem. Aquesta xarxa la gestiona la Coordinadora del Programa Agents Locals d’Igualtat de Barcelona.

Quina és la teva formació i com vas arribar aquí?

De formació sóc llicenciada en pedagogia per la Universitat Ramon Llull. Un cop finalitzada la llicenciatura vaig cursar un Postgrau de polítiques d’Igualtat de Gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona i després vaig cursar un Màster en estudis de la Llibertat Femenina del Centre de recerca de Dones Duoda de la Universitat de Barcelona.

He fet també dos cursos d’agent local d’Igualtat organitzats des de l’Oficina de Promoció de les Polítiques d’Igualtat Dona-Home, de l¡’àra d’Igualat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona .

He realitzat altres formacions com Coeducació, Llenguatge no sexita, monogràfics de Judith Butler; un curs virtual sobre “Igualdad de Oportunidades: aplicación práctica en la el ámbito de empleo del Ministeri d’Igualtat, i altres formacions relacionades o no amb la Igualtat de Gènere.

Arribo a Sabadell per un pla d’Ocupació l’any 2006. Es tractava d’incorporar la figura de l’agent d’Igualtat a 25 municipis de la província de Barcelona. Vaig estar a Sabadell un període de 9 mesos (octubre a juny) treballant a 25 hores. A finals de 2007 la Diputació de Barcelona va obrir una convocatòria, mitjançant nomenament interí, que necessitava proveir seixanta llocs d’agent local d’Igualtat. Em vaig presentar a la convocatòria, vaig superar les proves que es requerien i vaig tornar a treballar a Sabadell, aquesta vegada a jornada completa i essent personal interí de la Diputació de Barcelona. I des de llavors que sóc l’agent d’Igualtat de Sabadell.

Quina mena de tasques comporta el teu treball? T’agrada?

Actualment el meu treball comporta molta tasca de coordinació, gestió i planificació. Hem de coordinar-nos amb molts departaments i treballar la transversalitat de gènere.

M’agrada molt la meva feina, tot i que totes les que ens dediquem a temes d’igualtat entre Dones i Homes sabem les resistències i les dificultats que comporta desenvolupar aquesta tasca. Treballar les polítiques d’Igualtat Dona-Home implica treballar amb unes instruments i metodologies que sovint costen d’incorporar a la cultura de treball d’uns ens local.

Suposo que teniu contacte amb moltes dones de Sabadell? Quins interessos són els més comuns entre les dones?

A Sabadell tenim Constituït un Consell Municipal d’Igualtat Dona-Home que es va crear l’any 2001 i funciona com a òrgan de participació sectorial. Tres cops l’any com a mínim es convoca una reunió plenària i passem comptes amb les representats de les entitats de dones que composen el Consell.

La tasca de la participació socio-política de les dones és una tasca que desenvolupa una companya meva, i per tant és ella qui millor sap explicar els interessos més comuns de les dones...

Jo diria que aquestes dones el que els interessa és acabar amb les discriminacions que patim les dones pel sol fet d’haver nascut dones, alhora que reflexionar i eradicar la violència masclista que també és una xacra social que ara per ara no té una solució visible i efectiva.

Quins són els actes que us comporten més treball al llarg de l’any?

Els actes més costosos de planificar, organitzar, gestionar, executar i avaluar són el Dia 8 de març (Dia Internacional de les Dones) i 25 de novembre (Dia Internacional contra la violència i el maltractament a les Dones). Durant aquestes dues diades el Programa d’Igualtat Dona-Home programa actes durant tot un mes. La tipologia dels actes és ben variada: conferències, activitats lúdiques i culturals, formatives, exposicions, tallers. Els actes organitzats pel programa d’Igualtat sovint busquen la complicitat i la col·laboració d’altres departaments com poden ser cultura, Nova ciutadania, joventut... També col·laborem i donem suport a totes aquelles entitats de Dones que vulguin organitzar actes.

Elaborem un programa d’actes on surten totes les activitats que organitza l’Ajuntament i les entitats de dones. De les dues Diades en fem una gran difusió.

De totes les activitats en les que has participat...? Amb quina et quedes? Per què?

Em quedo amb el Pla d’Igualtat: he estat a la fase de disseny, discussió, aprovació i implementació del Pla. És un document molt ric i ambiciós, i les tasques que porta assignades són de gran complexitat pels temps i el nombre de Departaments que participen.

Ser la referent del Pla significa conèixer molt el document i treballar sota el paraigües de la transversalitat de gènere. És el projecte més transversal del Programa d’Igualtat, i la tendència és la de continuar treballant interàrees i amb tots els Departaments. Cal educar les persones treballadores, i l’organització en la importància de planificar, dissenyar i avaluar tots els projectes des de la perspectiva de gènere.

Coneixes Femitic, el concurs de vídeos de Dones en xarxa? Quina opinió et mereix? Hi penses participar?

CONEC el Projecte FEMITIC ja que els canals de difusió de Dones en Xarxa són molt potents.

El projecte em sembla molt interessant, no només perquè és un projecte que promou i fomenta la participació de les dones a internet, si no que fa que les dones s’acostin a la cultura audiovisual amb continguts digitals d’interès per les dones, i les fa creadores i protagonistes en espais que han estat masculinitatzats i dominats per homes.

Hi penses participar?

Aquest any no, no ho tinc planejat.

Com podem animar a les dones sabadellenques per tal de que participin?

Fent difusió del actes, trucant a les entitats més interessades, fent jornades informatives, aprofitar els canals municipals d’informació com la premsa escrita i oral, etc.

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en Xarxa.

Blogueras de Montcada i Reixac, Sabadell, Badia y Castellar del Vallès

2009-07-03T16:48:00.006+02:00

Como muchas sabéis, mis puntos de acción son algunos municipios del Vallès Occidental de Barcelona. Entre ellos: Montcada i Reixac, Sabadell, Badia del Vallès i Castellar del Vallès.

Actualmente, y desde hace ya mucho tiempo, estamos haciendo una búsqueda de mujeres de estos municipios que tengan su propio blog en Internet: MUJERES BLOGUERAS, vaya! Si es vuestro caso o si conocéis algún blog o a alguna mujer que cumpla los "requisitos", avisadme a mí o a ella directamente porque poniéndonos en contacto desde Dones en Xarxa podemos hacer MUCHA DIFUSIÓN de su blog. Incluyéndolo en nuestra blogosfera, un link a su blog actualizado estará de manera CONSTANTE en nuestra página web de su municipio. Teniéndo en cuenta que Dones en Xarxa es un proyecto en constante desarrollo, el número de personas que podrán ver la info será muy alto.

Por todo ello, he creado un grupo en Facebook llamado "Blogueras de Montcada i Reixac, Sabadell, Badia y Castellar del Vallès". Así que, animaos y enviadme los links, los mails,...

Ah! Y si sois de otro municipio pero queréis formar parte del proyecto, decidme también porque os pongo en contacto con mis compañeras encargadas de los demás puntos de Catalunya en los que tenemos página web.

www.femitic.cat

FEMITIC: 1er Concurs de Vídeos per Dones

Spot Femitic

2009-06-25T17:14:00.000+02:00

FEMITIC: concurs de vídeos

2009-06-16T10:53:00.002+02:00

Què és aquest concurs?
Dones en Xarxa organitza el primer concurs de vídeos creats exclusivament per dones amb l’eslògan Més dones a la xarxa!. El concurs pretén promocionar l’accés a Internet de les dones i visibilitzar els continguts digitals creats per dones.

Quins són els seus objectius?
Les Tecnologies de la Comunicació i la Informació (TIC) suposen una gran oportunitat per a les dones per a contactar amb altres persones, participar en grups d’interés, promocionar el seu treball, informar-se, buscar feina, etc.
L’accés de les dones a Internet permetrà la reducció de la fractura digital de gènere, l’eliminació del llenguatge sexista, l’extinció dels estereotips de gènere i la promoció de valors socials positius i d’igualtat.

Qui pot participar?
Qualsevol dona major de 16 anys de tot l’Estat Espanyol. Ho pot fer individualment o en grup, encara que la titular del vídeo haurà de ser només una persona.

Com ha de ser el vídeo?
Els vídeos presentats a concurs hauran de ser respectuosos amb la perspectiva de gènere. El tema serà indistintament les dones i les TICs, o les dones i Internet, reflectint tant la relació real com la desitjada. Es podran presentar tant en català com en castellà. La duració màxima serà de 5 minuts. S’accepten tots els formats de vídeo estàndard: .mpg, .mpeg, .avi, .wmv i .mov. El suport amb el qual s’enregistra el vídeo pot ser una vídeocamera, una webcam, un telèfon móvil, etc.

Cronologia del concurs
18 de juny de 2009: Es posa en marxa la pàgina web, www.femitic.cat
22 de juny de 2009: Es presenta a Barcelona el concurs
Del 18 de juny al 18 de setembre: S’obre el termini de presentació dels vídeos
Del 19 de setembre al 9 de novembre: S’obre el termini de votació dels vídeos
Novembre de 2009: Un jurat es reuneix i escull els dos vídeos premiats
Novembre de 2009: Acte de lliurament dels premis
www.femitic.cat

Tots els vídeos presentats al concurs que compleixin els requisits establerts a les bases s’aniran publicant a la pàgina web de FEMITIC. Des d’aquesta pàgina web, les dones interessades en participar en el concurs podran consultar les bases, inscriure’s i enviar-nos el seu vídeo.
Així mateix, els i les internautes podran entrar a la pàgina web per visualitzar els vídeos, comentar els vídeos i votar els vídeos. Els 10 vídeos més votats passaran a la final.
Un jurat especialitzat escollirà el primer i el segon premi. Dones en Xarxa podrà fer ús de qualsevol dels vídeos presentats per a promocionar els seus projectes.

Els premis
D’entre tots els vídeos presentats durant la primera setmana de concurs (del 22 al 28 de juny) es farà un sorteig i la guanyadora s’emportarà un mini-portàtil.
D’entre tots els vídeos presentats durant la segona setmana de concurs (del 29 de juny al 5 de juliol) es faran dos sorteigos més i les guanyadores s’emportaran un Ipod i un colgant de plata amb el logotip de Dones en Xarxa respectivament.
Al final del concurs, el jurat escollirà les dues premiades d’entre les 10 finalistes. El segon premi està dotat de 2000 euros. I el primer premi de 5000 euros.

Veure en línia : Text i presentació per Patrícia Fernàndez

Berenar-Presentació de 'Femitic: Vídeo Festival per Dones'

2009-06-11T17:27:00.003+02:00

Dones en Xarxa us convida a la presentació de 'Femitic: Vídeo Festival per Dones', el I concurs de vídeos fets excluisvament per dones, sobre el nostre gènere i Internet.

És una iniciativa pionera, que pretén que la xarxa compti amb més dones actives, creadores de continguts, i així, contribuir a superar la fractura digital de gènere.

Veniu el 22 de juny, i us convidarem a berenar.

A les 19 hores, al Restaurant Market, c/Comte Borrell, 68 L-2 Sant Antoni.

Es prega confirmació a través del mail donesenxarxa@donesenxarxa.cat

............................................................................

Dones en xarxa os invita a la presentación de 'Femitic: Video Festival per Dones', el I concurso de videos hechos exclusivamente por mujeres, sobre nuestro género e internet.´

Es una iniciativa pionera que pretende que la red cuente con más mujeres activas, creadoras de contenidos, y así, contribuir a superar la fractura digital de género.

Venid el 22 de junio y os invitaremos a merendar.

A las 19 horas, al Restaurant Market, c/ Comte Borrell, 68 L-2 Sant Antoni.

Se ruega confirmación a través del mail donesenxarxa@donesenxarxa.cat.

Para más información: http://www.donesenxarxa.cat/

"Les dones van a preparar-se i a treballar"

2009-06-03T14:00:00.002+02:00

Dimarts passat vaig tenir el plaer d’entrevista a Maria Ventura, membre de l’Esplai per a la Dona de Montcada i Reixac. Tot i no ser la Presidenta de l’associació, sí que és la persona encarregada de fer les seves funcions.

Quina és la teva funció a Esplai per a la Dona?

Doncs, jo sóc la portaveu i la tressorera. Sóc també la segona presidenta i com que la presidenta està malalta, sóc la persona que mou tot una mica.

De què es financia l’Esplai per a la Dona?

Actualment a l’Esplai tenim ajuda de l’Ajuntament i, encara que abans també teniem ajuda de l’Institut Català de la Dona, ja fa gaire anys que no demanem les ajudes per manca de solvencia burocràtica. Ademés, les nostres sòcies paguen una quota de sis euros trimestrals.

Còm i quan va nèixer l’Esplai per a la Dona? Amb quins objectius?

L’Esplai va nèixer l’any 1986. L’objectiu era el de formar a la dona de Montcada i Reixac perquè tenia una procedència rural amb una mentalitat molt de dona de l’època. Les escoles aleshores no estaven massa adaptades als nous temps. La mentalitat que regia tot era la mentalitat d’home. La dona no surtia i així no aprenia. Se’ns va ocòrrer crear l’associacio per formar a les dones montcadenques perquè ja hi havia algunes que hi anaven a Barcelona a formar-se. Ens vam preguntar per què no fer la formació aquí mateix. Al començament vam tenir una miqueta d’ajuda de noies de Barcelona, després ja vam còrrer nosaltres soles. Vam començar fent moltes sortides a Barcelona, als museus, a diferents llocs per tal de que les dones conegueren Barcelona. Sempre amb una finalitat d’aprendre, de formar-nos. No sortiem per sortir.

Quina mena d’activitats feu a l’Esplai per a la Dona?

Som una mica de complement del treball de la Dona. Estem molt en contacte amb el Servei municipal de la Dona. Procurem complementar-nos una mica. Fem sortides constantment. Tots els dilluns fem tertúlia a l’Esplai per parlar de temes d’actualitat. A aquesta activitat assiteixen unes 25-30 dones. Jo em preparo el tema i en parlem. El dilluns també es fa un taller de flors i de cuadres moderns. Dimarts fem patchworks. Altre día a la setmana, punt de coixí. Els divendres, tall i confecció, punt de creu i artesania amb gerros. Ara mateix estem preparant una exposició de les nostres activitats. Tindrà lloc del 15 al 18 de juny a la Fundació Cultural de Montcada (al carrer Major) amb horari de 17 a 19 hores.

Quantes sòcies formeu l’Esplai?

Doncs, hem passat casi 500 dones en tots aquestos anys. Actualment, som unes 240 en actiu. Algunes de les dones fundadores se’n van perque en 1986 ja eren grans. Les dones que vam fundar l’Esplai erem gent coneguda, gent estable i més o menys situada. I la gent va confiar en això. Vam pujar molt ràpidament. Vam passar de 3 a 25 sòcies i des d’aleshores ja vam començar a crèixer. Això va ser possible gràcies a una direcció molt recta de la Pepita Masferrer (actual presidenta). Abans, erem dones preparades que ensenyaven a les altres. Amb la fundació, el professorat era totalment voluntariat. Ara, hem ampliat el professorat i aquest ja no ho és totalment. De fet, nomès hi ha 5 professors que no cobren res.

Quina edat ténen les postres sòcies?

Doncs, entre 55 i 85 anys. Moltes són del principi. Altres s’han anat incorporant. Normalment, ho fan quan ja no ténen fills, encara que aleshores han de tenir cura dels néts. Moltes senyores quan es queden vídues descobreixen l’Esplai.

On dueu les activitats a terme?

Al nostre espai, al carrer de Sant Antoni, 17-19. Tenim dos locals, un és de la nostra propietat, l’altre és de lloguer.

Teniu presència a la xarxa (pàgina web, bloc, forums…)?

Sí, estem a la pàgina esplaidona.montcada.cat. Es tracta d’una pàgina que ens va regalar l’Ajuntament ja fa temps. Aquest espai el porta Enriqueta Gómez que és secretària de l’Esplai. Entre els articles que publiquem hi són els meus que faig com a editorials de l’Esplai. En aquesta pàgina web, es poden veure les activitats que fem i l’agenda de les sortides. Ademés, cada trimestre, les nostres sòcies reben un butlletí amb aquesta informació.

Feu servir Internet per a alguna cosa?

De les senyores no hi ha gaires que facin servir Internet. La presidenta sí que ho feia servir durant molt de temps, ja que ho va aprendre perquè tenia una filla als Estats Units. La nostra secretària, Enriqueta Gómez, també. Nosaltres, per la nostra banda, tenim una petita biblioteca per donar a conèixer contingut cultural també. No és comparable, però ens feia goig tenir una biblioteca.

Què diries a les dones de Montcada i Reixac que es queden soletes a casa seva sense sortir al carrer a realitzar qualsevol activitat social?

Això ha canviat bastant, però encara hi queden. Les dones han de sortir, han de venir a l’Esplai per tal d’aprendre que la convivència és molt important. Això les obliga a arreglar-se per sortir. És molt interessant. A l’Esplai hem visitat televisions, radios, museus, molts pobles, fem tertúlia tots els dilluns. Fem activitats constantment que el que fan és formar a les dones i això és molt important.

Per què li vau dir Esplai per a la Dona?

Això és una cosa que mai m’ha agradat. Quan vam fundar l’associació vam cercar un nomb i un logotip. A mi, personalment, m’agradava més ESPAI que no pas ESPLAI. Aquest té una connotació que sembla que les dones vinguin a passar l’estona. I no és així. Les dones van a preparar-se i a treballar.

Teniu relació amb el teixit associatiu català?

No, no tenim relació amb altres associacions. Tenim una mica amb l’associació de Can Cuiàs perquè estem al mateix municipi, però el treball que fem és força diferent. Al començament sí que teniem relació amb l’Intitut Català de la Dona, ens ajudaven molt a trobar conferenciants. Avui dia, ja no en tenim.

Maria, moltes gràcies pel teu treball. Com tothom diu a Montcada i Reixac, “Maria és Esplai”.

Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en xarxa.

"Hem d’aconseguir que els homes també s’involucrin en tot aquest procés"

2009-05-27T09:11:00.003+02:00

Mª Mercedes Bermúdez López és la nova Regidora d’Igualtat de Badia del Vallès. És llicenciada en Història Moderna i Contemporània i la major part de la seva carrera s’ha desenvolupat a l’Administració Pública Local, en àrees de Serveis a les Persones i Recursos Humans.

Còm has arribat a encarregar-te de la Regidoria d’Igualtat de Badia del Vallès?
La nova alcaldessa es va posar en contacte amb mi per tal de proposar-me formar part del projecte socialista que des de l’Ajuntament s’intenta portar a terme a la nostra ciutat. En concret em va oferir la possibilitat de fer-me càrrec d’aquesta regidoria. Tot i que fa temps que col·laboro en política també és cert que mai he tingut un lloc de responsabilitat similar a aquest i em va semblar que era un repte assumir un àmbit tan important com aquest avui dia, en el qual encara hi ha molta feina per fer, tot i anar aconseguint situacions d’igualtat entre homes i dones, dia a dia i pas a pas.

Quina perspèctiva de gènere tens?
Crec que la igualtat entre sexes s’ha de mirar sempre des d’una perspectiva de respecte mutu, tolerància i comprensió . Com en altres àmbits de la vida quotidiana, la convivència s’ha de basar en aquests aspectes bàsics. No ens poden enganyar, però, hi sabem que la igualtat entre sexes encara resta lluny del que hauria de ser una normalitat sense excepcions ni fisures. S’han de trecar estereotips i barreres preconcebudes, no només en els homes, sinó en ocasions també, entre les pròpies dones. Ens hem de reconèixer i valorar, primordialment com a dones però també com a persones i hem d’aconseguir que els homes també s’involucrin en tot aquest procés. Aquestes són fites essencials per aconseguir moltes altres.

Còm trobes l’existència d’una Regidoria exclusiva per la Igualtat?
Segurament l’ideal seria que no hi hagués d’existir perquè significaria que la normalitat en la convivència diària entre dones i homes fos el comú denominador en el nostre dia a dia. Com he dit, però, no és així, i encara s’han de tractar molts àmbits que influeixen per aconseguir una igualtat plena, neta i assumida per totes i tots.

Com a responsable de la mateixa, de quines eines administratives, ciutadanes i politiques et faràs servir per arribar a l’anomenada Igualtat?
La regidoria compta amb personal molt preparat i qualificat que a més de realitzar la seva feina de gestió aporta cada dia noves idees i propostes per desenvolupar, concretar i millorar, entre altres coses, el Pla Local d’Igualtat. Aquesta és potser l’eina més important amb què comptem i ens permet incidir, des de la col·laboració i la transversalitat amb la resta de departaments del nostre Ajuntament, d’una manera més precisa i eficient, en la política d’igualtat que volem desenvolupar en el nostre municipi. A través d’aquesta col·laboració, plasmada entre altres coses en la realització de tallers, activitats, campanyes i foment de politiques i accions d’igualtat, treballarem de manera conjunta per aconseguit la igualtat de gènere.

La participació ciutadana, amb les seves aportacions i la seva implicació tant a nivel personal com a nivel associatiu, és també, sens dubte, un dels elements més importants amb què podem comptar, no només des d’aquesta regidoria, sinó des de tot l’Ajuntament. Sortosament Badia és un municipi amb un moviment associatiu molt gran i estic segura que el diàleg i la col·laboració fluida que fins ara s’ha donat entre les associacions (en aquest cas de dones) i l’Ajuntament (en aquest cas la regidoria d’Igualtat Dona - Home) es mantindrà i continuarà donant bons resultats.
Finalment, la col·laboració i assessorament tant per part de la Diputació de Barcelona com de la pròpia Generalitat de Catalunya, fa que tinguem també aquí un suport imprescindible i de gran vàlua.

Tens idees concretes per dur a terme al municipi?
La tasca principal és treballar en la implementació total i satisfactòria del Pla Local i continuar fomentant tallers, xerrades i activitats que ens donin la possibilitat de donar a conèixer a les dones les seves possibilitats i alhora reconèixer quines són les tasques que s’han de reforçar o resten pendents de fer. Un àmbit especialment important per mi és el de l’Educació. Com en qualsevol altre aspecte, el foment d’actituds i valors com els que comentava abans (respecte i tolerància) és fonamental ja des de la infància. Considero doncs, que en aquest sentit hem de treballar dins del propi Ajuntament i de manera conjunta amb mares i pares així com amb les associacions, per aconseguir que aquests valors s’adquireixin i es reconeguin com a propis.
D’altra banda és fonamental continuar treballant en el suport i assessorament legal i psicològic d’aquelles dones que són o han estat víctimes de la violència masclista. En aquest sentit volem millorar els sistemes i canals d’acció per atendre aquests casos.

En aquest sentit, una tasca primordial és continuar treballant i avançar en la divulgació i foment de les polítiques de gènere i les concrecions que en fem, a través dels cursos i xerrades que comentava. El Servei de Informació i atenció a les dones, és una eina essencial per aconseguir-ho.

Al llarg de la teva trajectòria has tingut contacte directe amb desigualtats de gènere?
La major part de la meva trajectòria professional s’ha desenvolupat en l’Administració Pública, que en qüestions de gènere, potser és més conscient que l’administració privada.

Respecte a Internet, per quines coses el fas servir a la teva vida quotidiana (laboral i personal)?
El faig servir molt sovint. Tant a la feina, donada la meva tasca, com a la vida quotidiana, internet resultat una eina molt útil per buscar informació ràpida i alhora realitzar moltes gestions sense necessitat de desplaçar-te.

Dona’ls algun missatge a totes les dones de Badia que ara mateix estàn llegint aquesta entrevista per Internet, gràcies a que Dones en xarxa les ha ensenyades a fer ús de la xarxa.
Les animo a continuar participant d’aquesta eina tan eficaç i comuna avui dia, com és la xarxa. La vostra iniciativa de crear aquest portal ens dona una possibilitat immillorable per coneixe’ns a nosaltres mateixes i compartir les nostres inquietuds. I sobre tot fomentar els valors que comentava.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

"Ens hem d’oblidar de l’Ordenació Romana que tants problemes ens ha portat a les dones"

2009-05-13T14:31:00.003+02:00

L’advocada Ana M. Ruiz Tagle, va ser cofundadora, conjuntament amb Felipe González, entre d’altres, del primer despatx d’assessoria jurídica i laboral d’Andalusia. Membre del PSOE i de la UGT, va ser elegida Parlamentària i Senadora per la província de Sevilla i, entre molts altres treballs, va ser una de les impulsores de la Llei de Violència de Gènere. Ha estat premiada amb el Premio de la Ética y la Calidad de los Profesionales del Derecho.
Fa un parell de setmanes, Ana María Ruiz Tagle, va acudir a realitzar una conferència a la Casa de la Vila de Montcada i Reixac i avui, tenim una entrevista que l’hem fet des de Dones en xarxa per tal de que ens expliqui part del seu coneixement vers la Dona i el Dret.

De quina manera es pot arribar al final dels maltractaments a la dona pel fet de ser dona?
És una pregunta que no és tant difícil de contestar, com de complexa concreció, tota vegada que depèn de l’abast que vulguem donar-li la nova cultura jurídica. És bé sabut que durant més de dos segles, en les albors de l’Estat de Dret "la dona" ha estat ubicada al món privat, com a "gestora" de la dependència del ser humà, l’assistent per excel•lència, la qual no tenia possibilitat d’accés al món públic, el de la política, el de l’economia, cultura, etc., per raons de la seva pròpia naturalesa, de la seva "inferioritat natural". A partir d’aquesta formulació teòrica, l’ordenació jurídica va elevar a categoria jurídica aquesta "diferència" i "inferioritat" escribint-se tot un "tractat" de discriminacions, col•locant-la al lloc d’"objecte" i no de subjecte de dret amb plena capacitat jurídica i d’obrar com gaudia el "baró". Per això, parlo d’una "cultura jurídica" de nova elaboració, on el dret desplegui tota la seva capacitat creativa i innovadora i reformuli els principis jurídics que han de fonamentar una Democràcia Paritària, obrint pas a un nou concepte de Ciutadania. Aquest serà el principi del final de la violència contra les dones fins a la seva total eradicació.

Vas col•laborar en l’elaboració de la Llei de Violència de Gènere. Quins són els objectius de la llei? Per què és tan important? Em pots dir els seus pros i els seus contres?
Alguna cosa he col•laborat en l’elaboració de la Llei de Violència de Gènere i fonamentalment durant els meus temps de Legisladora. Recordo com un malson les dificultats que trobem als primers passos de la seva tipificació com "delicte". La Constitució Espanyola es va aprovar l’any 1978 i vam haver d’esperar res més i res menys que 11 anys perquè es considerés "el maltractament familiar" com una "conducta antijurídica". S’ha recorregut un llarg camí, massa llarg, però ja avui, amb aquesta Llei a la mà, tenim l’"instrument idoni" per combatre aquest "terrorisme" de gènere; ja que a la dona se li maltracta, humilia, assetja, assassina, pel només fet de ser dona, és la "desraó" d’aquesta Violència. Els objectius que s’especifiquen a l’art. 1r de la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre, jo prefereixo elevar-lo a la categoria de "mocions jurídiques" que en el supòsit de la seva vulneració, provoca un gran dèficit democràtic, ja que atempta contra "la llibertat" de les dones i afavoreix la persistència d’aquestes discriminacions de tipus jurídic que impedeixen les cotes d’Igualtat Real. Aquesta Llei, suposa una troballa en el que fa al control pel Parlament de la seva eficàcia, com és l’obligatorietat de presentar un Informe d’Avaluació sobre la seva aplicació.

Saps a què es deu la violència masclista?
Ja hem comentat anteriorment que aquesta és la història d’una "submissió" davant de la falta d’elaboració d’una "protecció" pel baró, que l’ordenació jurídic el consagrava amb plenitud de drets. Ja exercia jo com Advocada-Laboralista a Sevilla i a cada pas, a cada pàgina em trobava amb articles que o bé ens obligaven a "obeir" al baró, o no podíem disposar de el nostre patrimoni. Es pot dubtar del seu origen? Cap algun dubte al respecte a la discriminació històrica consagrada pel Dret?

Quina situació ténen la resta de països occidentals respecte a la violència masclista? Existeixen tants maltractaments i assassinats com a Espanya?
Està molt generalitzada la situació de "violència criminal" a tots els països de cultura occidental, les estadístiques s’utilitzen com una "guerra de xifres": mentre als països de cultura democràtica no es plantegi la "urgent necessitat" de la seva eradicació, realment no avançarem en la direcció adequada. Per això, parlo d’una nova cultura, "cultura jurídica" d’una altra fonamentació del ordenació jurídica on la llibertat: com bé jurídic individual i la igualtat com bé jurídic social, siguin els pilars fonamentals de la Igualtat d’Oportunitats on la igualtat de gènere és el primer esglaó a pujar perquè es pugui parlar de Justícia Social, que és l’única que legitima una Democràcia en ple segle XXI.

Quin paper té la religió en la desigualtat entre l’home i la dona?
Les religions com qualsevol poder exercit sense participació de la ciutadania, s’han caracteritzat per la seva dominació sobre "els febles" o grups més vulnerables, en aquest cas sobre "la dona" que en representa més de la meitat de la Humanitat. Una simple lectura dels texts bíblics, religiosos, resulta bastant il•lustrativa del que dic, es fa que se’l ressalta i es consagra com a mandat diví la inferioritat de les dones, fent, ressaltar la necessitat de "protecció" i control per part del baró.

La lluita pels drets de la dona ja s’ha instal•lat en Internet per quedar-se, què opines d’això?
Internet, em sembla un instrument revolucionari al servei de tots, quan que consagra "la llibertat personal" i la participació sense exclusió. La seva utilització i regulació està suposant un gran avenç per a la lluita dels drets de les dones, penso que ens és apropant cada dia més a la Democràcia Paritària, l’única Democràcia que avui legitima el Poder, sigui cual fora la seva naturalesa.

Què podem fer per lluitar pels drets de la dona en societats tradicionalment discriminatòries? Pot ser Internet la clau per arribar a elles?
Lògicament, Internet és un vehicle que propina la globalització, no només del coneixement d’altres situacions, sinó que propicia el nostre propi compromís i actuació. El moviment associatiu de dones ens hauríem de plantejar amb més intensitat xarxes d’actuació per combatre la situació de discriminació extrema que viuen dones en altres països.

Coneixes alguna societat en la qual hi hagi una igualtat real?
No, no existeix cap societat representativa d’aquesta Democràcia Paritària que propugne com l’única fórmula de legitimació del Poder Polític i econòmic. Ara bé, en el que sí hem avançat és en la idea que aquesta democràcia paritària ja no és una utopia sinó una necessitat una "exigència social" perquè puguem conviure pacificamente i en llibertat.

Com era la societat romana respecte a la igualtat entre l’home i la dona? Estava emparada o discriminada pel dret civil?
Ens hem d’oblidar de l’Ordenació Romana que tants problemes ens ha portat a les dones. Jo sempre dic que encara no s’ha expedit el "certificat de defunció" del Patriarcat, figura que li devem al Dret Romà, com per exemple la de la "Pàtria Potestat" que presideix el nostre Codi Civil.

Quan diem que la dona es passava el dia a casa i que no formava parteix de la vida pública, on ubiquem totes aquestes dones que des d’edat molt primerenca han estat treballant fora i dins de casa?
Una cosa és el món públic protagonitzat exclusivament pel "baró" i avui dia es resisteix a compartir i, una altra molt diferent les feines no suficientment remunerades per la seva escassa visibilitat social, o la seva remuneració que des dels primers temps de la Humanitat se li va assignar a les dones. Em sorprèn encara l’escassa penetració en la Comptabilitat Nacional de qualsevol país o en els Pressuposts Públics, els epígrafs que haguessin de respondre a aquests treballs que cada dia en jornades de fins a 14 hores realitzen les dones de tot el món, en doble jornada les dones de països de cultura occidental i de "sol a sol" dones de països no desenvolupats.

Moltes gràcies per les teves paraules.
Entrevista realitzada per Celia DEX per Dones en xarxa.

"Hi ha hagut homes, ja des del segle XIX, que recolçaren dones que s´atreviren a trepitjar espais no dissenyats per la dona"

2009-05-07T21:31:00.001+02:00

Isabel Segura Soriano és historiadora, escriptora, professora i investigadora especialitzada en història de les dones. I el passat dimecres 29 d’abril ens va oferir una interessant xerrada vers la invisibilitat de la dona al llarg de la història a lanova Biblioteca Elisenda de Montcada del municipi. Aprofitant els seus coneixements, Dones en xarxa, ha volgut saber-ne més del paper de la dona al llarg de la nostra història.

Quines han estat les dones més importants al llarg de la Història des del teu coneixement, des d’un punt de vista polític?

Crec que totes les dones han fet la seva aportació a la història de Catalunya des d´un punt de vista polític i cultural, en primer lloc per què com a responsables de mantenir la vida quotidiana, han creat xarxes de suport, s´han relacionat i han posat en les agendes polítiques temes que abans eren considerats privats, entenent que, el personal és polític

I des d’un punt de vista cultural?

Doncs, gairebé repetiria el que he dit abans, per fer possible aquesta vida quotidiana han desenvolupat una cultura, transmesa de generació en generació de dones. En altres àmbits de la creació, només vull recordar que els primers noms en la història de l´art català són dones, Eude i Elisava, que en el segle XI i XII posaven en marxa la seva creació plasmada, entre d’altres en el Beatus de Girona i en l´estandard que va ser descobert a la capella de Sant Ot, a la Seu d´Urgell.

Per què la dona no hi es present a la Història?

La dona ha estat present a la Història, dia a dia. En canvi, la historiografia gairebé no ha donat valor a l´aportació de les dones a la història del pais.

Hi ha existit alguna vegada alguna reivindicació per la igualtat feta per homes?

Hi ha hagut homes, ja des del segle XIX, que recolçaren dones que s´atreviren a trepitjar espais no dissenyats per ella, com per exemple, l´espai universitari. Aquestes primeres universitàries van poder accedir gràcies al suport d´alguns catedràtics i, això, només és un exemple.

Ha sigut necessari un moviment feminista per tal de recuperar la història femenina?

I tant que sí, ha calgut donar valor a l´experiència femenina –i això ho ha fet el moviment feminista- per canviar la narrativa de la història.

De totes les dones que has estudiat, quina t’ha sorprès més?

Totes i cadascuna d´elles, per allò d´haver fet el que no estava previst i haver-se arriscat a obrir portes, portes que, les que hem arribat després, hem trobat si no del tot obertes, diguem-ne que mig obertes. Si en destaco alguna, com sempre passa, és la que en aquests moments estic investigant, Clotilde Cerdà i Bosch, filla de l´enginyer Ildefons Cerdà i de la pintora Clotilde Bosch. La filla, internacionalment reconeguda per la seva capacitat interpretativa amb l´arpa, va tenir un paper destacat en la creació d´espai de cultura per a dones.

Creus que a l’actualitat el treball de les dones a la cultura i a la ciència tampoc és justament reconegut?

No, només cal veure quantes exposicions monogràfiques es dediquen a creadores en els museus públics, i només parlo dels públics, aquells que es financien amb diners de dones i d´homes

Ara que ja coneixem el treball que moltes dones han fet a la nostra història (gràcies a treballs d’investigació com el teu), s’incorporen aquestos continguts als llibres de text de les escoles? Per què?

No amb la celeritat que ens agradaria, continua havent un “canon” en gairebé molts àmbits que no dóna valor a les aportacions i creacions de les dones. Només un exemple,Virgili que en una de les seves obres, Arts amatòria, afirma que a les dones els agrada de ser violada és abastament recomanat i llegit. En canvi, Christine de Pizan, autora del llibre La ciutat de les dames, que diu que a les dones no ens agrada de ser violades –i parla des de l´experiència de ser dona- gairebé ni se´n parla.

Creus que la creació d’un Ministeri per la Igualtat és una manera de reivindicar que la dona també hi existeix al món cultural, laboral i social amb els mateixos drets i obligacions que l’home? Què et sembla l’existència d’aquest Ministeri?

L´existència d´un ministeri d´igualtat, crec que és una eïna per a impulsar polítiques de dones en tots els altres ministeris, però el que seria desitjable és que en la política elaborada per cada ministeri es tingués molt present que les decisions polítiques no són neutres i que afecten de manera diferent els homes i les dones, ja que diferent és el paper que ocupen a la societat.

Moltes gràcies per les teves paraules.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

"Malauradament, encara ens trobem amb situacions masclistes"

2009-05-06T23:27:00.001+02:00

Eva Menor Cantador és advocada i té 36 anys. També està casada i és mare de dos fills, però el motiu pel qual és notícia és que Eva Menor és, des del passat mes de març, alcaldessa de Badia del Vallès.

Com et sents al ser la primera alcaldessa de Badia del Vallès?

Em sento molt orgullosa de poder representar a la meva ciutat i amb molta il·lusió. El fet de que les dones pugem tenir veu a les institucions suposa un canvi en la manera de fer política. Històricament hem patit la mancança de la nostra veu en la presa de decisions, és clar que és molt important la visió de dona en els òrgans de govern.

Creus que hi ha cap veí qui puga pensar que no seràs una bona alcaldessa pel fet de ser dona?

Segurament, però això no ens ha de parar, tot el contrari, a les dones se’ns ha de valorar com a persones ni més ni menys. Demano que la meva gestió sigui valorada per ella mateixa.

Ets advocada i, malgrat la teva joventut, tens una llarga trajectòria en la vida política, t’has sentit alguna vegada discriminada per ser dona?

Malauradament, encara ens trobem amb situacions masclistes i en la meva professió m’he trobat amb situacions molt injustes malgrat que és una professió molt feminitzada en quant a proporció. A la vida política la veritat és que ha estat molt diferent, ja que milito en un partit que creu de veritat en la igualtat i treballa de valent per aconseguir-la.

Com penses reconciliar les teves altes responsabilitats laborals i la teva vida personal?

Sempre he tingut una vida laboral i política intensa que he pogut dur a terme gràcies a la implicació activa de la meva família i, sobre tot, del meu marit amb el que comparteixo al cinquanta per cent de totes les responsabilitats familiars. Ara, malgrat que la responsabilitat del meu càrrec és major que ho era abans, el fet de deixar la meva professió farà que em pugui dedicar al cent per cent a treballar per el nostre municipi.

Què es pot fer a Badia en benefici de la dona?

A Badia se està treballant seriosament des de la regidoria de Igualtat per tal d’implementar el pla d’Igualtat que es va aprovar la darrera legislatura. El més important per aconseguir avançar en temes d’igualtat és treballar des de la transversalitat, es a dir, des de tots els departaments de l’ajuntament, ocupació, ensenyament, benestar social, infància, joventut, cultura, participació, etc.

Nosaltres sóm una associació que viu principalment a Internet, per què fas servir la xarxa a la teva vida personal i laboral?

La faig servir moltísim, per motius de feina és una eina fantàstica de comunicació, de recollida d’informació i per realitzar tràmits diversos amb les administracions, a nivell personal per gairebé tot des de llegir la premsa, fins comunicar-me amb amics, tràmits bancaris. Avui dia internet et facilita molt la vida.

Dones en xarxa ha apropat la xarxa a moltes dones de Badia, què penses del nostre projecte?

Sens dubtes qualsevol eina que serveixi per fer xarxa ja és molt positiva, i a més té el valor afegit d’obrir una porta al coneixement i al aprenentatge. Aprofito la oportunitat per felicitar-vos per aquest projecte.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

"Cada dia que em poso en internet em sorprenc"

2009-05-06T18:04:00.001+02:00

Rosa Fornieles és una veïna de Montcada i Reixac que participa activament en temes relacionats amb els drets de la dona. Sempre que es realitza una activitat per la dona, ella hi és. Des de fa tres anys, forma part de la Xarxa Veïnal Solidària, associació que té com a objectiu ajudar a les veïnes i veïns montcadencs que ho necessiten. Rosa, ademés, ha participat en el taller Dona Connecta’t de Dones en xarxa.

- En què consisteix la teva tasca en la Xarxa Veïnal Solidària?

Convoco a les dones per a les reunions que fem mensualment per veure si tenen casos que hem atès, coordino activitats de formació per les integrants de la xarxa i faig recolzament a les activitats de l’Oficina d’Atenció a la Dona, OAD.

- Quin tipus de dones s’apropen a vosaltres?

De totes les procedències i edats que ho necessiten.

- Quin tipus d’ajuda els presteu?

No som professionals, simplement volem ser companyes i amigues i, si alguna necessita que els escoltis els seus problemes, que sàpiga que tenen una amiga en qui confiar. I també les orientem vers on dirigir-se o les acompanyem quan ho necessiten.

- Quan i com va néixer la Xarxa Veïnal Solidària?

Va ser en el 2006, estava fent pràctiques a l’Oficina de la Dona, Nuria Moner, l’anterior tècnica de l’Oficina, i em va proposar aquest projecte i ho vaig acceptar perquè vaig veure que podia ajudar a dones que, a primera vista, no vaig creure que pugueren necessitar ajuda.

- Teniu algun suport de l’Ajuntament de Montcada i Reixac?

Ens faciliten la sala per a les reunions i, si hem de difondre alguna propaganda, ens la fan o ens ajuden a enviar invitacions, també corren amb les despeses. I ens dónan suport amb les conferenciants d’algunes de les xerrades que fem.

- Quin tipus de relació tens amb Internet? Per a què l’utilitzes?

A les dones que tenen internet els enviem les invitacions pel correu electrònic. També cerco informació vers alguns temes que m’interessen.

- Quina opinió et mereix la iniciativa d’ensenyar Internet a dones del municipi de Dones en xarxa?

Em sembla molt interessant, et dóna la possibilitat de relacionar-te amb gent que sense internet no podries. És un mitjà de consulta molt ampli.

- Recentment, algunes dones de Montcada i Reixac heu creat un blog: donesdemontcadaireixacenxarxa.blogspot.com, què et sembla el projecte?

Em sembla important, perquè les dones donem la nostra opinió i parlem entre nosaltres.

- Què has trobat en Internet que no sabies que anava a estar?

En general tot, cada dia que em poso en internet em sorprenc.

- Encara hi ha moltes dones a Montcada i Reixac que no coneixen Intenet, en gaires casos, per por de trencar l’ordinador, què diries a aquestes dones perquè s’animessin a utilitzar Internet?

Que el mateix em passava al principi, però és bo fer el curset i així et van indicant com utilitzar-lo.

- I per finalitzar, com és la dona montcadenca?

És una dona decidida, capaç d’aconseguir el que es proposa i alhora noble i servicial.

Moltes gràcies pel teu treball i per les teves paraules, Rosa!

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

"Crec fermament en que cal incorporar les dones al ciberespai"

2009-05-04T18:31:00.002+02:00

Marta Farrés és l’actual regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sabadell. Gràcies al seu treball i el de les seves col.laboradores, el Programa d’Igualtat Dona-Home està treballant per a aconseguir la igualtat reial.

Quines són les teves tasques a l’Ajuntament de Sabadell?
En aquest mandat he assumit la direcció política de tres regidories: Igualtat Dona-Home, Joventut i Relacions Ciutadanes, a més sóc Tinenta d’Alcalde de l’Àrea de Via Pública i Relacions Ciutadanes.

Això, en quin treball diari es tradueix?
Resulta difícil entendre el treball diari que significa ser regidor o regidora d’un Ajuntament fins que no es viu directament i es coneix el funcionament d’un consistori. La feina es recolza principalment en representar a l’ajuntament en tot aquells actes públics que esdevinguin i en les relacions amb altres administracions, amb les entitats i la ciutadania en general. També he de dirigir políticament els departaments que represento i la seva coordinació amb la resta d’àrees municipals, vetllar pel compliment dels objectius plantejats en el programa electoral i treballar amb els i les caps de cadascun dels departaments per planificar i realitzar seguiment de les diferents accions.

Com vas arribar a treballar per la Igualtat entre la Dona i l’Home?
L’any 99 , amb l’equip de govern del PSC, es va crear la Regidoria d’Igualtat. Jo, sempre he estat treballant en temes d’Igualtat i en aquest últim mandat em van oferir la possibilitat de portar aquesta Regidoria i em va semblar molt interessant assumir aquesta responsabilitat.

El Programa d’Igualtat Dona-Home porta 10 anys a Sabadell, quines metes heu aconsseguit?
La missió del Programa d’Igualtat Dona – Home és liderar i impulsar les accions a favor de la igualtat de gènere que cal desenvolupar des dels diferents àmbits de l’ajuntament, treballant coordinadament amb la resta d’administracions i entitats locals, amb la voluntat de promoure la millora de les condicions socials, laborals, econòmiques, sanitàries i de qualitat de vida de la dona a la nostra ciutat.
Per complir amb aquesta missió hem treballat en l’atenció a les dones que pateixen discriminacions a la nostra ciutat, hem establert relacions de col•laboració amb les entitats de la ciutat, hem elaborat un Pla Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes, col•laborem amb altres organismes i institucions i, sobretot, lluitem contra la violència de gènere que és una de les més grans discriminacions que patim les dones.
Les metes assolides han estat moltes: creació del Centre d’Atenció a la Dona, creació del Consell Municipal d’Igualtat, elaboració i posada en marxa del Pla i mantenir un calendari estable d’activitats que compten amb un nombre interessant de persones que ens segueixen.
Penso que comptar amb un espai clar i visible d’actuació i la interiorització dels valors de la igualtat en tota aquella ciutadania a la que arribem ja és una fita important. I no parlem del que ha significat la incorporació de la perspectiva de gènere a l’actuació municipal.

I de tot el treball fet, què destacaries dels darrers 10 anys del Programa?
Jo destacaria de tota aquesta feina la creació del Centre d’Atenció a la Dona com espai de referència a totes les dones de Sabadell. El Centre va néixer amb un caire assistencial però ha anat creixent i incorporant-se a les polítiques d’igualtat que es desenvolupen des de la Regidoria.
Estic molt orgullosa del treball que en fem i del nivell de satisfacció de les nostres usuàries. D’altra banda lluitem dia a dia per treure l’etiqueta de servei d’atenció a dones que pateixen violència, ja que no es tracta només d’això i oferim noves activitats amb l’objectiu d’avançar en el creixement personal de les dones i d’afavorir el seu protagonisme com a ciutadanes.

Gràcies a col.laboracions com la teva, Dones en xarxa ha pogut treballar a Sabadell, què vares pensar quan vas conèixer el projecte?
Jo ja coneixia el projecte a través d’algunes regidores del Baix Llobregat i m’havia semblat interessant, per aquest motiu no vaig dubtar en participar-hi. Crec fermament en que cal incorporar les dones al ciberespai, hem de fomentar la participació, la comunicació i la inclusió de l’opinió de les dones en els espais i les xarxes socials.

I ara que ja hem tingut contacte directe amb sabadellenques, quina és la teva valoració del treball fet al municipi?
Les dones que han participat estan molt contentes i ens han manifestat el seu interès per continuar participant en els tallers. Estem molt satisfetes per l’impacte que ha tingut entre les dones que segueixen les nostres activitats i per la incorporació d’altres dones que s’han vinculat des d’altres àmbits.

Tu fas servir Internet a la teva vida personal i professional? Per quines coses?
Sí, faig servir Internet a la meva vida personal i professional. La meva vida personal està vinculada a la professional amb la qual cosa Internet és una eina molt important, dintre de les noves tecnologies, per tal de rebre informació d’actes socials o bé polítics, i a la vida personal per tal de relacionar-me amb la família o amb els amics.

Creus que la xarxa pot servir per arribar a l’esmentada Igualtat entre la Dona i l’Home?
Crec que la xarxa és un bon instrument per continuar treballant el canvi social que busquem des de la nostra feina diària però no l’únic. Del que si estic segura és de que no podem prescindir d’ella ja que és un mitjà de comunicació que mou a moltes persones, cada dia més, i que cal que entre els seus continguts es trobin els que promouen la igualtat entre homes i dones.
També penso que és un mitjà que facilita la participació. Cada dia resulta més difícil que les persones, sobretot les dones, trobin temps per participar en entitats, activitats culturals, polítiques, formatives, etc... la xarxa ajuda en aquest sentit i és un agent socialitzador molt important.

Moltes vegades, les dones no s’atreveixen a fer servir la xarxa perquè pensen que poden trencar l’ordinador o que poden ser estafades i perdre diners per navegar, què diries a totes les dones que encara no s’han connecta’t a Intenet per por?
Les hi diria que no han de tenir més por que en utilitzar un altre aparell o de que les estafin en altres activitats presencials. Utilitzar un ordinador no deixa de ser una acció mecànica que s’aprén amb el seu ús i uns coneixements bàsics com els que doneu vosaltres en els tallers. És difícil trencar un ordinador, simplement no facis allò que et faci dubtar i sempre tens l’opció de “cancel•lar” quan no ho tinguis clar. Només utilitzem l’ordinador com a usuàries, no som tècniques informàtiques. És el mateix que tenir un cotxe, l’utilitzes i quan té algun problema el portes al taller.
Pel que fa les estafes, només has de tenir cura de les dades que dones. És important no donar aquelles que considerem confidencial si pensem que el lloc no és de la nostra confiança, si tenim cura no hem de tenir cap problema. Jo mateixa he realitzat compres per internet sense dubtes però sempre a webs de confiança.

Tu estàs en contacte amb noies joves de Sabadell, veus que hi ha més igualtat entre les noies i els nois joves que entre generacions anteriors?
Ens trobem amb una generació que ha viscut tota la seva vida en democràcia i llibertat. Evidentment, hem incorporat a la nostra vida els conceptes formals de la igualtat, ja que les lleis ens diuen que som iguals però penso que encara no sabem detectar les desigualtats que ens acompanyen i que pensem, en moltes ocasions, que això ja està superat.
En realitat els micromasclismes, les relacions no equitatives i, fins i tot, d’abús es continuen reproduint en les generacions més joves però també he de dir que hi ha un gran nombre de joves que viuen altre realitat encara que no sigui del tot igualitària.
Hem de ser conscients de que el canvi social no es pot produir d’una generació per l’altra i que la societat patriarcal ha deixat una empremta molt aguda que serà difícil de trencar però que, poc a poc, anem avançant cap una societat en la que les dones i els homes viuran en igualtat i, per tant, més feliços i felices.

Moltes gràcies per les teves paraules, Marta.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en Xarxa.

"Connecto amb altres dones, totes ens entenem en el llengüatge íntim i emocional entre nosaltres"

2009-04-29T09:42:00.007+02:00

Anna Llenas és una veïna de Terrassa que es guanya la vida realitzant tota mena de dissenys gràfics i de creacions artístiques. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i graduada a Disseny Gràfic a l’Escola Oficial d’Arts Aplicades i Oficis de Barcelona (Llotja), l’artista confesa que no es separa dels llapissos i els colors des de que tenia 3 anys.

Durant algun temps ha estat treballant per diverses agències de publicitat com ara LOWE, Bassat Ogilvy & Matters, Publicis Casadevall Pedreño i l’estudi gràfic NEXT.
I a part de tot això, Anna Llenas és blocaire de la nostra bloquesfera. Les seves obres, molt relacionades amb la figura femenina, ténen una plasmació virtual a través del seu bloc facilitant que siguem molts els qui disfrutem de les seves il.lustracions. Per altra banda, l’artista també fa difusió de la seva obra amb la seva pròpia pàgina web, on de manera més organitzada, pots veure la seva trajectòria professional i possar-te en contacte amb ella per tal de demanar-li qualsevol mena de feina artística.

Quina és la teva professió?
Dissenyadora, il.lustradora, artista

Als teus treballs hi ha una clara referència constant a la figura femenina, per què?
No ho sé, em surt així. Crec que conecto amb l’expressió de l’ànima, i aquesta és femenina. M’agrada aprofundir en la complexitat d’aquesta, expressar el què diu, entendre de què em parla.

Parla’m de les teves obres dirigides a la dona.
Doncs parlo del llenguatge íntim de l’ànima, dels somnis, les il.lusions, els sentiments, les emocions, les pors.... És l’expressió des del nucli més pur i íntim del què som. Per això connecto amb altres dones, totes ens entenem en el llengüatge íntim i emocional entre nosaltres, de vegades ens costa parlar-ho amb paraules, però amb les imatges podem entendre’ns i reflexar-nos i sentir-nos acompanyades.

Has treballat a importants agències creatives a Barcelona, per què vas deixar aquellos treballs tan interessants?
Bé de fet va ser la vida la què va decidir per mi, però per mi va ser un regal ja que tot i què estic molt contenta d’haver treballat en aquests llocs, no volia estar-m’hi tota la vida. De fet la publicitat mai ha fet del tot per a mi.

Fas servir Internet per facilitar el teu treball diari?
I tant!! imprescindible! el mail, la web, el blog... és una porta que facilita un munt de coses.

Per què fas servir Internet a la teva vida personal?
Doncs pel mateix, el mail, la web... cercar adresses, veure imatges, conèixer cançons, buscar informació....

Com vas conèixer Dones en xarxa?
A través de la web de l’ajuntament de Terrassa, polítiques de gènere, on vaig participar en el Concurs de Cartells del dia de la dona.

Des de Dones en xarxa fem que cada cop hi hagin més dones a la xarxa, què et sembla el nostre plantejament d’associació?
Em sembla molt interessant i motivador. La iniciativa és molt maca, de conèixer’ns i expressar-nos, de compartir a través del web i molt més.

Entrevista realitzada per Celia DEX per a Dones en xarxa.

"S’ha de sortir per tenir més amplitut de mires"

2009-04-15T11:24:00.004+02:00

Mª Carme Piedrafita és la Presidenta de l’Espai de Dones de Sabadell. Espai de Dones és una associació que, des de fa temps, col.labora amb la Regiduria d’Igualtat Dona-Home de Sabadell. El seu treball diari es veu reflectit en la quantitat de cursos, tallers i activitats de diferents tipus que fan durant tot l’any. Ténen un grup de teatre pròpi, un grup de cant coral i un grup de caminadores. Ténen contacte directe amb diversos professors de la Universitat Autònoma de Barcelona per tal de possar la Universitat a l’Abast de Tothom.

Quina és la teva funció a Espai de Dones?
La meva funció ara és la de presidenta.

Còm va nèixer Espai de Dones? Amb quins objectius?
Un grup d’amigues van pensar fer-ho, erem 10 en aquell moment. Teniem inquietuts, ganes de fer coses i vam pensar que a través d’una associació les podríem canalitzar.

Quina mena d’activitats feu a l’Espai de Dones?
Fem moltíssimes activitats, culturals, formatives i de lleure.

Teniu presència a la xarxa (pàgina web, bloc, forums,…)?
Per ara només el correu i estem a la web de Dones en Xarxa de Sabadell.

Feu servir Internet per a alguna cosa?
Fem servir Internet només per enviar o rebre missatges.

Tu personalment has fet un dels tallers de Dones en xarxa, ara que conèixes el projecte, quina opinió tens? de què manera penses que podriem millorar?
Tinc molt bon record del taller. Per millorar penso que les conferències informartives sobre el tema com va fer la Maria Freiria a l’Auditori del Vapor Badia s’hauriem de donar en tots el centres de dones gratuïtament. Encara que després no es faci el taller. Només per que les dones sapiguem que és Dones en Xarxa.

Animaries a alguna amiga per tal de aprender a fer servir la xarxa? Per què?
Sí per saber més, per conèixer més, per tenir més possibilitats.

Què diries a les dones de Sabadell que es queden soletes a casa seva sense sortir al carrer a realitzar qualsevol activitat social?
Que surtin, tenim tota mena d’entitats, centres cívics, casals per les més grans, no val quedar-se a casa. S’ha de sortir per tenir més amplitut de mires.

Podeu contactar amb l’Espai de Dones a l’adreça següent:
c/ Canonge Joncar, 122-D
08208-Sabadell.
Telf. 93 716 85 14
espai_de_dones@yahoo.es
Però per atendre a les sòcies ho fan al Centre Cívic de la Creu Alta-Cal Balsach. Tots el dimecres a la tarda de les 17 a les 19’30 hores a l’Aula 3. En aquest Centre Cívic és on fan la majoria de les activitats.

Entrevista publicada a http://www.donesenxarxa.cat/.

"En temes d’igualtat són moltes les coses que hem aconseguit"

2009-04-15T11:20:00.002+02:00

Montserrat Carbonell va arribar a l’Ajuntament de Badia l’any 1999. Des de 2003 és Regidora de Participació Ciutadana i Convivència, Igualtat, Consum i Atenció Ciutadana.

Això en què es tradueix en el teu dia a dia?
Hi han dies molt diferents. Hi ha algun dia, que son els que menys, que em llevo ja esgotada, però els que més m’agraden són aquells en que tinc reunions i/o actes, ja que son els més profitosos. Un dia normal em llevo, vaig a l’ajuntament, dino amb la família (sempre que puc) i torno a l’ajuntament, o vaig a assajar amb al grup de teatre o vaig a l’agrupació per preparar o treballar coses del partit. Els que menys em quedo a casa.

Quins fruits poden veure les dones de Badia del teu treball?
En temes d’igualtat són moltes les coses que hem aconseguit. Hem posat en marxa el Centre d’Informació i Recursos per a Dones, treballem amb infància la conciliació de la vida laboral i familiar, amb joventut la no discriminació, i així moltes més coses. És molt treball de formigueta, del dia a dia. Tot això ha estat possible gràcies al conveni que hem signat amb la Diputació de Barcelona, amb el que, a més d’una subvenció econòmica, tenim una agent d’igualtat. També hem aconseguit que moltes dones descobreixin Internet i les seves utilitats amb Dones en Xarxa. L’atenció ciutadana és el fruit diari de la millora en aquest servei, centralitzant tota la informació i tramitació possible a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania. En consum, a més d’informar de com defensar els nostres drets, també fem campanyes de consum responsable. En quant a Participació Ciutadana i Convivència, estem treballant en processos participatius, L’escultura en homenatge a la dona ELLA és un d’ells.

Explica’ns què és ELLA i quin procés d’elaboració heu fet.
ELLA és la culminació d’un treball que hem fet, no solament amb dones de Badia, també hi ha participat algun home. La finalitat d’aquesta escultura és la de reconèixer la feina feta a la dona de Badia. No ens oblidem dels homes, però el moment històric que va viure Badia a nivell reivindicatiu, va ser quan les dones van tallar l’autopista, la via del tren, etc., per tal d’aconseguir uns serveis que el municipi no tenia. Els homes que van poder també hi eren, però cal recordar que en aquells temps, els rols típics de les famílies eren la del home treballant i la dona cuidant la casa i la família. El procés que vam seguir en el disseny de l’escultura va ser participatiu. Es va convidar a la ciutadania a reunir-se amb l’artista per tal de transmetre-li com veiem i sentim a la dona badienca. Aquests tallers, que van durar uns tres mesos, van culminar en tres propostes que vam presentar a les persones participants. Elles va triar a ELLA.

Quina relació tens amb Internet?
Internet és una bona eina. L’utilitzo molt per buscar informació, per comunicar-me, per participar en foros, per estudiar. La informació que hi pots trobar és molt amplia. Pots trobar informació sobre el temps que farà la setmana vinent, la cartellera de cinema o teatre, el resultat d’algun esdeveniment esportiu o el del sorteig de la loteria, la programació de les televisions o emissores de radio. També hi pots tramitar documentació o saber que et cal per fer una sol•licitud o terminis de presentació... No em ve res al cap que no es pugui trobar a Internet.

Quan de temps fa que utilitzes la xarxa per comunicar-te? T’agrada?
Fa anys que utilitzo la xarxa per comunicar-me. Quan vam comprar el primer ordinador, ara fa uns 10 o 12 anys, vaig començar a fer-ho. Té molts avantatges. Jo, per exemple, tinc família fora, i ens comuniquem sovint per e-mail. M’agrada força, però prefereixo la comunicació en persona.

Creus que hi ha moltes dones de Badia a la xarxa?
Crec que hi ha moltes dones de badia en xarxa, però també crec que en són poques. Hi hauriem de ser totes.

Què penses de l’actuació de Dones en xarxa a Badia?
Dones en Xarxa a Badia està fent una gran feina. Està aconseguint que moltes dones perdin la por a l’ordinador i a aprofitar la xarxa. Recordo una dona que va venir a preguntar-me que passaria si ella s’apuntava i trencava l’ordinador. Desprès de fer-li veure que per trancar-lo cal tirar-lo a terra i de tots els avantatges que té la xarxa, es va apuntar i el dia de l’entrega de diplomes em va dir que estava encantada i que ara, a casa, ningú la treia de l’ordinador. A part dels casos individuals, Dones en Xarxa esta aconseguint que trenquem la fracció digital i que, no solament a Badia, si no també a altres municipis, les dones ens comuniquem més i donem a conèixer la nostra opinió en diferents temes.

Què t’agradaria fer amb Internet i no pots?
Uf, no sé. Segurament serien coses que sí es poden fer però no ho se fer.

Pots enviar un missatge a totes les dones de Badia que encara no s’han animat a crear-se la seva adreça de correu electrònic o el seu bloc?
A totes les dones de Badia que encara no teniu correu electrònic o un bloc us vull dir que no us ho penseu més i endavant. La xarxa és una gran eina que ens pot ajudar molt en el dia a dia i en el creixement personal.

Entrevista publicada a http://www.donesenxarxa.cat/

"Hi ha xarxes arreu del món que són molt positives i que poden contribuir significativament a millorar la vida de les dones"

2009-04-15T11:14:00.003+02:00

Betlem Cuesta i Cremades és l’Agent d’igualtat de l’Ajuntament de Badia del Vallès. Va estudiar filosofia i actualment forma part d’un grup d’investigació de la universitat que recupera i transmet el pensament de dones filòsofes (Filosofia i Gènere). També ha fet un master en estudis de les dones per la UB i un altre de globalització política i cooperació internacional per la Universitat del Pais Basc. A continuació teniu una entrevista que li vam fer des de Dones en xarxa.

Quines tasques realitzes el teu treball?
En realitat, podria dir que la meua tasca es divideix en dos grans blocs. Per un costat, sóc la persona que m’encarregue d’organitzar tots els serveis, activitats que s’adreçen a les dones de Badia. I per un altre costat he de vetllar per tal de que les polítiques municipals tinguin incorporada la perspectiva de gènere, és a dir, que tinguin en compte la realitat de les dones i que no reprodueixquen les desigualtats existents entre homes i dones. Per dir-ho en llenguatge planer: m’encarregue de que les dones que estan patint violència tinguin recursos adients, per exemple, d’organitzar les activitats dels dies internacionals vinculats al moviment de dones (8 de març, 25 de novembre i 28 de maig), però també de que quan es dissenye una plaça, per posar un exemple, estinguen en compte les necessitats de les dones.

T’agrada?
No, no m’agrada: M’encanta!!! Crec que tinc una feina molt bonica que el permet fer coses molt distintes i el més important per a mi és que em permet estar en contacte amb les dones del municipi, compartir i aprendre d’elles i això és molt gratificant!!

Quant temps fa que coneixes Badia?
Ara fa un any que treballe d’agent local d’igualtat, però fa sis anys que la conec per què vaig fer un estudi sobre la situaciò del jovent al municipi.

Còm es la dona de Badia?
Quina pregunta tant difícil!!! No sabria que contestar! Tan sols que jo, que sóc d’un poble petit i que ara visc a Barcelona, valore molt positivament tota la xarxa social i veïnal que existeix al municipi. Per altra banda, m’encanta sentir parlar a les dones de tot el que van fer per construir el municipi.

Què et sembla la presència de Dones en xarxa a Badia?
El projecte Dones en xarxa m’ha sorprés molt gratament. Des del principi hi ha moltes dones engrescades i molt contentes amb el projecte. Em sembla molt positiu que es treballe per eliminar "l’escletxa digital" de gènere, que les dones aprenguin a fer servir les noves tecnologies per què apostar per açò és apostar també per tal de que es puguin desenvoldre en el món amb major autonomia i llibertat. M’encanta veure a dones que mai havien fet servir un ordinador aprenent i escrivint-me mails! A veure si ara s’animen noies més joves i podem fer una xarxa intergeneracional de dones!!

Com a investigadora del pensament de la dona, quina cosa destacaries?
Jo vaig estudiar filosofia i em va encantar. De fet sempre dic que tornaria a estudiar-la. Però el que em va sobtar es que no estudiavem a dones pensadores. Recorde un cop que vaig preguntar el per què i un professor em va dir que no hi havien. No me’l vaig creure i vaig començar a investigar per què m’interessava molt saber el que havíen pensat les dones al llarg de la història. Vaig tenir la sort d’anar trobant-me a gent que tenia les mateixes inquietuts i en arribar a Barcelona vaig començar a formar part del Seminari de Filosofia i Gènere de la UB, dirigit per la Rosa Rius i la Fina Birulès. He aprés tant al costat de totes les dones que en formen part! He aprés que en absolutament totes les époques històriques hi ha dones que van pensar sobre elles mateixes, sobre el món i la forma d’aproximar-se a ell, sobre la política i la realitat que els havia tocat viure, i que val la pena recuperar i reivindicar el seu pensament per què de no ser així "restaran oblidades en el silenci". Per què no vull que ningú puga tornar a dir que "no hi ha dones filósofes". Les dones pensadores han estat i continuen estant al món.

Explica’m el cas d’alguna dona filòsofa, que encara que siga interessant, no es coneix.
En el SXX podriem parlar de Hannah Arendt, Simone Weil i Maria Zambrano, per posar alguns exemples. Però podem parlar també d’Hipatia d’Alexandria del SIV, Hildegarda von Bingen (SXI) o Margarita Porete (XIII)...I moltes, moltes més!!! Actualment estic treballant més exhaustivament en el pensament de Simone Weil, una filòsofa francesa del SXX que va pensar molt sobre la realitat política que li va tocar viure i sobre l’experiència de la religiositat entesa des d’un punt de vista un tant diferent a com se sol entendre habitualent. Crec que l’aspecte que més m’interessa del seu pensament són les reflexions al voltant del que ella anomena l’atenció: un estar atenta al món, amb els ulls ben oberts però sense presa, amb la calma i la tranquilitat per poder acollir el que la realitat et mostra. Crec que aquest és un gran aprenentatge!

Com a experta en globalització i en gènere, còm afecta la globalització (en part gràcies a eines com ara Internet) al paper de la dona? creus que Internet pot servir per alliberar les ments de les dones que encara no ho estan?
La globalització no és neutra, afecta de forma diferent a homes i dones i aquest és un punt que no podem oblidar. Jo sóc molt crítica amb aquest sistema econòmic que provoca que la riquesa cada cop estigui en mans de més pocs i que les persones pobres del món (3/4 parts d’aquesta població són dones) cada dia siguin més. No obstant, és inegable que la globalització comporta també un seguit de transformacions a nivell de comunicació, de xarxes arreu del món que són molt positives i que poden contribuir significativament a millorar la vida de les dones. La relació que tenia la meva avia amb el món, amb altres dones d’arreu del món, amb el coneixement...no te rés a veure amb la meua experiència que en aquest sentit és molt més ampla. La revolució tecnològica ha contribuit significativament per a que puguin esdevenir aquest canvis.

I tot això, pot ocòrrer a Badia tambè?
I tant!! Estem assistint a una autèntica revolució. Les dones cada dia tenen un major accés a la informació, poden estar conectades entre elles d’una forma que resultava difícil d’imaginar fa trenta anys. Es possible coneixer i crear xarxa amb dones d’arreu del món, coneixer quines són les seves experiències, les seves lluites, les seves preocupacions...
Just ara me’n vaig a Rwanda per què tinc una amiga treballant allà intentant fer una xarxa amb tots els grups de dones del país. Sense internet aquesta feina hagués estat impensable, o com a mínim molt difícil.

Entrevista publicada a http://www.donesenxarxa.cat/

Gràcies Betlem!

"Les dones també tenim dret, igual que qualsevol home, a poder connectar-nos a la xarxa"

2009-04-15T11:11:00.007+02:00

Roser Capell és una veïna de Badia del Vallès i va tenir el seu primer contacte amb Internet gràcies al Taller Dona Connecta’t que Dones en xarxa va oferir als mesos d’Octubre i Novembre al municipi. Avui respon a algunes preguntes fent ús del seu pròpi correu electrònic, ademés ella mateixa ens envia una fotografia seva com a arxiu adjunt.

Com vas conèixer Dones en xarxa?
Vaig conèixer Dones a Xarxa per una propaganda que crec que va ser a través de l’Ajuntament es va repartir pels veïns de Badia.

Quin taller vas fer amb l’associació?
Vaig fer el taller d’iniciació, bo el que, quan vaig demanar informació a l’Ajuntament, em van dir que em podia inscriure.

Què vas aprendre que abans d’anar al taller no sabies?
Vaig aprendre tot el poc que sé, ja que no sàvia cóm s’encenia un ordinador, i ara no és que sàpiga molt però sé enviar un mail que abans em sonava a xinès, sé buscar notícies per Internet, sé mirar informacions que necessito, en Ajuntaments, Generalitat,...

Fas servir el que vas aprendre al taller? Quines coses utilitzes?
Sí, llàstima que no sàpiga més.

Què et sembla Internet ara que el conèixes i el fas servir?
Que és fantàstic, jo creia que això només el podien utilitzar els alts executius, i crec que és una llàstima que no ens fessin un curs més, per poder gaudir-lo a límit, cosa que ara per falta d’experiència no podem fer.

Recomanaries a altres dones de Badia que fessin els tallers d’Internet de Dones en xarxa? Per què?
Sí, ho recomanaria a totes les dones, doncs és molt interessant i les dones també tenim dret igual que qualsevol home a poder connectar-nos a la xarxa.

Què t’agradaria aprendre d’Internet?
M’agradaria saber-lo tot, i amb una mica d’esforç i si se’ns facilitèssin més cursos de Dones en xarxa crec que ho podria aconseguir.

Entrevista publicada a http://www.donesenxarxa.cat/

Moltes gràcies Roser!